Toxines d'insectes

Les toxines d'insectes són verís produïts per insectes. Els verins servixen per a protegir als insectes de microorganismes, paràsits i depredadors o per a abrumar als assuts.

Els verins d'artròpodes també se solen incloure baix el terme toxines d'insectes, en particular el verí d'escorpión.^[1]^[2]^[3]

Tipos

Els verins d'insectes que s'administren activament són mescles. Les principals substàncies actives d'estes mescles de verí són péptidos i proteïnes. Ademés, contenen alcaloide, terpenos, polisacàrits, amina biógenas (com histaminas), àcit orgànics (com àcit fórmico) i aminoàcits.^[4]^[5]^[6] Molts verins d'Himenòpters contenen una complexa mescla de molècules orgàniques simples, proteïnes, péptidos i atres elements bioactivos.^[7]

Alguns eixemples de toxines produïdes per insectes són:

Batracotoxinas són alcaloides esteroides neurotóxicos extremadament potents (derivats del pregnano) derivats en realitat de la pell de granotes venenoses suramericanes del gènero saltamontes (Phyllobates), aixina com de la pell i les plomes d'algunes aus de Nova Guinea, com el pitohui bicolor (Pitohui dichrous), Pitohui ferrugineus, Pitohui more (Pitohui nigrescens) i flauta de caixco blau (Ifrita kowaldi).^[8] La font de verí són escarabats del gènero Choresine' de la família Melyridae, nativa de Nova Guinea.^[9]^[10]^[11] Estos contenen batracotoxina, pero estan pendents les proves directes de que el verí procedixca realment d'estos escarabats.
Verí d'abella, conté melitina.^[7]
Cantaridina apareix com a ingredient en varis escarabats aceiteros.
Coccinellin, alcaloide tòxic de la hemolinfa de marietas.
Verí d'avespa. (conté: melitina, fosfolipasa A, hialuronidasa, antígenos 5, histamina^[12]^[13])
Verí de avispón.
Poneratoxina de les formigas del gènero Paraponera com l'espècie Paraponera clavata aixina com del gènero Dinoponera com l'espècie Dinoponera longipes'.
Pumiliotoxinas sí es coneixen de granotes freseras (Oophaga pumilio) de la família granotes venenoses de dart, pero són produïdes per formigues escamosas dels gèneros Brachymyrmex i Paratrechina, de les que s'alimenten les granotes freseras. Les pumiliotoxinas o alcaloide tòxics similars també són produïts per aràcnits com àcars de les banyes i uns atres àcars.^[14]
RhTx del ciempiés chinenc de cap roig.

Administració de la toxina

Alguns insectes poden administrar el verí directament en els teixits a través d'un aguijón venenós, uns atres poden llançar paquets de verí (com els escarabats bombardero ) o rosar (com les formigues escamosas, les orugas de coa de forqueta) o exhalar (com les marietes) o contindre el verí en el cos per a que no siga comestible (com alguns errors, errors de petròleu). Alguns insectes venenosos (com a avespes, marietes, lechuza de aliso ) duen una coloració d'advertència, llavors es parla d'aposematismo.

El entomólogo nortamericà Justin O. Schmidt també va sugerir que algunes espècies de dípters, crisopas i escarabats poden administrar verins en peces bucals,^[15] pero no està clar si les observacions subjacents eren els efectes dels sucs digestius.^[4]

Referències

↑ E. Zlotkin et al.: An excitatory and a depressant insect toxin from scorpion venom both affect sodium conductance and possess a common binding site. In: Archives of Biochemistry and Biophysics 240, Nr. 2, 1985, S. 877–887.
↑ M. E. De Lima et al.: Tityus serrulatus toxin VII bears pharmacological properties of both β-toxin and insect toxin from scorpion venoms. In: Biochemical and Biophysical Research Communications 139, Nr. 1, 1986, S. 296–302.
↑ H. Darbon et al.: Covalent structure of the insect toxin of the North African scorpion Androctonus australis Hector. In: International Journal of Peptide and Protein Research 20, Nr. 4, 1982, S. 320–330, doi:10.1111/j.1399-3011.1982.tb00897.x.
↑ ^4,0 ^4,1 W. L. Meyer: Most toxic insect venom. (PDF) In: Book of Insect Records, Chapter 23, Gainesville Florida 1. Mai 1996. Abgerufen am 6. Juli 2015.
↑ J. O. Schmidt: Química, farmacologia i ecologia química dels verins de formiga. En: T. Piek (ed.): Venoms of the hymenoptera. Academic Press, Londres 1986, pp. 425-508.
↑ M. S. Blum: Chemical defenses in arthropods. Academic Press. New York 1981, p. 562.
↑ ^7,0 ^7,1 P. R. de Lima, M. R. Brochetto-Braga: Hymenoptera venom review focusing on Apis mellifera. En: J. Venom. Anim. Toxins incl. Trop. Dis' Vol. 9, No. 2 Botucatu 2003.
↑ John Tidwell (2001): «The intoxicating birds of New Guinea.». (PDF) In: ZooGoer. Bd. 30, Nr. 2., 2001.
↑ Stephanie Greenman Stone, Pat Kilduff: «New Research Shows that Toxic Birds and Poison-dart Frogs Likely Acquire their Toxins from Beetles.». Archivat des d'el original, el 3 de decembre de 2012. Consultat el 20 d'agost de 2023. Newsroom der Califòrnia Academy of Sciences, Beitrag vom 12. Oktober 2004.
↑ John P. Dumbacher, Avit Wako, Scott R. Derrickson, Allan Samuelson, Thomas F. Spande, John W. Daly: Melyrid beetles (Choresine): A putative source for the batrachotoxin alkaloids found in poison-dart frogs and toxic passerine birds. (PDF) In: PNAS 101, Nr. 45, 2004, S. 15857–15860, doi:10.1073/pnas.0407197101.
↑ Bethany Halford: Birds and beetles: A toxic trail. In: Chemical & Engineering News 82, Nr. 45, 2004, S. 17.
↑ «Compound Interest - The Chemical Compositions of Insect Venoms» (en en-gb). www.compoundchem.com. Consultat el 6 de decembre de 2017.
↑ «[Moreno M, Giralt E. Three Valuable Peptides from Bee and Wasp Venoms for Therapeutic and Biotechnological Use: Melittin, Apamin and Mastoparan. Pak S, ed. Toxins. 2015;7(4):1126-1150. doi:10.3390/toxins7041126. Three Valuable Peptides from Bee and Wasp Venoms for Therapeutic and Biotechnological Use: Melittin, Apamin and Mastoparan]». Consultat el 6 de maig de 2017.
↑ Ariel Rodríguez, Dennis Poth, Stefan Schulz, Miguel Vences: Descobriment de alcaloide cutàneus en una granota eleuterodáctilo miniaturizada de Cuba. Biology Letters, Royal Society Publishing, publicació en llínea 3 de novembre de 2010 10.1098/rsbl.2010.0844 doi: 10.1098/rsbl.2010.0844
↑ J. O. Schmidt: Biochemistry of insect venoms. In: Annu. Rev. Entomol. 27, 1982, S. 339–368.

