Anar al contingut

Cèlula vero

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Vero cells.jpg
Image microscòpica produïda pel contrast de fases. Es veuen les cèlules Vero (baixe llum verda) aumentades 100 voltes

Les cèlules Vero (del esperanto: "veurda reno" i "vero" que signifiquen "renyó vert" i "veritat", respectivament) pertanyen a un linaje celular utilisat en cultius celulars[1] El linaje Vero va ser aïllat a partir de les cèlules epiteliales del renyó d'una mona verda africana (Chlorocebus sp.; anteriorment cridat Cercopithecus aethiops). El linaje de les cèlules Vero és continu i aneuploidico, és dir que pot replicar-se a través de molts cicles de replicació sense envellir[2] i presenta un número anormal de cromosomas. Permet la producció de vacunes contra malalties virals. També s'utilisa en estudis científics de microbiologia, biologia celular i molecular.

Història

[editar | editar còdic]

Este linaje va ser desenrollat el 27 de març de 1962, per Yasumura i Kawakita en el Chiba Universitat en Chiba, Japó.[3] La cèlula va ser comprada pel Laboratory of Tropical Viroology, NIAID, NIH, del passage número 93 de l'universitat de Chiba.[4]

El linaje produït a partir del passage número 113 va ser entregat a l'ATCC per a establir un banc de cèlules viables.[4] La majoria de vacunes provenen dels passages del 130 i 140.[4]

Característiques

[editar | editar còdic]

El linaje de les cèlules Vero és continu i aneuploidico. Un cultiu celular continu pot replicar-se a través de molts cicles de replicació sense envellir.[2] l'aneuploidía és una fenomen celular en el qual hi ha un número anormal de cromosomes.

Les cèlules Vero són deficients d'interferón; a diferència de cèlules normals de mamífers, les "Vero" no secretan interferón alfa o beta quàn es veuen infectades per un virus.[5] Aixina i tot, han mantingut el receptor de interferón alfa/beta, per açò, responen de forma normal quàn un interferón d'una atra font s'afig al cultiu.

Els passages utilisats per a la producció de vacunes no formen tumors en rosegadors somesos a inmunosupresión i no donen diferències en els números de lot[4] pero desenrolla la capacitat de crear tumors en la transició als passages més alts dels utilisats per a la producció de vacunes.[4]


La seqüència completa del genoma d'una cèlula Vero va ser determinada per investigadors japonesos en 2014.[6] El cromosoma 12 de les cèlules Vero té un ""homozygous 9-Mb deletion"", causant la pèrdua del grup de gens del interferón tipo I. I els inhibidors de les cinasas dependiantes de ciclina CDKN2A i CDKN2B en el genoma.[6]

Es va determinar que el linaje de les cèlules Vero per mig de l'anàlisis de genoma prové d'una femella de l'espècie Chlorocebus sabaeus.[6] Açò pugues deure's a que anteriorment les mones verdes africanes eren classificats com Cercopithecus aethiops, després els va comprendre el gènero Chlorocebus, el qual inclou vàries espècie.[7]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. History and Characterization of the Vero Cell Line -- A Report prepared by CDR Rebecca Sheets, Ph.D., USPHS CBER/OVRR/DVRPA/VVB for the Vaccines and Related Biological Products Advisory Committee Meeting to be held on May 12, 2000 OPEN SESSION www.fda.gov pdf
  2. 2,0 2,1 «Main Types of Cell Culture». Fonamental Techniques in Cell Culture: a Laboratory Handbook. Consultat el 28 de setembre de 2006.
  3. Yasumura I, Kawakita M(1963).Nippon Rinsho.21(6)
    1201–1219.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 http://www.fda.gov/.
  5. Desmyter J, Melnick JL, Rawls WEJ. Virol..2(10)
    955–61.
  6. 6,0 6,1 6,2 Gosada N, Kohara A, Yamaji T, Hirayama N, Kasai F, Sekizuka T, Kuroda M, Hanada K(2014).DNA Research.21
    673–83.doi:10.1093/dnares/dsu029.
  7. Haus T, Akom I, Agwanda B, Hofreiter M, Roos C, Zinner D(2013).American Journal Primatology.75
    350–60.doi:10.1002/ajp.22113.