Tragopogon dubius
Tragopogon dubius, comunament cridada barba, escorzonera, piñones,[1] és una espècie de planta bienal herbàcea del gènero Tragopogon de la família de les asteráceas.
Descripció
[editar | editar còdic]Es tracta d'una planta herbàcea bienal, en talle erecto simple o ramificat en la seua part inferior, de 40-100 cm d'altura. Les fulls, basals —no organisades en roseta— i caulinares, tenen uns 5-30 cm de llarc per mig centímetro d'ample i són de forma linear a lanceolada —en els màrgens no ondulats— i en algun moment recurvadas en l'àpiç. El pedúncul floral està fortament unflat per baix del involucre del capítul. Dit involucre medix uns 4-5 cm en la antesis i fins a 7 cm en la fructificació i està constituït per 8-14 llargues i agudes bràcteas. Les lígulas, de color groc i en número de 100-180, engendren cipselas en cos de 10-15 mm de llarc per 1,5 mm de diàmetro, més o menys curvat i ornamentado de 5 costelles tuberculadas, acabat gradualment en un llarc i fi pico pla apicalmente inflado; soporta un vilano de pèls plumosos de 2-3 cm de llarc implantats en un disc densament pubescente.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És planta nativa en casi tota Europa i estesa fins a Pakistan; introduïda i naturalisada en Europa septentrional (Suècia) i els Països bàltics, Àfrica del Sur, Norteamérica i, localment en Amèrica del Sur (Argentina), Austràlia i Nova Zelanda,[2]
En la península ibèrica, es troba dispersa en tot el territori, sobretot en la mitat nort; pràcticament absent en el suroest (solament en Portugal (Evora)) i totalment absent en Balears i Canàries.[1]
Creix dispersa en terrenys solejats de males herbes i nitrificados per l'home o animals, boscs secs, estepas pedregosas i praderias des de 500 fins a 2000 m d'altitut.
Taxonomia
[editar | editar còdic]L'espècie ha segut creada i descrita per primera volta per Giovanni Antonio Scopoli com Tragopogon Dubium i publicada, sense ilustració, en Flora Carniolica, Editio Secunda, vol. 2, nº947, p. 95, 1772[1].[3]
- Etimologia
- Tragopogon: prestat del llatí trǎgŏpōgōn, -ōnis, vocablo derivat directament del grec τραγοπώγων i compost pels vocablos τράγοζ, -ου, cabra, chivo, i πώγων, -ώνος, barba; o siga «barba de chivo», pel penacho de pèls plumosos blancs del vilano que descollen en l'àpiç de les #inflorescència, casi sempre tancades, i que s'assemblen a la barbeta del macho cabrío.[4] Empleat per Plinio el Vell en el seu Naturalis Història (27, 142) en el mateix significat i que ho considera sense la menor utilitat.[5][6][7]
- dubius: del llatí dǔbiǔs, -a, -um, indecís, incert, dubtós, hesitante; pero significa també: que es balanceja d'un costat a un atre, perillós, difícil,[5] sense que se sàpia clarament en cual dels sentits l'autor ho va aplicar per a l'espècie; potser de costat a un atre pel freqüent inclinament lateral del capítul en l'àpiç del pedúncul.
Tàxons infraespecíficos acceptats
[editar | editar còdic]- Tragopogon dubius subsp. desertorum (Lindem.) Tzvelev
- Tragopogon dubius subsp. major (Jacq.) Vollm.[8]
Sinònims
[editar | editar còdic]- Tragopogon baylei Lecoq & Lamotte
- Tragopogon dubius var. decipiens (Chaub. ex Noulet) O.Bolòs & Vigo
- Tragopogon dubius subsp. dubius Scop.
- Tragopogon intermedius Besser
- ₳Tragopogon lamottei Rouy
- ₳Tragopogon longifolius Lamotte nom. illeg.
- Tragopogon major sensu Boiss.
- Tragopogon major sensu Coutinho
- Tragopogon major sensu Grossh.
- Tragopogon major sensu Halácsy
- Tragopogon major sensu Kechoveli
- Tragopogon major var. decipiens Chaub. ex Noulet
- Tragopogon major subsp. dubius (Scop.) Cadevall & Sallent
- Tragopogon major subsp. dubius (Scop.) Nyman
- Tragopogon major subsp. dubius (Scop.) Rouy
- Tragopogon major var. pommaretii (F.W.Schultz) Rouy
- Tragopogon major var. stenophyllus D.Brândză
- Tragopogon major var. stenophyllus Boiss.
- Tragopogon major var. vulgare Schmalh.
- Tragopogon majus Jacq.
- Tragopogon minorBillot ex Nyman nom. inval.
- Tragopogon pommaretii F.W.Schultz
- ₳Tragopogon pratensis subsp. lamottei (Rouy) O. Bolòs & Vigo
- Tragopogon pratensis subsp. dubius (Scop.) Gaut.
- Tragopogon tauricus Klokov[8][1][2][9]
₳: Espècies considerades acceptades o mers sinònims segons els autors contemporàneus.
Híbridación
[editar | editar còdic]L'espècie, introduïda en Estats Units a on es va tornar localment maleza invasora, ha donat lloc a híbrits alopoliploides (2n=24) fèrtils endèmics de zones llimitades d'Estats Units (Estats de Washington i d'Idaho): Tragopogon mirus (Tragopogon dubius × Tragopogon porrifolius) i Tragopodon miscellus (Tragopogon dubius × Tragopogon pratensis) i que, a la seua volta, es híbridan entre ells[10]
Un atre híbrit entre les espècies introduïdes T. dubius i T. pratensis està citat del Estat de Míchigan en el nort d'Estats Units i la regió limítrofa del veí Canadà Província de Manitoba: Tragopogon × crantzii Dichtl.[11]
Havia segut descrit originalment de Baixa Àustria per Alois Dichtl com Tragopogon Crantzii (T. orientalis × T. major) i publicat en Deutsche Botanische Monatsschrift : Organ für Floristen, Systematiker und alle Freunde der heimischen Flora, vol 1, p. 171, 1883[2]. És sinònim de Tragopogon interjectus Waisb., espècie descrita també, alguna cosa més vesprada, d'Àustria[3].
