Cèlula vero
Les cèlules Vero (del esperanto: "veurda reno" i "vero" que signifiquen "renyó vert" i "veritat", respectivament) pertanyen a un linaje celular utilisat en cultius celulars[1] El linaje Vero va ser aïllat a partir de les cèlules epiteliales del renyó d'una mona verda africana (Chlorocebus sp.; anteriorment cridat Cercopithecus aethiops). El linaje de les cèlules Vero és continu i aneuploidico, és dir que pot replicar-se a través de molts cicles de replicació sense envellir[2] i presenta un número anormal de cromosomas. Permet la producció de vacunes contra malalties virals. També s'utilisa en estudis científics de microbiologia, biologia celular i molecular.
Història
[editar | editar còdic]Este linaje va ser desenrollat el 27 de març de 1962, per Yasumura i Kawakita en el Chiba Universitat en Chiba, Japó.[3] La cèlula va ser comprada pel Laboratory of Tropical Viroology, NIAID, NIH, del passage número 93 de l'universitat de Chiba.[4]
El linaje produït a partir del passage número 113 va ser entregat a l'ATCC per a establir un banc de cèlules viables.[4] La majoria de vacunes provenen dels passages del 130 i 140.[4]
Característiques
[editar | editar còdic]El linaje de les cèlules Vero és continu i aneuploidico. Un cultiu celular continu pot replicar-se a través de molts cicles de replicació sense envellir.[2] l'aneuploidía és una fenomen celular en el qual hi ha un número anormal de cromosomes.
Les cèlules Vero són deficients d'interferón; a diferència de cèlules normals de mamífers, les "Vero" no secretan interferón alfa o beta quàn es veuen infectades per un virus.[5] Aixina i tot, han mantingut el receptor de interferón alfa/beta, per açò, responen de forma normal quàn un interferón d'una atra font s'afig al cultiu.
Els passages utilisats per a la producció de vacunes no formen tumors en rosegadors somesos a inmunosupresión i no donen diferències en els números de lot[4] pero desenrolla la capacitat de crear tumors en la transició als passages més alts dels utilisats per a la producció de vacunes.[4]
La seqüència completa del genoma d'una cèlula Vero va ser determinada per investigadors japonesos en 2014.[6] El cromosoma 12 de les cèlules Vero té un ""homozygous 9-Mb deletion"", causant la pèrdua del grup de gens del interferón tipo I. I els inhibidors de les cinasas dependiantes de ciclina CDKN2A i CDKN2B en el genoma.[6]
Es va determinar que el linaje de les cèlules Vero per mig de l'anàlisis de genoma prové d'una femella de l'espècie Chlorocebus sabaeus.[6] Açò pugues deure's a que anteriorment les mones verdes africanes eren classificats com Cercopithecus aethiops, després els va comprendre el gènero Chlorocebus, el qual inclou vàries espècie.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ History and Characterization of the Vero Cell Line -- A Report prepared by CDR Rebecca Sheets, Ph.D., USPHS CBER/OVRR/DVRPA/VVB for the Vaccines and Related Biological Products Advisory Committee Meeting to be held on May 12, 2000 OPEN SESSION www.fda.gov pdf
- ↑ 2,0 2,1 «Main Types of Cell Culture». Fonamental Techniques in Cell Culture: a Laboratory Handbook. Consultat el 28 de setembre de 2006.
- ↑ Yasumura I, Kawakita M(1963).Nippon Rinsho.21(6)
- 1201–1219.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 http://www.fda.gov/.
- ↑ Desmyter J, Melnick JL, Rawls WEJ. Virol..2(10)
- 955–61.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Gosada N, Kohara A, Yamaji T, Hirayama N, Kasai F, Sekizuka T, Kuroda M, Hanada K(2014).DNA Research.21
- 673–83.doi:10.1093/dnares/dsu029.
- ↑ Haus T, Akom I, Agwanda B, Hofreiter M, Roos C, Zinner D(2013).American Journal Primatology.75
- 350–60.doi:10.1002/ajp.22113.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Célula vero» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.