Toxicologia ocupacional
.jpg){kind=link}
Toxicologia ocupacional, també cridada toxicologia laboral o industrial, és una branca de la toxicologia que analisa els efectes en la salut dels treballadors exposts a substàncies químiques perilloses en el seu lloc de treball.[1]
És l'aplicació dels principis i la metodologia de la toxicologia per a comprendre i gestionar els perills químics i biològics trobats en el treball.
La contaminació de l'ambient de treball es dona per activitats de manipulació, us, transport o almagasenament de materials que poden generar o dispersar gasos, vapors i partícules en qualsevol estat físic en l'aire.
Estes substàncies poden provocar en els treballadors malalties professionals o atres alteracions en la seua salut, per lo que esta ciència s'ocupa d'estudiar els efectes i les alteracions de les substàncies químiques contaminants del mig laboral.[2]
L'objectiu del toxicólogo ocupacional és previndre els efectes adversos per a la salut dels treballadors durant la seua jornada de treball. Es deuen identificar, analisar i establir els mecanismes d'actuació, estipular mides de prevenció i de control de l'acció dels tòxics que puguen afectar sobre els treballadors.
L'entorn laboral ha eixercitat un paper important respecte a l'aparició d'efectes adversos per a la salut humana, pels diferents perills químics i biològics que han anat apareixent a lo llarc dels anys.
Per a la determinació de nivells d'exposició segurs, els especialistes en salut laboral, inclosos toxicólogos, es basen en senyes obtingudes d'humans i animals per a determinar-los.
Si els efectes observats en els treballadors poden reproduir-se en un animal de laboratori, és possible investigar els mecanismes que raonablement es pot esperar que produïxquen tals efectes. Estes proves sobre espècies animals, poden facilitar la busca de formes d'evitar que tals efectes ocórreguen en humans. També pot ajudar a identificar efectes sotils o retardados que no s'han observat en els treballadors, pero sobre els quals es deu alertar als professionals de la salut.
La formació d'este camp es va produir a raïl de la necessitat de proporcionar i garantisar unes qualitats de treball òptimes per als treballadors que garantisara la protecció i l'eliminació dels riscs en els seus llocs de treball.
La magnitut de les malalties ocupacionals causades per substàncies químiques en els llocs de treball de les activitats industrials en Estats Units, és de l'orde d'entre 50.000 i 70.000 morts, i 350.000 nous casos cada any.[1]
Orige de la toxicologia ocupacional
[editar | editar còdic]Els primers escrits de Ulrich Ellembog (1435–1499), Agricola (1494–1555) i Paracelso (1492–1541) varen revelar la naturalea tòxica de les exposicions en mineria , fundició i metalúrgia . Un tractat sistemàtic de Ramazzini (1633-1714) va descriure els perills que s'aplicaven als miners, químics, treballadors del metal, curtidores , farmacèutics , tamizadores de grans, picapedreros, treballadors d'aigües residuals i inclús portadors de cadàvers.
Efectes dels tòxics
[editar | editar còdic]
L'efecte que pot aplegar a causar un tòxic sobre un treballador no és igual per a tots els casos. Esta resposta depén de la cantitat i concentració de l'agent causant, i de l'afinitat que present en el lloc d'atac.[3]
Per un atre costat cal resaltar que un tòxic ambiental pot aplegar a provocar conseqüències negatives sobre el ser humà, depenent de factors com l'exposició al mateix, o posteriorment que eixe tòxic supere les diferents barreres que el seu propi organisme interpon per a intentar impedir que aplegue al receptor de forma activa. Un d'eixos impediments és la capacitat per a disminuir la difusibilidad a través de les membranes celulars o facilitar la seua excreció.
En la concentració de l'agent sobre el receptor actiu atacat influïxen estos quatre importants factors: absorció, distribució, metabolisme i excreció (ADME).[3]
Normalment existixen periodos de latencia entre l'exposició a la substància tòxica i l'aparició de la malaltia i els síntomes que esta mateixa comporta. Pels llarcs temps d'exposició dels treballadors durant la seua jornada diària, prolongada en els anys de la seua activitat en l'indústria, lo més freqüent és trobar malalties cròniques. Són originades per l'exposició durant llarcs periodos de temps a l'acció d'un tòxic. Pot provocar un desequilibri entre l'absorció i l'eliminació de la substància externa, que en un determinat moment pot fer-se vore a través de l'aparició de diferents sintomatologia, que puguen concloure en malalties professionals.
En cas opost també pot ocasionar malalties agudes, derivades d'una exposició curta a l'acció del tòxic. En este cas les dosis del tòxic causant solen ser molt més elevades, apareixent la sintomatologia molt més ràpit i podent aplegar a provocar la mort de forma immediata.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Toxicología ocupacional» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.