Anar al contingut

Tríade cognitiva de Beck

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Tríade cognitiva de Beck.

La tríade cognitiva de Beck, també cridada tríade cognitiva negativa és el «principi central» de la teoria cognitiva de la depressió de Beck[1] que consistix en una visió negativa del propi individu, el món i el seu futur i que és el «precursor immediat» d'eixa malaltia.[2] Va ser proposta pel psiquiatra nortamericana Aaron T. Beck en 1976.[3]

Segons Beck, existixen representacions o esquemes que ajuden a l'individu a «filtrar els estímuls de l'ambient, de tal forma que la seua atenció se centra en l'informació que és congruent en tals esquemes». Els esquemes d'una persona deprimida, hipotetizó Beck, inclouen «temes de pèrdua, separació, fracàs, inutilitat i rebuig». En conseqüència, estes persones mostren un biaix sistemàtic en la forma en que processen els estímuls.[4]

Model cognitiu de la depressió de Beck

[editar | editar còdic]

Segons el model cognitiu de la depressió, les disfuncions cognitives són el centre de la depressió i tots els canvis associats a eixa malaltia són conseqüència de tals disfuncions.[5] Este model es basa en tres conceptes per a explicar el «substrat sicològic de la depressió»: la tríade cognitiva, els esquemes i els errors cognitius.[3] Estos factors contribuents interactuen entre sí per a culminar en depressió. Els esquemes són «representacions mentals del ser i d'experiències anteriors».[6] Beck utilisa eixe terme per a explicar per qué els individus deprimits persistixen en actituts derrotistes i que els ocasionen dolor, inclús «pese a evidència objectiva de factors positius en la seua vida». En este sentit, quan una persona enfronta una situació en particular, s'activa l'esquema relacionat en tal circumstància.[7] L'individu «categoriza i evalua les seues experiències a través d'un matriu d'esquemes». S'aclarix que, en etapes alvançades de la depressió, la persona es veu «preocupada en pensaments negatius constants i repetitius».[8]


En ser desencadenats per events de l'ambient de l'individu, els esquemes inadaptados donen pas a biaix en el processament de l'informació. No obstant, tals biaix funcionen en una manera recíproca, és dir, enfortixen i confirmen els esquemes inadaptados, mentres que els esquemes més adaptats, en ser inconsistentes en els biaix, són suprimits.[9] Estos errors en el processament de l'informació es caracterisen per un «biaix negatiu sistemàtic al moment de processar informació referent a la pròpia persona, pero no una distorsió de la "realitat objectiva"».[10] S'han identificat diversos biaix que permeten a l'individu persistir en la seua creència pese a la «presència d'evidència contradictòria»: inferència arbitrària, abstracció selectiva, generalisació excessiva, maximisació i minimisació, personalisació i pensament absolutista dicotòmic.[11][12] Estos errors aumenten la provabilitat de que la persona desenrolle la tríade cognitiva.[6]

Tríade cognitiva

[editar | editar còdic]

La tríade cognitiva està conformada per tres patrons cognitius distints i «depresógenos»: una visió negativa de sí mateixa, el món i el futur. Abela i Hankin (2009) senyalen que, segons Beck, el desenroll de la tríade cognitiva donarà pas a l'aparició de síntomes depressius en l'individu.[6] En el primer component, la persona es considera «defectuosa, inadequada, malalta, desaventajada» i ho atribuïx a defectes sicològics, morals o físics. Sobre el segon, el pacient mostra una tendència a interpretar les seues experiències en una forma negativa. «Considera que el món li exigix massa [...] [i] malinterpreta les seues interaccions en l'ambient animat o inanimado en considerar-les mostres de derrota o privació». Finalment, l'individu pensa que les dificultats que viu continuaran i espera fallar en tasques específiques en el futur immediat.[13] Soto Ruano et al. (2008) agreguen que el primer component se centra en la visió pijorativa de la pròpia persona i es relaciona en sentiments de culpa i autorreproche pels que considera defectes propis.[12]


Alladin (2007) afig que, per la visió negativa de sí mateixa, l'individu es considera inútil «i incapaç de conseguir la felicitat». Sobre la visió negativa del món, esta no representa l'estat real de l'entorn, sino la visió «idiosincrásica» de la persona. Finalment, l'autor agreguen que la visió negativa del futur conduïx a la persona a «una sensació de passivitat, inèrcia i desesperança». Per un atre costat, atres signes i síntomes —inclús els físics— propis de la depressió són ocasionats pel desenroll de la tríade i els desijos suïcides representen «desig d'escapar de lo que sembla ser un problema irresoluble o una situació inaguantable».[14] Beck establix que tals pensaments negatius són «automàtics», és dir, ocorren de forma espontànea «sense decisió delliberada o motivació conscient».[15]

