Anar al contingut

Trucha peluda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Una «trucha peluda» suspesa com la que en el seu dia es va expondre en el Museu Nacional d'Escòcia.

La trucha coberta de pèls (o trucha peluda) és una criatura llegendària que apareix en el folclore nortamericà i en l'islandés. Segons el folclore, la trucha ha creat una grossa capa de pèl per a mantindre la seua calor corporal. Les històries de peixos peluts es remonten a el XVII i més vesprada a la «trucha peluda» d'Islàndia. La primera publicació nortamericana coneguda data d'un artícul de la revista Montana Wildlife de 1929, escrit per J.H. Hicken. Una trucha peluda taxidermizada per Ross C. Jobe és un eixemplar del Museu Real d'Escòcia; es tracta d'una trucha en pèl de conill blanc «ingeniosamente» adherit. [1][2]

No es coneixen eixemples de cap espècie de trucha peluda, pero sí es coneixen dos casos de creiximent de pèls en peixos. El primer cas és el «verdet del cotó» (Saprolegnia), est pot infectar als peixos, lo que pot donar lloc a l'aparició de peixos coberts del «pelaje» blanc. El segon cas és el Mirapinna esau que té excrescències pilosas i lluïx aletes pectorals en forma d'ales.[3]

Aspectes en comú

[editar | editar còdic]

Les truches peludes són criatures fictícies que supostament es troben en el riu Arkansas, el nort de Norteamérica i Islàndia.[4] L'afirmació bàsica (o falsa) és que les aigües dels llac i rius de la zona són tan fredes que varen desenrollar una grossa capa de pèl per a mantindre la seua calor corporal.[4] Una atra teoria diu que es deu a que quatre gerres (o dos botelles)[5] d'acondicionador es varen abocar en el riu Arkansas.[4]

Els orígens varien, pero una de les primeres afirmacions es remonta a la carta d'un immigrant escocés de el XVII als seus parents en la que parlava de l'abundància de «animals i peixos peluts» en el Nou Món. A continuació, va demanar que li enviaren un eixemplar d'estos «peixos peluts», i va enviar un a casa.[4] En una publicació de 1900 es parla del Lodsilungur islandés, una atra trucha en pèl, com si fora un folclore comú.[6] La publicació nortamericana més antiga que es coneix data d'un artícul de la revista Montana Wildlife de 1929, escrit per J.H. Hicken.[7]


El «verdet del cotó» Saprolegnia infecta a voltes als peixos, provocant l'aparició de mechones de pèl en el cos.[8]Una infecció greu provoca la mort del peix, i com el fongo seguix creixent despuix, a voltes es troben peixos morts en la vora coberts en gran part pel «pelaje» blanc.[9] Una espècie real de peix, Mirapinna esau, és coneguda per les numeroses estructures en forma de pèl que té en el cos. Este peix no està emparentat en les truches, sino que és una larva de peix ballena. Es va descobrir en les Azores en 1956.[6]

Loðsilungur islandés

[editar | editar còdic]

Segons la llegenda islandesa, el Lodsilungur és una trucha peluda que és creació de dimonis i jagants. Els Lodsilungur es descriuen com a peixos incomestibles que desborden els rius i són una forma de castic per la maldat humana.[6] En 1900, The Scottish Review va publicar un relat sobre la Lodsilungur com una «trucha peluda» venenosa del nort d'Islàndia. En 1854, una trucha peluda va ser «tirada a la vora en Svina-vatn» i va aparéixer en una ilustració de 1855 en el periòdic Nordri.[10] Es descrivia com un animal en pèls rojosos en la mandíbula inferior i el coll, els costats i les aletes, pero l'escritor de l'artícul de Nordri no ho identificava específicament pel seu nom.[10] Sjón, un popular escritor islandés, es va obsessionar en el conte popular quan tenia nou anys.[11] Sjón contava que si un home es menjava la trucha peluda es quedava embarassat i que calia obrir-li l'ouera per a que naixquera el bebé.[11][12] Sjón va senyalar que el conte «podria explicar per qué més tarde em vaig sentir impulsat cap al surrealisme».[12]

Referències

[editar | editar còdic]