Tramvia de Berlín

El tramvia de Berlín (Berliner Straßenbahn en alemà) és un sistema de tramvia ubicat en la ciutat de Berlín en Alemània.
És un dels més antics, ya que els seus orígens es remonten a 1865. En l'actualitat l'explotació correspon a la companyia Berliner Verkehrsbetriebe (BVG), que s'encarrega aixina mateix del metro de Berlín.
També es caracterisa per ser un dels sistemes més llarcs del món, ya que conta en 22 llínees i 803 parades.
Història
L'història del tramvia de Berlín es remonta a l'any 1865 quan es va crear la primera llínea en la ciutat, les unitats de la qual eren tirades per cavalls. En 1881 es va crear la primera llínea de tramvia elèctric en el món.
A finals del XIX molta empreses privades i públiques havien construït llínees de tramvia en la ciutat, i en 1929 estes empreses es varen unir junt en atres empreses operàries del sistema d'autobús de Berlín i la Hochbahngesellchaft (que operava fins a eixe llavors el Metro de Berlínper a crear la Berliner Verkehrsgesellschaft (BVG).
En terminar la Segona Guerra Mundial la Berliner Verkehrsbetriebe (BVG) es va dividir, de la mateixa manera que la ciutat, en 2 parts: una en l'est i una atra en l'oest.
A partir de 1953 fins a l'any 1967 varen ser tancades gradualment totes les llínees que passaven per Berlín Oest.
En 1992 la BVG (baix el nom de Berliner Verkehrsbetriebe) es va tornar a reunificar. En l'actualitat, la major part de la ret circula per la part est, llevat un tram construït cap al barri de Wedding, un atre per la Bernauer Straßi (junt a l'antic Mur de Berlín pero del costat oest), i un tercer tram construït cap a l'Estació Central de Berlín i que conecta en el ya mencionat. Tots eixos trams varen ser construïts entre 1995-2014.
Actualment existixen varis proyectes per a estendre el sistema de tramvia per tota la ciutat, sobretot cap a l'antiga zona d'oest.
Llínees
Les primeres llínees de tramvia tirades per cavalls no usaven cap etiquetage especial, ya que eren radialmente inferiors als respectius extrems en el centre i, per lo tant, tenien pocs punts de contacte en atres llínees. Solament en l'expansió de la ret cap al centre de la ciutat va sorgir la necessitat de distinguir les llínees entre sí. Per lo tant, des de la década de 1880, la majoria de les principals ciutats alemanes varen utilisar lletrers de colors o taulers de senyals, a voltes abdós junts. En Berlín, estos sempre es varen mantindre en la mateixa combinació. Com a colors d'identificació es varen utilisar el roig, groc, vert i blanc, a partir de 1898 adicionalment el blau. Els panels eren d'un o dos colors, estos últims ya siga mitat/mitat dividits o en terços en una llínea en el segon color. No obstant, el número de panels de senyals utilisats no va ser suficient per a dotar a cada llínea del seu propi còdic de color. Ademés, les llínees que es creuen o estiguen de costat a costat deuen córrer en diferents panels de senyals. Açò significava que les llínees individuals tenien que canviar el seu còdic de color vàries voltes en el transcurs de la seua existència. Com a resultat de l'electrificació i l'adquisició de New Berlin Horse Ride per Great Berlin Horse Railways / Great Berlin Tram (GBPfE / GBS), va aumentar abruptament el seu número de llínees a principis de sigle. En vistes al tramvia d'Hamburc, a on en l'estiu de 1900 es varen introduir els números de llínea per primera volta en els països de parla alemana, el GBS de 1901 va experimentar també en els números. En els horaris d'esta época, les llínees estaven numerades, pero podien canviar d'orde cada any. L'esquema de numeració deu incloure no solament el GBS sino també les seues llínees secundàries. Al mateix temps, deuen evitar-se les combinacions de lletres i números tal com apareixen en el fullet d'horaris.
L'esquema introduït el 6 de maig de 1902 va ser relativament simple: es varen reservar números únics per a les llínees de l'anell, dos dígits per a les llínees restants. Inicialment, les decenes donaven informació sobre cap a on anava la llínea; Es varen trobar 10 llínees en Moabit, 60 llínees en Weissensee i 70 llínees en Lichtenberg. A les llínees del ferrocarril suburbà de Berlín Occidental se'ls varen assignar les lletres de la A a la M, al tramvia Berlín-Charlottenburg les lletres de la N a la Z i les llínees del ferrocarril suburbà del sur de Berlín es varen numerar en números romans. El 1910 assumit per GBS en el noreste de Berliner Vorortbahn va rebre en 1913 la designació de llínea NO. Els panels de senyals de colors varen permanéixer en paralel fins a aproximadament 1904. Ademés, les llínees creades durant este periodo seguien sent panels de senyals de colors en noves combinacions de colors, a voltes inclús de tres colors.
