Anar al contingut

Triàngul d'un sèptim de l'àrea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:One-seventh area triangle.svg
L'àrea del triàngul rosa és una sèptima part de l'àrea del triàngul gran ABC.

En geometria plana, qualsevol triàngul ABC conté un triàngul d'una sèptima part del àrea de ABC, format de la següent manera: els costats d'este triàngul es troben en les cevianas p, q i r, de manera que:

p conecta A en un punt en BC que és un terç de la distància de B a C ,
q conecta B en un punt en CA que és un terç de la distància de C a A ,
r conecta C en un punt en AB que és un terç de la distància de A a B.

La prova de l'existència del triàngul d'una sèptima part de l'àrea es demostra a partir de la construcció de sis llínees paraleles:

dos paraleles a p, una a través de C, l'atra a través del tall de q.r
dos paraleles a q, una a través de A, l'atra a través del tall de r.p
dos paraleles a r, una a través de B, l'atra a través del tall de p.q

L'idea d'Hugo Steinhaus és que el triàngul (central) en costats p, q, r es reflectixca en els seus costats i vèrtiços.[1] Estos sis triànguls adicionals cobrixen parcialment al ABC, i deixen sis triànguls adicionals que descollen fòra del ABC. Centrant-se en el paralelisme de la construcció completa (publicada per Martin Gardner a través de la revista en llínea de James Randi), són evidents les congruència entre parells de peces sobreixents i faltantes de ABC . Com es veu en la solució gràfica, les sis peces més l'original equivalen a tot el triàngul ABC.[2]

Graphical solution to the one-seventh area triangle problem.
La congruència de les llongituts de les vores permet que la rotació dels triànguls seleccionats forme tres paralelogramos d'àrees iguals, que es dividixen en sis triànguls d'igual tamany al triàngul interior original.

Robert Potts va incloure una mostra primerenca d'esta construcció geomètrica i càlcul d'àrea en 1859, en el seu llibre de text sobre geometria euclidiana.[3]

Segons Cook i Wood (2004), este triàngul va desconcertar a Richard Feynman en una conversació durant un sopar; lo que va dur als comensals a donar quatre demostracions diferents de la relació entre les àrees.[4] De Villiers (2005) va trobar una generalisació i un resultat anàlec per a un paralelogramo.[5]

Un resultat més general basat en una construcció similar és conegut com el teorema de Routh.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Hugo Steinhaus (1960) Mathematical Snapshots
  2. James Randi (2001) That Dratted Triangle, proof by Martin Gardner
  3. Robert Potts (1859) Euclid's Elements of Geometry, Fifth school edition, problems 59 and 100, pages 78 & 80 via Internet Archive
  4. R.J. Cook & G.V. Wood (2004) "Feynman's Triangle", Mathematical Gazette 88:299–302
  5. Michael de Villiers (2005) "Feynman's Triangle: Some Feedback and More" [1] archivat en Wayback Machine. Mathematical Gazette 89:107