Trípoli espanyol
Trípoli, hui la capital de Líbia, va anar un presidi del Imperi espanyol en el nort d'Àfrica entre 1510 i 1530. La ciutat va ser capturada per les forces espanyoles en juliol de 1510, i durant les següents dos décades va ser administrada com un lloc alvançat que va caure baix la jurisdicció del virrey espanyol del Sicília. La ciutat va ser otorgada com a feu als Cavallers Hospitalaris en 1530, i estos últims varen governar la ciutat fins a 1551.
Història
Trípoli va ser capturada per una força espanyola liderada pel comte Pedro Navarro en 1510, i la major part de la població de la ciutat va ser assessinada, esclavizada o desplaçada en el procés.[1] Posteriorment, els espanyols varen encorajar als colon cristians a repoblar la ciutat, encara que estos intents varen ser en gran mida infructuosos.[2] Més tart, els espanyols també varen encorajar als antics habitants musulmans a retornar a Trípoli, i varen permetre que el xeic que havia segut exiliat en Sicília retornara.[1] Estos esforços també varen ser infructuosos.[2]
El control espanyol de la ciutat i el seu interior va seguir sent tènue i mai va estar totalment assegurat. La seua autoritat solament va estar present de manera intermitent en àrees ubicades a 16,1 km de la ciutat.[2] Els pirates berberiscos varen planejar un atac a la ciutat en 1512, i la ciutat va ser amenaçada encara més en acabant de que Oruç Reis i Hayreddin Barbarroja varen capturar Alger d'Espanya en 1515. El xeic va escapar a Tajura en 1526, que posteriorment es va convertir en una base per a la resistència musulmana contra el domini espanyol.[1] Els espanyols varen realisar algunes obres de reparació en el castell de Trípoli prenent pedra de les fortificacions de la ciutat, pero per lo demés les defenses varen ser descuidades.[3]
En acabant de que els Cavallers Hospitalaris anaren expulsats de la seua base en Rodas durant el sege otomà en 1522, varen iniciar negociacions en el rei espanyol Carlos I, qui els va oferir Trípoli i les illes de Malta i Goig com la seua nova base. Una delegació enviada pels Hospitalaris va elaborar un informe en el que s'afirmava que estes ubicacions eren desfavorables i que es mostraven contraris a acceptar tant Trípoli com les illes malteses per la distància entre elles i les considerables despeses que serien necessaris per a mantindre-les.[3]
Els Hospitalaris finalment varen acceptar Trípoli, Malta i Goig com a feu el 23 de març de 1530, i varen prendre el control de la ciutat el 25 de juliol.[4] Trípoli va permanéixer baix el govern dels Hospitalaris fins a 1551, quan va ser capturada pel Imperi otomà.[1]
Govern
Trípoli estava administrada per un Governador, i estava baix la jurisdicció del Virrey del Sicília.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 “The survival of the Knights' Church in Tripoli” (29 de setembre 2011). Proceedings of History Week: 29-45.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 The Last Great Muslim Empires, BRILL, pp. 138–139. ISBN 9789004021044.
- ↑ 3,0 3,1 “The Order of Malta and the defence of Tripoli 1530–1551” . Melita Historica 6 (4): 362–381.
- ↑ “L'Orde de Malta i la defensa de Trípoli 1530–1551” . Melita Historica 6 (4): 362–381.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Trípoli español» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.