Els insertadores es varen marcar per separat del març de 1903. Duyen la lletra I darrere del número de llínea de la seua llínea principal. En anys posteriors, estes llínees varen assumir cada volta més les tasques de les unitats de reforç i, per lo tant, es mostraven en els horaris com a llínees separades. El 15 d'abril de 1912, GBS va introduir la primera llínea en un número de tres dígits. El 164 es va crear ampliant el 64, que es va mantindre en paralel. En els mesos següents es varen proporcionar més llínees en 100 números o noves, generalment com un parell de llínees a la llínea existent.
Els negocis circumdants no es varen vore afectats pel canvi en maig de 1902 i es varen colocar en les seues pròpies marques. Les llínees dels tramvies urbans i les llínees meterspurigen de les òrbites circulares de Teltower encara estaven marcades en panels de senyals, per un atre costat, el BESTAG i en Heiligensee, no les llínees, sino solament els objectius estaven marcats en senyals de diferents colors. En 1908, Spandauer Straßenbahn va introduir l'identificació de llínea en lletres, que corresponia a la lletra inicial del destí (llínea P a Pichelsdorf, etc.), en 1917 l'empresa va canviar a números. En Cöpenick, les llínees es varen marcar des de 1906 en números, des de 1910, ademés, en panels de senyalisació de colors per a les rutes individuals (llínees roges a Friedrichshagen, etc.). El Berlin Ostbahnen utilisat des de 1913 també com els números romans SBV com a números de llínea. Les atres empreses, incloses les llínees d'ample estàndart de Teltower Kreisbahnen, no varen utilisar un marcat de llínea.
En la fusió de les empreses del tramvia de Berlín, l'esquema de numeració de GBS es va ampliar per a cobrir el restant de la ret. Per lo general, s'assignen aquells números, les llínees dels quals es varen continuar durant la Primera Guerra Mundial. Per eixemple, va succeir que les llínees que operen en Köpenick varen rebre principalment números dels anys 80. Es varen seguir otorgant lletres a les llínees de tramvia en la BVG fins a 1924, despuix de lo que es va reservar per als autobusos de tarifa suburbana.
En l'esclat de la Segona Guerra Mundial, les empreses de transport públic de Berlín varen tindre que parar gran part del tràfic d'autobusos per a aforrar combustible. El tràfic de tramvies s'ha ampliat en conseqüència. Les llínees d'amplificament recent establides varen contribuir a la distinció dels números de les llínees mestres 200 i 300. A partir de 1941, les rutes nocturnes de les rets d'autobusos i tramvies es varen classificar posteriorment en els números de la série 400. Les mides varen existir fins al final de la guerra. Els últims 100 números es varen tornar a numerar el 31 de maig de 1949.
Despuix de la separació administrativa de la BVG inicialment només va canviar l'esquema de numeració. Les llínees de tramvia que anaven de l'est a l'oest de Berlín varen mantindre el seu número despuix de la separació de la ret en 1953 i, com a resultat de l'aprimament de la ret, varen desaparéixer llínees individuals. La BVG-Oest va renunciar a partir de juliol de 1966, el prefix A en les llínees d'autobús, la BVG-Ost va renunciar l'1 de giner de 1968. Mentres que en l'oest el tràfic de tramvies es va detindre 15 mesos despuix, el passager en l'est no podia distinguir-ho de la llínea. número si es tractava d'una llínea de tramvia o autobús. Per lo tant, Berliner Verkehrsbetriebe va planejar sistematisar la seua ret en la década de 1970. Les llínees del centre de la ciutat del tramvia deuen rebre els números de llínea 1 a 30, en Köpenick deuen conservar els seus números 80. Els números restants estaven destinats a l'autobús. Les llínees nocturnes varen rebre des de 1973 uniformemente 100 números, per al tramvia es varen proporcionar inicialment solament els números des de 120. La conversió de les llínees diàries solament es va completar parcialment.
