Toxina Shiga
Les toxines Shiga o shigatoxinas són una família de toxines relacionades en dos grups principals, Stx1 i Stx2, els gens dels quals es considera que són part del genoma dels profagos lambdoide[1] Les toxines són nomenades Shiga per Kiyoshi Shiga, que va anar el primer en descriure l'orige bacterià de la disenteria causada per Shigella dysenteriae. L'orige més comú de toxines Shiga són les bactèries S. dysenteriae i el grup Shigatoxigénico de Escherichia coli (STEC), el qual inclou el serotipo O157:H7 i atres E. coli enterohemorrágicas.[2]
Nomenclatura
Hi ha molts térmens que els microbiòlecs usen per a descriure la toxina Shiga i diferenciar entre les seues diferents formes. Molts d'estos térmens s'usen indistintament.
- 1) Toxina Shiga (Stx) – Toxina Shiga verdadera produïda per Shigella dysenteriae.
- 2) Toxina semblant a Shiga 1 i 2 (SLT-1 i 2 o Stx-1 i 2) – les toxines Shiga produïdes per alguns ceps de E. coli. Stx-1 diferix de Stx en un sol aminoàcit. Stx-2 té 56% identitat de seqüència en Stx-1.
- 3) Citotoxinas – una notació arcaica per a Stx, usada en un sentit ampli.
- 4) Verocitotoxinas – una denominació rara per a Stx, de la hipersensibilidad de cèlules Vero a Stx.
Mecanisme
Les toxines Shiga actuen inhibint la síntesis proteica dins de cèlules blanc per un mecanisme similar al de la toxina ricina produïda per Ricinus communis.[3] Despuix d'entrar a una cèlula, la proteïna funciona com una N-glicosidasa, ciclando vàries nucleobases del ARN que comprén el ribosoma, detenint de tal modo la síntesis de proteïnes.[4]
Referències
- ↑ Friedman D, Court D(2001).«Bacteriophage lambda: alive and well and still doing its thing».Curr Opin Microbiol.4(2): 201–7.doi:10.1016/S1369-5274(00)00189-2.
- ↑ Beutin L(2006).«Emerging enterohaemorrhagic Escherichia coli, causes and effects of the rise of a human pathogen».J Vet Med B Infect Dis Vet Public Health.53(7): 299–305.
- ↑ Sandvig K, van Deurs B(2000).«Entry of ricin and Shiga toxin into cells: molecular mechanisms and medical perspectives».EMBO J.19(22): 5943–50.doi:10.1093/emboj/19.22.5943.
- ↑ Donohue-Rolfe A, Acheson D, Keusch G(1991).«Shiga toxin: purification, structure, and function».Rev Infect Dis.13 Suppl 4: S293–7.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Toxina Shiga» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.