Tractat de Lliure Comerç entre Estats Units, Centroamérica i República Dominicana
El DR-CAFTA (Dominican Republic-Central America Free Trade Agreement, en anglés), o TLC (Tractat de Lliure Comerç entre República Dominicana, Centroamérica i Estats Units d'Amèrica, en espanyol), és un tractat que busca la creació d'una zona de lliure comerç entre els països firmants. Fa permanent els beneficis per al 80 % de productes centroamericanos que brinda la Iniciativa de la Conca del Carib (ICC), comprenent un volum comercial de trenta mil millons de dólarés.[1] Està compost per vintidós capítuls, dividits cada u en artículs.
La negociació, firma i ratifica el tractat que es va realisar en condicions diferenciades, amoldándose a les característiques i context polític i social de cada Estat part; el procés es va iniciar en 2003 per a tots els països a excepció de República Dominicana, concretant-se l'adopció del text per a tots els països involucrats, en 2004 i entrant en vigor en distintes dates per a cada país a partir de 2006. Per un atre costat, considerant que la branca fonamental del tractat consistix en les disposicions concernents al tracte comercial, és rellevant abordar elements com l'aranzelari, moviment aduanero, orige dels productes i les regles internes per al tràfic de mercaderias. Com a complement, el CAFTA s'ocupa de legislar els aspectes relatius a producció higiènica i protecció al mig ambient, respecte als drets de propietat intelectual i inversió pública i privada, aixina com tota la llegislació laboral en els Estats de la zona CAFTA. També especifica els mecanismes per a dirimir controvèrsias i per a l'establiment de normatives de mutu acort.
Pese al beneplàcit dels Estats firmants, el CAFTA ha rebut múltiples crítiques de caràcter polític i econòmic, obrint un ampli debat sobre el balanç entre ventages i desventages que aporta l'aplicació del tractat.
Objectius
[editar | editar còdic]El CAFTA té com a objectius fonamentals estimular l'expansió i diversificació del comerç en la regió, eliminar els obstàculs al comerç i facilitar la circulació transfronterizo de mercaderies i servicis, promoure condicions de competència lleal en la zona de lliure comerç, aumentar substancialment les oportunitats d'inversió i fer valdre els drets de propietat intelectual.[2] Ya que es tracta d'objectius plantejats de manera oficial, deu tindre's en conte que el compliment està subjecte a diversos factors com la voluntat política dels governs, les condicions econòmiques dels països i les conjuntures d'aplicació de les normes dispostes pel tractat.
El tractat no entra en contravenció en acorts regionals previs, per lo que el procés d'integració centroamericano no es veu afectat. No obstant, qualsevol mida que com a regió s'adopte deurà estar subjecta a les disposicions de el TLC, la qual cosa situa al tractat per damunt de les noves disposicions regionals en matèria d'integració.[2]
Negociacions i firma
[editar | editar còdic]Es va negociar sobre la base de principis fonamentals prèviament acordats per les parts. Aparte de les normes de respecte, varen existir tres elements a considerar; tot acort pres en conseqüència de el CAFTA, devia ser plenament respectuós de les constitucions de cada país, buscant la congruència del ordenament jurídic nacional en el tractat; es va considerar als països centroamericanos negociantes, com una sola part negociadora, pretenent que negociaren de manera conjunta; ademés, es va acordar que únicament podria ser posat en marcha el CAFTA si les negociacions havien conclós, per lo que els acorts intermijos no tindrien validea alguna.[3]
Les negociacions varen començar en giner de 2003 i es va conseguir acort en El Salvador, Guatemala, Hondures i Nicaragua el 17 de decembre de 2003, i en Costa Rica el 25 de giner de 2004. Eixe mateix més, varen començar negociacions en República Dominicana. El 28 de maig de 2004, El ministre de Comerç nortamericà (Robert Zoellick), el costarricense (Alberto Trejos), el ministre d'economia salvadoreny (Miguel Ángel Lacayo), l'guatemalteco (Marcio Cuevas), el ministre d'Indústria i Comerç hondureny (Norman García) i el ministre de Desenroll, Indústria i Comerç nicaragüenc (Mario Arana) varen firmar el document en l'edifici de la Organisació d'Estats Americans.[4] Una segona cerimònia d'adopció del text en la Secretària d'Estat d'Indústria i Comerç de la República Dominicana, Sonia Guzmán, va tindre lloc el 5 d'agost de 2004.[5] Per un atre costat, pese a que Panamà és un país centroamericano, no va negociar junt al restant de la regió el tractat, fent-ho de manera exclusiva en Estats Units, per la qual cosa no s'inclou en la zona CAFTA.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaBBC món-hn - ↑ 2,0 2,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaCap. 1 DR_CAFTA - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaSICE - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaHeredia, Lourdes - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaBBC món - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaCigarruista, Hitler
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tratado de Libre Comercio entre Estados Unidos, Centroamérica y República Dominicana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.