Despuix de la reunificació, en dos passos, es va introduir un esquema de numeració uniforme que incloïa les llínees en l'estat de Brandeburgo. Al tramvia de Berlín se li va assignar el ranc de números de llínea de l'1 al 86, seguit de les operacions terrestres en Woltersdorf, Schöneiche i Strausberg en els números del 87 al 89. El tramvia de Potsdam va rebre els números de llínea dels 90. Les llínees I ya no figuraven per separat en l'horari, pero els amplificadors varen continuar funcionant com a tals fins a 2004. Les llínees nocturnes es varen indicar en abdós mijos de transport en una N anterior i, en avant, els números de llínea de tres dígits es varen destinar a les rutes d'autobús. . La primera conversió del 2 de juny de 1991 va seguir a les llínees de tramvia de Berlín el 23 de maig de 1993. La ret es va reorganisar i es va dividir en cinc rancs de números. L'enfocament principal va estar en l'enfocament en el centre històric. Les llínees individuals formaven la ret principal radial, 10 llínees la seua ret complementària. Les llínees 20er estaven destinades a l'anell i Tangentiallinien. Hi havia 50 llínees en el districte de Pankow, 60 llínees en el districte de Köpenick anàlogues a les llínees d'autobús allí.
BVG havia instituït una nova estructura de llínees, a on BVG té 22 llínees[1] MetroTram també usa el símbol
. El 12 de decembre de 2004, BVG va introduir el concepte de transport, BVG 2005+. El contingut principal va ser l'introducció de llínees de metro en rutes concorregudes a on no hi ha S-Bahn o O-Bahn. En la ret de tramvies, per lo tant, es varen introduir nou llínees de tramvies baix MetroTram, i les atres llínees s'han reorganisat permanentment. L'esquema de numeració és que era similar a l'esquema de 1993, pero ha sofrit ajusts importants.
Les llínees de metro en número d'un sol dígit circulen per la ret principal radial, per regla general, el número de llínea correspon al de 1993, per lo que les llínees 2, 3 i 4 es varen convertir en M4, la 5 en M5 i aixina successivament. Ademés, les dos llínees Pankow, 52 i 53, es varen incloure com a llínea M1 en l'esquema principal. Les llínees complementàries de les radials seguixen tenint 10 números, llevat que s'hagen incorporat a l'amplificador de la llínea de metro. Les llínees de metro de la ret de circumvalació i tangencial varen rebre els números en la gama 10, les llínees complementàries de la qual conserven la gama 20. Un eixemple és la llínea rehabilitada, ruta 37, que junt en les llínees de la M17 i la 27 realisa un recorregut comú. De les 50 rutes que varen quedar, l'única de les 50, les 60 llínees varen quedar intactes per estes mides.
| Mitte, Am Kupfergraben – Niederschönhausen, Schillerstraßi / Rosenthal Nord | |
| S+O Alexanderplatz/Dircksenstraßi – Am Steinberg (- Heinersdorf) | |
| S Hackescher Markt – Hohenschönhausen, Zingster Straßi / Falkenberg | |
| (S+O Hauptbahnhof -) S Hackescher Markt – Hohenschönhausen, Zingster Straßi | |
| (S Hackescher Markt -) Landsberger Allee/Petersburger Straßi – Hellersdorf, Riesaer Straßi | |
| (S+O Hauptbahnhof -) Landsberger Allee/Petersburger Straßi – Ahrensfelde/Stadtgrenze | |
| O Turmstraßi – S+O Warschauer Straßi | |
| Wedding, Virchow-Klinikum – S Warschauer Straßi | |
| (Falkenberg -) Hohenschönhausen, Gehrenseestraßi – S Adlershof | |
| Mitte, Am Kupfergraben – Weißensee, Pasedagplatz | |
| S+O Frankfurter Allee – Ahrensfelde/Stadtgrenze | |
| S Springpfuhl – Hellersdorf, Riesaer Straßi | |
| S+O Lichtenberg/Gudrunstraßi – S Schöneweide (via Eldenaer Straßi, Frankfurter Tor, Boxhagener Straßi) | |
| Krankenhaus Köpenick – Weißensee, Pasedagplatz | |
| S+O Lichtenberg/Gudrunstraßi – S Schöneweide (via Rhinstraßi, Treskowallee) | |
| (Wedding, Virchow-Klinikum -) Prenzlauer Berg, Björnsonstraßi – Französisch Buchholz, Guyotstraßi | |
| Johannisthal, Haeckelstraßi – Friedrichshagen, Altes Wasserwerk | |
| (S Schöneweide) – S Adlershof – Rahnsdorf/Waldschänke | |
| Wendenschloß – S Mahlsdorf | |
| Adlershof, Landschaftspark Johannisthal – Mahlsdorf, Rahnsdorfer Straßi | |
| Krankenhaus Köpenick – S Schöneweide | |
| S Köpenick – Alt-Schmöckwitz |
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tranvía de Berlín» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.