Tractat de Lisboa (1668)
El tractat de Lisboa de 1668 va ser un acort de pau entre Espanya i Portugal —en l'intermediació d'Anglaterra— en l'es va posar fi a la Guerra de restauració de 1640. Va supondre el reconeiximent oficial part d'Espanya de l'independència de Portugal.
| Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: |
Antecedents
editarPortugal formava des de 1580 una unió dinàstica aeque principaliter[1]en la monarquia hispànica. En 1640 esclata el tumult i posterior guerra, en la que Portugal intenta i conseguix independisar-se de la Corona espanyola.
Delegacions
editarEn la firma del tractat, el 13 de febrer de 1668 en el convent de Sant Eloy de Lisboa varen intervindre, per la part espanyola, Gaspar de Haro i Guzmán (marqués del Carpio), en nom de Mariana d'Àustria, reina regente d'Espanya durant la minoria d'edat de Carlos II. Per la part portuguesa, en nom del rei Alfonso VI, varen participar Nuno Álvares Pereira de Melo, Vasc Luís dona Gama, João da Silva, António Luís de Meneses, Henrique de Sousa Tavares da Silva i Pedro Vieira da Silva. Abdós països varen acceptar la presència i intermediació del comte de Sandwich, en nom de Carlos II d'Anglaterra.
Referències
editar
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tratado de Lisboa (1668)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.