Anar al contingut

Transformació genètica mediada per Agrobacterium rhizogenes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La transformació genètica mediada per Agrobacterium rhizogenes és un método de transformació utilisat en ingenieria genètica de plantes que permet l'introducció d'ADN exógeno a una cèlula i la regeneració d'esta cèlula transformada per a obtindre una planta genèticament modificada amprant la bactèria Agrobacterium rhizogenes com vector.

A. rhizogenes (sense.: Rhizobium rhizogenes) és una bactèria patógena de plantes, gram negativa, que habita en el sol i provoca la malaltia denominada «raïls en cabellam» o «hairy roots», que ocasiona la proliferació de raïls en el lloc d'infecció. Esta proliferació es produïx per la transferència d'un T-DNA del plásmido Ri de la bactèria al genoma de la planta. El T-DNA conté genés que codifiquen per a la síntesis d'opinas, que a la seua volta codifiquen per a la síntesis d'hormones vegetals i la seua metabolisme, i atres gens que estimulen la divisió celular en el lloc d'infecció. En moltes espècies és possible regenerar plantes de les raïls subjectes a la agroinfección, les quals mostren característiques fenotípicas particulars. Aixina, s'ha observat nanisme, ruptura de dominancia apical tant en talles com a raïls, alteració de la forma de les florés i de les fulls, major capacitat de enraizamiento, disminució en la producció de polen i llavors i esterilidad en alguns casos. Els gens responsables d'estes alteracions fenotípicas es denominen rol. Les raïls una volta transformades tenen la capacitat de continuar el seu creiximent d'una manera autònoma, encara separades de la planta mare, si són cultivades in vitro.[1]


El cultiu de raïls transformades per A. rhizogenes presenta moltes ventages en comparació al cultiu de cèlules i de raïls sense transformar. Algunes de les quals són un creiximent més accelerat i una major productivitat de metabòlits secundaris.[2] Entre els metabòlits secundaris produïts en raïls transformades es troben els terpenoides,[3] la hiosciamina i l'escopolamina[4] Els cultius de raïls transformades són una font potencial de composts farmacèutics[5] A. rhizogenes també s'ha utilisat per a l'introducció de gens en raïls de resistència a nemátodos en canya de sucre.[6] D'igual forma pot tindre aplicació per a processos de fitorremediación en la producció de raïls capaces de remoure urani de solucions acuosas.[7]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ TEPFER D. 1983. The biology of genetic transformation of higher plants by Agrobacterium rhizogenes. In: Molecular genetics of the bactèria plant interaction. A. Phuler (ed.). Springer. Berlin, p. 248-258.
  2. ↑ Valderrama F., Arango I., Afanador K. TRANSFORMACIÓN DE PLANTAS MEDIADA POR Agrobacterium: “INGENIERÍA GENÉTICA NATURAL APLICADA”. 2005. Rev.Fac.Nal.Agr.Medellín.Vol.58, No.1.p.2569-2585.2005.
  3. ↑ AYADI, R. and TREMOUILLAUX-GUILLER, J. Root formation from transgenic calli of Ginkgo bilob. En: Tree Physiology. Vol. 23, No. 10 (jul., 2003); p. 713-718.
  4. ↑ MOYANO, E. et al. Effect of pmt gene overexpression on tropane alkaloid production in transformed root cultures of Datura metel and Hyoscyamus muticus. En: Journal of Experimental Botany. Vol. 54, No. 381 (2003); p. 203-11.
  5. ↑ SEVON, N. and OKSMAN-CALDENTEY, K. M. Agrobacterium rhizogenes-mediated transformation: root cultures as a source of alkaloids. En: Planta Mèdica. Vol.10 (2002); p. 859-868.
  6. ↑ CAI, D. et al. Sporamin-mediated resistance to beet cyst nematodes (Heterodera schachtii Schm.) is dependent on trypsin inhibitory activity in sugar beet (Beta vulgaris L.) hairy roots. En: Plant Molecular Biology. Vol. 51, No. 6 (2003); p. 839-849.
  7. ↑ EAPEN, S. et al. Potential for rhizofiltration of uranium using hairy root cultures of Brassica juncea and Chenopodium amaranticolor. En: Environmental Research. Vol. 91, No. 2 (feb., 2003); p. 127-133.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Transformació_genètica_mediada_per_Agrobacterium_rhizogenes&oldid=796985»