Ademés d'estos híbrits citats, estan acceptats (o solament provisionalment acceptats a l'espera d'estudis complementaris), els següents:
- Tragopogon × bischoffii Sch.Bip. in Webb & Berth., Hist. Nat. Iles Canaries, vol. 3, 2ème parie, Phytografia canariensis, sectio 2, p. 469, 1850[4](també ortografiado bischoffi), observat i citat, sense descripció, per l'autor en el seu jardí, en Alemània, que li atribuïx com a parents T. pratensis i T. major (=T. dubius subsp. major (Jacq.) Vollm.).[12][13][9][2][8][3]
- Tragopogon × duarius Chenevard, Bull. Trav. Soc. Bot. Genève, n.º 9, p. 130, 1899[5], del entanque de Cogne (Valle de Aosta, Itàlia), en Tragopogon crocifolius|T. crocifolius]] i T. major ? com a parents («Fleurs jaunes du T. major avec li bout dones ligules violet. Akènes peu scabres et à becs courts comme dans li T. crocifolius. Largeur dones feuilles intermédiaire de ces deux espèces. Avec els parents présumés, dans els prairies entre Epinel et Crétaz. (Flors grogues del T. major en l'àpiç de les lígulas de color violeta. Cipselas poc escabridas i en pico curt com en T. crocifolius. Esgambi dels fulls intermediària entre estes dos espècies. Cohabita en els presunts parents, en els prats entre Epinel i Cretaz.)».[9][2][8][3]
- Tragopogon × haussknechtii P.Fourn., Els Quatre Flors de la France, p. 1036, 1940, descrit en el Departament de Allier, en el centre de França, resultant del creuament de T. dubius subsp. major i T pratensis.[14][15]
- Tragopogon × lacaitae Rouy, Flore de France, t. XIV, p. 515: additions et observations al t. X, p. 6, 1913[6], descendent de T. dubius i T. crocifolius descrit del Port de Glaire (Municipi de Veynes) a 1770 m d'altitut, prop de Gap, en els Alts Alps de França, i aixina descrit: «Port et feuilles du T. crocifolius L. , dont il es distinguix parell: Pédoncules visiblement mais brièvement claviformes-fistuleux (3 1/2 mm de diamètre sous la calathide); përicline à 8 folioles un peu plus courtes que els fleurs, els folioles interieures du péricline bordées de noir; ligules toutes jaunes interieurementt, rougeàtres sur la face externe seulement (et senar purpurines surles 2 pages)(...) près de quelques pieds de T. dubius et senar loin de nombreux pieds de T. crocifolius.»[16][15][9][2][8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Anthos-Sistema d'informació sobre les plantes d'Espanya (requerix busca interna)». Archivat des d'el original, el 30 de setembre de 2015. Consultat el 10 de novembre de 2016.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Tragopogon dubius, synonyms en Hand, R., Kilian, N. & Raab-Straube, I. von (edit.) 2009+ (continuously updated): EDIT-International Cichorieae Network: Cichorieae Portal
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Tragopogon dubius en Tropicos, Missouri Botanical Garden, Saint Louis, Missouri
- ↑ Feuillet L., Léxique Français-Grec, à l'usage dones classes, Librairie Classique Eugène Belin, Paris, 1896
- ↑ 5,0 5,1 Gaffiot F., Dictionnaire Latin-Français, Hachette, Paris, 1934
- ↑ Pline l'Ancien, Histoire Naturelle, T. 2, livre XXVII, CXVII, Tragopogon, Traduction française de É. Littré
- ↑ Thayer B., Pliny the Elder: the Natural History, Liber XXVII, 142, CXVII.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Tragopogon en The Plant List, vers. 1.1, 2013
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Tragopogon dubius en Flann C. (ed) Global Compositae Checklist, 2009+
- ↑ Lipman M.J., Chester M., Soltis P.S. & Soltis D.I., Natural hybrids between Tragopogon mirus and T. miscellus (Asteraceae): a new perspective on karyotypic changes following hybridization at the polyploid level, Am J Bot.,vol. 100(10), p.2016-22, 2013
- ↑ Tragopogon × crantzii en Canadensys, Acadia University, Université de Montréal Biodiversity Centre & University of Toronto Mississauga, University of British Columbia, consultat 14 de novembre de 2016
- ↑ Tragopogon bischoffii Sch.Bip. en GBIF Backbone Taxonomy, Global Biodiversity Information Facility (GBIF), 2016 - consultat 16 de novembre de 2016
- ↑ Tragopogon bischoffii Sch.Bip. en Catalogue of Life - consultat el 31 d'octubre de 2016
- ↑ Tragopogon × haussknechtii en Tela Botanica - Li réseau de la botanique francophone, 2012
- ↑ 15,0 15,1 Bock B. & al., Référentiel dones trachéophytes de France métropolitaine, ed. Tela Botanica, vers. 3.02, 26-01-2016
- ↑ Tragopogon × lacaitae en Tela Botanica - Li réseau de la botanique francophone, 2012
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Wikispecies-logo.svg Wikispecies té un artícul sobre Tragopogon dubius.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tragopogon dubius.- Este artícul conté una traducció derivada de «Tragopogon dubius» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.