Trialeurodes vaporariorum

Trialeurodes vaporariorum

Trialeurodes vaporariorum, coneguda vulgarmente com a mosca blanca o mosca blanca dels hivernàculs, és una espècie d'insecte hemíptero de la família Aleyrodidae que habita en les regions càlides de la Terra. Pot aplegar a convertir-se en una plaga en molts cultius agrícoles de frutes, hortalices i plantes ornamentals; es troba freqüentment en hivernàculs i en atres estructures agràries de protecció dels cultius. Els adults medixen d'1 a 2 mm de llongitut, el seu cos és groguenc i té quatre ales cobertes d'una espècie de cera que en estat de repòs queden de forma paralela al cos de l'insecte.

Cicle biològic

Les femelles són capaces de copular a penes 24 hores despuix d'emergir i freqüentment deixen els seus ous en el envés dels fulls de les plantes. Els ous són de color groc pàlit, encara que van canviant de color fins a alcançar un to verdoso ans que naixca la larva. Una volta que la larva ha naixcut de l'ou és l'única forma mòvil de la forma inmadura d'este insecte. Durant el primer i segon estat larvario l'apariència és d'una cochinilla esclafada pàlida groguenca i traslúcida, per lo que pot ser difícil de distinguir a simple vista. Durant el quart estadi larvario i el final de la forma inmadura, se li denomina bua, els ulls composts i atres teixits del cos es fan visibles en engrossar i eixamplar la larva i destacar una miqueta de la superfície del full. No obstant, este estadi no pot definir-se com una verdadera bua ya que ho hemípteros no exudan en este estat de desenroll.

Danys en les plantes

Fulls d'albargina ennegrides de fumagina produïda per Trialeurodes vaporariorum.

Estos insectes poden causar danys en els cultius de tres maneres diferents:

1. Per una part, els estadis de larva i d'adult de Trialeurodes vaporariorum extrauen llacor dels gots conductors, debilitant les plantes.
2. Ademés, com a subproducte de la seua alimentació, segreguen una substància azucarada o melaça que queda depositada en els fulls, la qual propicia el desenroll de foncs de coloració negruzca, també coneguts com fumagina. A menor exposició a la llum solar, menor fotosíntesis i, per tant, major carpiment de la planta.
3. La tercera i, possiblement, la més amoladora repercussió sobre els cultius és la possible transmissió, per part dels adults, de diversos fitovirus potencialment perjudicials per a les plantes. Els cultius més afectats poden ser cucurbitàcees, solanàcees (com creïlla, albargina i tomata), papayas i moltes atres plantes cultivades i selvades.