Anar al contingut

Transitus Fluvii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Un passage de Transitus Fluvii, descrit per Cornelius Agrippa en 'De la filosofia amagada', en la seua edició en anglés de 1651.

Transitus Fluvii ("Creuament del riu", en llatí), és un alfabet amagat consistent de 22 caràcters descrits per Heinrich Cornelius Agrippa en el seu De occulta philosophia libri tres (Colónia, 1533, pero escrit al voltant de 1510).

Deriva del alfabet hebreu[1] i dels seus similars, el Celestial i el Malachim.

El nom fa referència al creuament que va fer la comunitat judeua a través del riu Éufrates durant la seua tornada de Babilonia per a reconstruir el Temple.[2]

Este alfabet pot ser trobat en l'obra d'Abraham de Balmis denominada Peculium Abrae. Grammatica hebraea una cum llatí, Venècia, 1523, sig. B6v. També trobem referències en el llibre de Geoffroy Tory, Champ Fleury, Paris, 1529, f. 76v ubi tamen: “Lettres Chaldaiques” i en l'obra de Giovanni Agostino Panteo cridada Voarchadumia contra alchimiam, Venècia, 1530, pp. 545–46.[3]

Giovanni Agostino Panteo relata que mentres l'alfabet hebreu va ser confiat a Moisés, el enochiano va ser entregat a Enoc i el Transitus Fluvii a Abraham.[4]

[editar | editar còdic]

L'alfabet apareix en la película The Blair Witch Project. També es fa referència a este en el llibre, An Enemy at Green Knowe, que forma part de la série Green Knowe de l'autora britànica Lucy Boston.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Gettings, Fred. "Dictionary of Occult, Hermetic and Alchemical Sigils." Londres, Boston : Routledge & Kegan Paul, 1981. | ISBN 0-7100-0095-2
  2. Haywood, H. L.; Mackey, Albert Gallatin. "Encyclopedia of Freemasonry Part 1 (1909)." Kessinger Publishing, 2003 | ISBN 0-7661-4719-3
  3. V. Perrone Compagni, Cornelius Agrippa De occulta philosophia Libri tres, Leiden: E.J. Brill, 1992, p. 491. | ISBN 978-90-04-09421-5.
  4. Joannes Pantheus, "Voarchadumia contra alchimiam, ars distincta ab archimia et sophia, cum additionibus, proportinonibus numeris et figuris opportuni." n.d. [1] Gallica – Biblioteca nacional de França, 1550.


Referències

[editar | editar còdic]