Traditio legis
Traditio legis ("entrega de la llei" en llatí) és la denominació d'un tema iconográfico estés per l'àmbit territorial del Imperi romà en l'art paleocristiano, i posteriorment utilisat en l'art carolingio, otoniano i romànic. Representa a Jesucristo en el moment d'entregar un roll, que representa la Llei divina, al apòstol Sant Pedro, en presència del apòstol Sant Pablo. Simbolisa la transmissió del mensage evangèlic als apòstols. El contingut teològic, de gran importància per al cristianisme, es destaca visualment en riquea de detalls. El seu sentit polític és clar: la primacia de Pedro i l'institució del papat, identificada en ell.[3] Un concepte semblant era el del tema denominat traditio clavis[4] o traditio clavium,[5] en que Pedro rep les claus de l'Iglésia o claus del Regne.[6]
Inicialment elaborat en tècniques escultòriques i musivarias, ràpidament es va estendre a atres arts, com l'eboraria, l'orfebreria, la pintura mural, la miniatura, etc. Es va començar a usar en contexts funeraris, sent les primeres mostres en sarcòfecs (habitualment en estuc).
La denominació prové del text "DOMINUS LEGEM DAT" escrit en el roll que Crist dona a Pedro en el mosaic de la cúpula del Batisteri de Sant Giovanni in Fonte[7] de Nàpols.
Les influències de l'escena es troben en la tradició imperial romana, en la que és l'emperador qui fa entrega d'un document a un subordinat. El cristianisme va adaptar l'iconografia al contingut del seu mensage ideològic, incloent el crismón (anagrama del nom de Crist); és freqüent que, ademés de representar a Jesús entre els apòstols Pedro i Pablo, s'incloguen més personages (atres apòstols, bisbes i atres clercs, donants).[8]
Eixemple de traditio legis és el Sarcòfec de Leocadio del Museu Arqueològic Nacional de Tarragona, a on Pedro rep la Llei en les mans cobertes, com a mostra de respecte, del modo en que es rebia dels emperadors (Missorium de Teodosio). L'importància otorgada a l'escena va fer que se seleccionara com a tema per a representar en l'àbsit de l'antiga Basílica de Sant Pedro de Roma; a on Crist apareixia sobre els quatre rius del Paraís (que dibuixen una creu), donant el rotulus legis a Pedro, que se situa a la seua esquerra, davant de Pablo.[9]
-
Sarcòfec de Estilicón, ca. 385. Museu Civiltà Romana, Roma.
-
«DOMINUS LEGEM DAT», mosaic del Batisteri de Sant Giovanni in Fonte, ca. 390.
-
Capitel historiado del Monasteri de Sant Cugat, sigles XII-XIII.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Paolo Biscottini, La basilica vaig donar Sant Lorenzo Maggiore, Skira, Milano, 2000. Font citada en Cappella vaig donar Sant'Aquilino i en it:Basilica vaig donar Sant Lorenzo (Milano)
- ↑ Castel Sant'Elia official website, font citada en Basilica vaig donar Sant'Elia
- ↑ SEGRE MONTEL, Constanza, "Mosaic", en Enrico Castelnuovo i Giuseppe Sergi, Art i història en l'Edat Mija, Akal, Madrit, 2013, ISBN 978-84-460-2496-5, pg. 570.
- ↑ Jastrzębowska Elżbieta, Sztuka wczesnochrześcijańska, Warszawa 1988. Font citada en Traditio Clavis
- ↑ Oxford Reference
- ↑ The Family, font citada en en:Keys of the kingdom
- ↑ J.-P. Hernandez, Nel Grembo della Trinità. L'immagine menja teologia nel battistero più antico vaig donar Occident (Napoli IV sec.), Cinisello Balsamo 2004. Font citada en Battistero vaig donar Sant Giovanni in Fonte
- ↑ EXNER, Matthias, "Estuc", en Enrico Castelnuovo i Giuseppe Sergi (eds.), Art i història en l'Edat Mija, Akal , Madrit, 2013 ISBN 978-84-460-2496-5, pgs. 517-518.
- ↑ Serena Ensoli i Eugenio La Rocca, Aurea Roma: dalla città pagana alla città cristiana, 2000.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Traditio legis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.