Este artícul conté una traducció derivada de «Toxinas de insectos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] E. Zlotkin et al.: An excitatory and a depressant insect toxin from scorpion venom both affect sodium conductance and possess a common binding site. In: Archives of Biochemistry and Biophysics 240, Nr. 2, 1985, S. 877–887.

[2] M. E. De Lima et al.: Tityus serrulatus toxin VII bears pharmacological properties of both β-toxin and insect toxin from scorpion venoms. In: Biochemical and Biophysical Research Communications 139, Nr. 1, 1986, S. 296–302.

[3] H. Darbon et al.: Covalent structure of the insect toxin of the North African scorpion Androctonus australis Hector. In: International Journal of Peptide and Protein Research 20, Nr. 4, 1982, S. 320–330, doi:10.1111/j.1399-3011.1982.tb00897.x.

[Meyer-4] 4,0 ^4,1 W. L. Meyer: Most toxic insect venom. (PDF) In: Book of Insect Records, Chapter 23, Gainesville Florida 1. Mai 1996. Abgerufen am 6. Juli 2015.

[5] J. O. Schmidt: Química, farmacologia i ecologia química dels verins de formiga. En: T. Piek (ed.): Venoms of the hymenoptera. Academic Press, Londres 1986, pp. 425-508.

[6] M. S. Blum: Chemical defenses in arthropods. Academic Press. New York 1981, p. 562.

[de_Lima-7] 7,0 ^7,1 P. R. de Lima, M. R. Brochetto-Braga: Hymenoptera venom review focusing on Apis mellifera. En: J. Venom. Anim. Toxins incl. Trop. Dis' Vol. 9, No. 2 Botucatu 2003.

[Tidwell-8] John Tidwell (2001): «The intoxicating birds of New Guinea.». (PDF) In: ZooGoer. Bd. 30, Nr. 2., 2001.

[9] Stephanie Greenman Stone, Pat Kilduff: «New Research Shows that Toxic Birds and Poison-dart Frogs Likely Acquire their Toxins from Beetles.». Archivat des d'el original, el 3 de decembre de 2012. Consultat el 20 d'agost de 2023. Newsroom der Califòrnia Academy of Sciences, Beitrag vom 12. Oktober 2004.

[10] John P. Dumbacher, Avit Wako, Scott R. Derrickson, Allan Samuelson, Thomas F. Spande, John W. Daly: Melyrid beetles (Choresine): A putative source for the batrachotoxin alkaloids found in poison-dart frogs and toxic passerine birds. (PDF) In: PNAS 101, Nr. 45, 2004, S. 15857–15860, doi:10.1073/pnas.0407197101.

[11] Bethany Halford: Birds and beetles: A toxic trail. In: Chemical & Engineering News 82, Nr. 45, 2004, S. 17.

[12] «Compound Interest - The Chemical Compositions of Insect Venoms» (en en-gb). www.compoundchem.com. Consultat el 6 de decembre de 2017.

[:1-13] «[Moreno M, Giralt E. Three Valuable Peptides from Bee and Wasp Venoms for Therapeutic and Biotechnological Use: Melittin, Apamin and Mastoparan. Pak S, ed. Toxins. 2015;7(4):1126-1150. doi:10.3390/toxins7041126. Three Valuable Peptides from Bee and Wasp Venoms for Therapeutic and Biotechnological Use: Melittin, Apamin and Mastoparan]». Consultat el 6 de maig de 2017.

[14] Ariel Rodríguez, Dennis Poth, Stefan Schulz, Miguel Vences: Descobriment de alcaloide cutàneus en una granota eleuterodáctilo miniaturizada de Cuba. Biology Letters, Royal Society Publishing, publicació en llínea 3 de novembre de 2010 10.1098/rsbl.2010.0844 doi: 10.1098/rsbl.2010.0844

[15] J. O. Schmidt: Biochemistry of insect venoms. In: Annu. Rev. Entomol. 27, 1982, S. 339–368.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]