Tragopogon porrifolius

Tragopogon porrifolius

Vista general en antesis

Capítul en floració incipient: vista lateral evidenciant el pedúncul apicalmente inflado i les llargues bràctees involucrales lineares acuminadas

Capítul en floració en les seues llargues bràctees involucrales esteses.

Capítul post antesis en cipselas de vilano plumoso.

Cipselas desprovistas del seu vilano

Raiz

Tragopogon porrifolius, conegut comunament com salsifí o barba cabruno, entre uns atres, és una espècie de planta herbácea del gènero Tragopogon de la família de les asteráceas.

Descripció

Es tracta d'una planta herbácea anual, bienal o perenne en el talle erecto, glabro o alguna cosa tomentoso, simple o parcialment ramificat i que pot medir des de 30-40 cm fins a 1,5 m d'altura. Té una raïl robusta i largamente cònica comestible. Les fulls basals —no organisades en roseta— i caulinares, semi-amplexicaules i de forma linear a lanceolada, medixen 15-40 cm de llarc per mig centímetro d'ample i tenen els màrgens a sovint ondulats i l'àpiç acuminado; poden ser glabras o tomentosa-lanudas. Els capítuls, soportats per un pedúncul apicalmente unflat, són usualment solitaris i el seu involucre, de 4-5 cm en l'antesis fins a 8 cm en la fructificación, està constituït per 7-8 bràcteas lineares glabras de 3-4 cm de llarc. Rodegen un receptàcul nuet que soporta una 85-110 lígulas de color violeta-purpúreo, a voltes grogues en la seua base, i en el tubo apicalmente pelut. Dites lígulas engendren cipselas fusiformes, alguna cosa curvades, en el cos ornamentado per 10 costelles més o menys tuberculadas acabades en un llarc i fi pico acostillado, pla i apicalmente inflado en un disc tomentoso que soporta un vilano persistent de pèls fina i densament plumosos.

Distribució i hàbitat

És una espècie nativa d'Europa mediterrànea occidental i meridional —incloses les seues illes (Balears, Còrsega i Cerdenya)— aixina com d'Àfrica del Nort estenent-se fins a més allà de Pakistan. Ha segut introduïda i s'ha naturalizado, i inclús cultivada, en Europa central i septentrional; en Àfrica del sur, Norteamérica, el Con sur (Argentina, Chile, a on es cultiva localment) 9, Austràlia i Nova Zelanda.
Com totes les espècies del gènero, creix en prats i praderias alguna cosa solejats i sols nitrificados, pero en llocs més secs que els a on creix Tragopogon pratensis i menys solejats que els a on viu Tragopogon dubius.
Florix i fructifica de maig fins a agost.

En la península ibèrica es troba dispersa en tot el territori, llevat en Portugal, a on escasseja. Està també present en les Illes Balears i les Illes Canàries; en estes últimes, és dubtós que siga nativa.