Anar al contingut

Tractat de Gante

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tractat de Gante

El Tractat de Gante, (en anglés Treaty of Ghent) firmat el 24 de decembre de 1814 en Gante (en Bèlgica, en l'actualitat), va ser la pau que va donar fi a la guerra anglo-nortamericana de 1812 entre els Estats Units i el Regne Unit. El tractat va restaurar en el seu major partix les relacions entre els dos països al statu quo davant bellum. Per la poca velocitat de les comunicacions de l'época, va prendre vàries semanes per a que les notícies de la pau aplegaren a Amèrica, molt despuix de que terminara la batalla de Nova Orleans.

Antecedents

[editar | editar còdic]

La delegació britànica estava formada pels diplomàtics William Adams, James Lord Gambier i Henry Goulburn. Les reunions entre les parts varen ser retardades una semana o més perque els diplomàtics britànics carien del poder necessari per a realisar negociacions directes i varen tindre que esperar órdens de Londres, mentres que la delegació nortamericana, composta per John Quincy Adams, James A. Bayard, Henry Clay, Albert Gallatin i el subalterno Jonathan Russell, tenien completa autoritat per a negociar.

Els Estats Units no havien tingut èxit en les seues invasions del Baix i Alt Canadà, mentres que el Regne Unit no havia obtingut cap guany significatiu, en excepció del incendie de Washington D. C., en les seues incursions en sol nortamericà. L'objectiu que s'havien traçat els membres de la Cambra de Representants dels Estats Units era conquistar Canadà i Florida.[1]

El tractat establia la lliberació de tots els presoners i la restauració de totes les terres i pots en disputa. Açò va significar que varen retornar als Estats Units aproximadament 40.000 km² de territori propenc als llac Superior i Míchigan, en Maine i en la costa del Pacífic.[2] El tractat no va impondre majors canvis a la situació prèvia a la guerra, pero sí va implicar unes quantes promeses. Aixina, el Regne Unit va prometre tornar als esclaus capturats, pero en el seu lloc, uns anys més vesprada, va pagar £250 000 a Estats Units per ells. La proposta britànica de crear una zona índia amortiguadora en Ohio i Míchigan va colapsar després de que la coalició índia es desmoronara. Les dèbils garanties sobre el tractament nortamericà dels indis en l'artícul IX varen ser ignorades.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Archiu de Història Militar Americana, Série de història militar, Ch. 6, p. 123 "Mentres els "war hawks" membres del Congrés occidentals urgían a la guerra en l'esperança de conquistar Canadà, el poble de Geòrgia, Tennessee i el territori de Mississippi tenien designis similars contra Florida, una possessió espanyola".
  2. W.G. Dean et al. (1998). Concise Historical Atles of Canada.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • American Military History: Army Historical Séries. Chapter 6: The War of 1812. Center of Military History, U.S. Army, Washington, DC, 1989. Official US Army history, disponible en llínea.
  • Bemis, Samuel Flagg. John Quincy Adams and the Foundations of American Foreign Policy (1950).
  • A. L. Burt. The United States, Great Britain and British North America from the Revolution to the Establishment of Peace after the War of 1812, 1940 (Edició en llínea.
  • Engelman, Fred L. The Peace of Christmas Eve (1962), popular account; online excerpt from American Heritage Magazine (decembre de 1960) vol. 12, n.º 1.
  • Donald R. Hickey. The War of 1812: A Forgotten Conflict (1990) pp. 281-98.
  • Perkins, Bradford. Castelereagh and Adams: England and the United States, 1812-1823, 1964.
  • Robert Vincent Remini. Henry Clay: Statesman for the Union (1991) pp. 94-122.


Referències

[editar | editar còdic]