Anar al contingut

Trompeta piccolo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Trompeta piccolo
Per a atres usos d'este terme vore Piccolo (desambiguaació).

La trompeta piccolo és més chicoteta que el restant de les trompetas i sona una octava més aguda que la trompeta en si-bemol mezzo-soprano i en ella es toca en major seguritat i facilitat en el registre agut. No es deu confondre en la trompeta pocket.

Dissenye

El tubo de la trompeta piccolo és exactament la mitat de llarc que el d'una trompeta en si-bemol ordinari. Té quatre pistones, encara que existixen models en tres pistones. El quarto pistó eixercita la funció de transpositor i baixa 5 semitonos l'afinaació de la trompeta. Açò amplia la gama de notes greus i proporciona digitaació alternativa i millora l'entonament d'algunes notes.

La trompeta afinada en Re rep el nom de trompeta de Bach i va ser construïda en 1890 pel fabricant d'instruments belga Victor Mahillon per a interpretar parts de les obres de Bach i Händel.

La trompeta piccolo moderna permet als intérprets eixecutar parts en dificultat per a trompeta de la música barroca, com el Concert de Brandeburgo n.º 2 o la Missa en si menor. Adolf Scherbaum va ser el primer en especialisar-se en el repertori de trompeta piccolo i descobrir noves obres barroques, fent transcripcions originals. Maurice André va elaborar més vesprada el repertori modern per a trompeta piccolo, tocant l'instrument durant 50 anys.

La tècnica de producció del sò és bàsicament la mateixa que utilisen les trompetes afinadas en Si ♭. La pressió de l'aire i la llengua són diferents i alguns trompetista utilisen una filtre més chicoteta per a la trompeta piccolo.

El sol de trompeta piccolo el tema de The Beatles "Penny Lane", que va introduir l'instrument a la música pop, va ser interpretat per David Mason. Paul McCartney no estava satisfet en els primers intents de la cançó instrumental (un dels quals es va estrenar en Anthology 2) i es va decidir a utilisar l'instrument despuix de haver sentit el rendiment de Mason en la ràdio de la BBC del segon Concert de Brandenburgo i li va demanar a George Martin usar la "tremendament alta" trompeta.[1] Finalment, Mason va gravar el sol de trompeta piccolo en A.[2] L'us de l'instrument és ara comú en molts gèneros musicals. Maurice André, Otto Sauter, Guy Touvron, Reinhold Friedrich, Adolf Scherbaum, Markus Stockhausen, Wynton Marsalis i Hakan Hardenberger són alguns intérprets famosos de trompeta piccolo.

Referències

  1. ↑ «Penny Lane sol» (en anglés). Archivat des d'el original, el 15 d'octubre de 2007. Consultat el 25 de juny de 2008.
  2. ↑ «Piccolo trumpet sols in the Beatles' "Penny Lane"» (en anglés). Archivat des d'el original, el 29 de decembre de 2011. Consultat el 25 de juny de 2008.


Referències