Toxicitat medicamentosa
La toxicitat medicamentosa entranya enverinament per fàrmacs o una droga d'abús, i és la base de la toxicologia clínica, que a la seua volta, forma part de l'àmplia matèria de toxicologia, que també inclou la toxicologia ambiental i la toxicologia ocupacional.
Les conseqüències d'una toxicitat per un medicament, que se supon deuria aliviar un síntoma o una malaltia, poden ser extremadament amoladores i de perill de mort. Moltes són les persones que prenen medicaments per prescripció i moltes compren medicaments de venda lliure o, pijor, es automedican, lo que eleva la possibilitat d'una toxicitat medicamentosa. Cal destacar que hi ha una certa cantitat de pacients psiquiàtrics que es autointoxican per prendre el seu medicacion de manera equivocada.[1]
Quan es detecta un enverinament per fàrmacs deu interrompre's el tractament i en ocasions es requerix tractament de respal i l'administració d'antídots.
La major part dels medicaments produïxen tres tipos d'efectes indeseados, segons la dosis que s'administre. En dosis baixes, els efectes secundaris són usuals i per lo general esperats. En dosis més altes poden sorgir efectes adversos adicionals, i en dosis massa altes, en ocasions ocorren efectes tòxics que poden ser fatals. Per tant, els efectes indeseados que produïxen gran part dels fàrmacs en freqüència estan en funció de la dosis, que és la raó per la qual el conegut mèdic de l'Edat Mija, Paracelso (1493-1541), va fer la famosa declaració: “la dosis és lo que únicament separa a un medicament d'un verí”, i podríem afegir: “un efecte terapèutic d'un efecte tòxic”.
Per a que el seu us siga aprovat en humans, un fàrmac deu sometre's a varis anys de proves en animals i evaluacions. És necessari utilisar vàries espècies animals per a evaluar l'eficàcia i la toxicitat del medicament. Una de les primeres proves que es realisa és la dosis letal 50 o LD50, que és la dosis que matarà a 50% dels animals provats. Els resultats de la LD50 i d'atres proves permeten predir la seguritat del medicament.
El personal de contes de la salut passa la major part del seu temps en contacte en pacients. Per això tenen l'important responsabilitat d'observar els efectes indeseados dels medicaments, reconéixer els efectes secundaris que solen esperar-se i identificar i reportar els efectes adversos i tòxics que són potencialment perillosos i que en freqüència requerixen atenció mèdica.[2]
La major part de les voltes, la toxicitat d'un fàrmac se circumscriu a un orgue en particular, per eixemple:
- En fege, hepatotoxicidad.
- En mèdula òssea, mielotoxicidad
- En renyó, nefrotoxicidad, per citar alguns eixemples.
Les senyes sobre l'incidència i prevalença de les intoxicacions per fàrmacs varien àmpliament d'un país a un atre. La majoria dels estudis (fonamentalment d'Espanya, Regne Unit i Estats Units) sugerixen que 70% de les intoxicacions agudes són voluntàries (intent suïcida), aproximadament 60% es produïxen per intoxicacions medicamentosas. Els casos de sobredosis per drogues d'abús
(heroïna, alcohol, etc.) ocupen un lloc preponderant. En una investigació realisada en Cuba, en l'Unitat de Contes Intensius de l'Hospital “Saturnino Lora” durant cinc anys, es va detectar que entre els pacients intoxicats per medicaments dels tòxics responsables varen predominar en orde de freqüència: benzodiazepinas, barbitúricos, antidepressius tricíclicos i analgésicos antiinflamatorios, en 4.97 % de fallits.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2009) Intoxicacions per drogues d'abús, 1a edició, Barcelona: Àrea Científica Menarini, p. 15. ISBN 978-84-692-7394-4.
- ↑ (2005) Pharmacology an introduction, 5th ed. edició, Boston (Mass.): McGraw-Hill higher education. ISBN 0-07-312275-0.
- ↑ Centre Provincial D'Informació De Ciències Mèdiques.Consultat el 20 de giner de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Toxicidad medicamentosa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.