Anar al contingut

Torreta de Canals

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Torreta de Canals[1][2][3] (coneguda també com a Torre de Canals[3] o Torre de Calixto[2]) és un barri o pedania de la vila valenciana de Canals, en la comarca de la Costera. Pren el seu nom de la torre dels Borja localisada en la població, a on va nàixer el papa Calixto III en 1378.[3]

Ademés de la torre i les muralles de l'antic palau dels Borja hi ha l'Iglésia de la Torre, coneguda també com Oratorio dels Borja, situada front al torrelló, baix l'advocació de la Santa Creu.[4]

Història

Encara que actualment es troba unida al caixco urbà de Canals, en el sigle xiii la Torre de Canals (cóm ya apareix mencionada) era una alqueria independent d'aquella vila, el núcleu de la qual estava en les afores de l'actual plaça de la Presó. Segons Miquel Batllori la Torreta formava part de la baronia de Canals i, per lo tant, havia segut una dels llogarets (junt a Canals i Alcudia de Crespins) que Jaume I va donar al comte Dionís d'Hongria en el repartiment de Valéncia (1249),[5] passant per tots els mateixos propietaris que Canals fins a la venda a la ciutat de Xàtiva en 1352.[6] En canvi, Alofonso Vila ha expressat vàries opinions sobre la sòrt de la Torre fins al sigle xiv, principalment perque la primera documentació sobre el senyoriu del lloc és de la mateixa época.[7][8]

Siga com anara, la Torreta va passar a mans dels Borja en data indeterminada: en 1370 la família ya estava establida en el lloc, i el 1435, en un document sobre la reconstrucció de l'iglésia, apareix com a senyor Jofré de Borja, fill de Rodrigo Gil d'Anglesola, veí de Xàtiva.[8] Li va succeir Isabel de Borja (germana de Calixto III i mare d'Alejandro VI), i a Isabel li va succeir la seua filla Beatriz, qui per falta de descendència va cedir la Torre al seu nebot Jofré de Borja-Llançol.[8] Durant la minoria d'edat del fill de Jofré, Rodrigo de Borja-Llançol, el lloc va acabar en poder de la ciutat de Xàtiva, que ho va comprar per 75.000 sòus.[8]

Aixina, una volta tant Canals com la Torreta estaven en propietat de Xàtiva i despuix de l'expulsió dels moriscos, va tindre lloc un procés de «assimilació municipal», en el que la Torreta va ser absorbida progressivament per les estructures municipals de Canals.[6][8] En l'any 1639, i despuix d'un pleit promogut per Canals, es dona per completat el procés d'absorció, i la Torre passa a considerar-se barri («carrer i arraval») de Canals.[8][9] El croniste local Luis Parella, en 1728, es referia aixina a la Torre:[10]

Des de l'última casa de Canals, en distància de dos tirs de pedra, escomença el carrer nomenat la Torreta. Componese de vint cases; pero hi ha senyals d'aver segut antigament major.
Luis Parella i Primer
en Canals Ilustrada

La ciutat de Xàtiva es va desfer en 1847 dels restants de la torre i el palau dels Borja venent-les a Manuel Sanç, un llauro que solicitava la cessió en l'objecte de construir una casa al solar del palau, aprofitant la fusta i les teixixques de les ruïnes de l'edificació.[6]

Festes i celebracions

Cruz de la Torre (1891)

Les festes de la Torreta, en honor a l'Invenció de la Santa Creu (3 de maig), tenen lloc el primer dumenge del més.[9] D'entre els actes de les festes (despertaes, balls, campeonat de truc, processó...) destaca la Pujà al Pi («pujada al pi»),[9] a on un grup de jóvens del barri tracten de pujar al punt més alt d'un pi o chop esvelt podat, pelat i recobert d'amurca per a fer esvarar els que pugen.[11][12] Segons Sivera Font, consta que la festa ya es feya en el sigle xvi, i abans se celebrava també l'Exaltació de la Santa Creu, el 14 de setembre.[13]

Personages destacats

  • Calixto III (1378-1458), naixcut com Alfonso de Borja. Va accedir al papat el 1455 i canonizó a Sant Vicent Ferrer. Segons la tradició el primer papa Borja va nàixer en el palau familiar de la Torre de Canals, encara que no existix documentació que ho confirme o desmenta.[8]

Referències i notes

  1. ↑ Plantilla:Ref-lliure
  2. ↑ 2,0 2,1 Grup Enciclopèdia Catalana (ed.): «Torreta de Canals». L'Enciclopèdia.cat.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Plantilla:Ref-lliure
  4. ↑ Turisme Comunitat Valenciana (ed.): «Territori Borja: L'Oratori dels Borja». Consultat el 12-08-2020.
  5. ↑ Universitat Jaume I. Castelló. Arxiu Virtual Jaume I (ed.): «Document nº 000723». Consultat el 15-08-2020.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Plantilla:Ref-lliure
  7. ↑ Per eixemple, en Canals: temes d'història local (1994) expressa la mateixa opinió que Batllori, pero en Diccionari enciclopèdic bàsic de Canals (2007) indica simplement que la Torreta va passar a la família Borja en data desconeguda (s. v. Torre de Canals, la) i que va passar a formar part de la baronia en 1506 en comprar-la la ciutat de Xàtiva (s. v. baronia de Canals).
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 Plantilla:Ref-lliure
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Plantilla:Ref-lliure
  10. ↑ Plantilla:Ref-lliure
  11. ↑ Prim, Xavi (05-04-2016). Blogdanses (ed.): «La crònica d’una festa desconeguda: Els Festes del Barri de Sant Vicent de Canals». Consultat el 12-08-2020.
  12. ↑ Guillem, Francesc. festes. org (ed.): «Pi de Santa Creu». Archivat des de l'original, el 30 de novembre de 2018. Consultat el 12-08-2020.
  13. ↑ Plantilla:Ref-lliure

Referències