McIntosh i Fischer (2000) indiquen que, pese a que molta evidència recolza la relació entre la tríade i la depressió, s'han qüestionat «les peculiaritats conceptuals de [les seues] components [...]».[1] En este sentit, Haaga, Dyck i Ernst (1991) senyalen que «els resultats empírics són altament consistents en l'hipòtesis de la tríade». No obstant, agreguen, la tríade «referix a la visió del ser com un tot i dos aspectes del ser [el seu món i futur, en lloc del món i futur per es], no tres entitats completament distintes». Per lo tant, proponen reduir la tríade a una dimensió, «la visió negativa de sí mateixa».[1][16] Freeman i Davis (2012) aclarixen que els elements de la tríade podrien variar en la seua contribució a la depressió. Especifiquen ademés que evaluar eixe grau de contribució és una part important de la teràpia cognitiva.[17]

Vore també

[editar | editar còdic]
  • [[Archiu:{{#switch:Medicina|20px|Vore el portal sobre Medicina]] Portal:Medicina. Contingut relacionat en Medicina.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 (2000).«Beck's cognitive triad: One versus three factors».Canadian Journal of Behavioural Science.32(3)
    153-157.doi:10.1037/h0087110.Consultat el 2 d'abril de 2017.
  2. ↑ Vázquez Valverde; Hernangómez Criat, L.; Hervás Torres, {{{nom3}}} (2008). «3. Models cognitius de la depressió: la seua aplicació a l'estudi de les fases primerenques», José Luis Vázquez-Barquero, José Luis Ayuso Mateos, Jesús Artal Simón (ed.). Els trastorns depressius, Barcelona: Elsevier Masson, pp. 23. ISBN 978-8-4458-1936-4.
  3. ↑ 3,0 3,1 Beck et al., 1979, pp. 10
  4. ↑ (2010).«Cognition and Depression: Current Status and Future Directions».Annual Review of Clinical Psychology.6
    285-312.doi:10.1146/annurev.clinpsy.121208.131305.Consultat el 2 d'abril de 2017.
  5. ↑ Sadock, Benjamin James; Sadock, {{{nom2}}}; Ruiz, {{{nom3}}} (2015). Kaplan and Sadock's Synopsis of Psychiatry: Behavioral Sciences/Clinical Psychiatry, Undècima edició (en anglés), Filadèlfia: Lippincott Williams & Wilkins, pp. 873. ISBN 978-1-6091-3971-1.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Abela, John. R. Z.; Hankin, {{{nom2}}} (2009). «Thirteen. Cognitive Vulnerability to Depression in Adolescents: A Developmental Psychopathology Perspective», Susan Nolen-Hoeksema,Lori M. Hilt (ed.). Handbook of Depression in Adolescents (en anglés), Nova York: Routledge, pp. 340. ISBN 978-0-8058-6235-5.
  7. ↑ Beck et al., 1979, pp. 12
  8. ↑ Beck et al., 1979, pp. 13
  9. ↑ (1988).«Anxiety and depression: An information processing perspective».Anxiety Research.1(1)
    23-36.doi:10.1080/10615808808248218.Consultat el 4 d'abril de 2017.
  10. ↑ Clark, David A.; Beck, {{{nom2}}}; Alford, {{{nom3}}} (1999). Scientific Foundations of Cognitive Theory and Therapy of Depression (en anglés), Nova York: John Wiley, pp. 179. ISBN 0-471-18970-7.
  11. ↑ Beck et al., 1979, pp. 14
  12. ↑ 12,0 12,1 Soto Ruano; Governat Ferrando, {{{nom2}}}; Martín Larrégola, {{{nom3}}}; Lázaro Redó, M. M. (2008). Alfonso Chinchilla Moreno (ed.). La Depressió i les seues Caraces, Madrit: Editorial Mèdica Panamericana, pp. 92. ISBN 978-84-7903-871-7.
  13. ↑ Beck et al., 1979, pp. 11
  14. ↑ Alladin, Assen (2007). Handbook of Cognitive Hypnotherapy for Depression: An Evidence-based Approach (en anglés), Filadèlfia: Lippincott Williams & Wilkins, pp. 23-24. ISBN 978-0-7817-6604-3.
  15. ↑ Hammen, Constance L. (1997). Depression (en anglés), Hove: Psychology Press, pp. 80. ISBN 0-86377-726-0.
  16. ↑ (1991).«Empirical Status of Cognitive Theory of Depression».Psychological Bulletin.110(2)
    215-236.doi:10.1037/0033-2909.110.2.215.Consultat el 5 d'abril de 2017.
  17. ↑ Freeman, Arthur; Davis, {{{nom2}}} (1990). Alan S. Bellack, Michel Hersen i Alan E. Kazdin (ed.). International Handbook of Behavior Modification and Therapy, Segona edició (en anglés), Nova York: Plenum Press, pp. 335. doi:10.1007/978-1-4613-0523-1. ISBN 978-1-4612-7848-1.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tríade_cognitiva_de_Beck&oldid=1140701»