Amurca
Amurca és el nom llatí del líquit obscur de sabor amarc que resulta de la pressió de l'oliva durant el processat del oli d'oliva. El primer descriptor de la recolecció d'este líquit és Plinio el Vell en el seu Naturalis Història descriu els usos que d'este líquit feyen els romans,[1][2] entre ells es troba el de servir com a element de construcció, pesticida,[3] herbicida,[3] i inclús com astringente.[4]
El terme amurca es considera sinònim de alpechín, curiosament Augusto Jurat en el seu compendio "Les veus i refrans de l'olivera i l'oli", distinguix estos dos térmens donant-los significats distints:[5]
- Amurca: part grossa terrestre que queda despuix de traure l'oli de les aceitunes en el molí. es consideren que constituïxen les "heces" de l'oliva.[5]
- Alpechín:líquit acuoso que queda com a residu durant el porceso d'obtenció de l'oli d'oliva.[5]
En la província de Jaén i en la zona de Serra Mágina també es denomina jámila; encara que habitualment és nomenat com alpechín.
L'amurca és un producte molt contaminant[2] que antigament s'abocava als caixers dels rius o a l'aigüeral pero que en l'actualitat deu ser depurat o tractat per a obtindre energia o aigua per a regadiu o atres usos.
Composició
Està format per la mescla de l'aigua utilisada durant el llavat de les olives i de l'aigua que les pròpies olives tenen. El alpechín es compon d'un 83% d'aigua, aixina com d'un 15% de matèria orgànica i finalment, d'un 1% de minerals. El alpechín o amurca presenta un sabor amarc i un aspecte lluent.[2]
Ademés este líquit presenta un pH baix que se situa en 5 i inclús per baix d'este valor; una alta proporció de sucres i alguns minerals com: fòsfor, magnesi i nitrogen.[2]
Es tracta d'un producte prou contaminant per la seua alta fitotoxicitat i demanda química d'oxigen. Fa molts anys, se solia tirar tant als rius com a les aigüeres. Pero des dels anys 80 està totalment prohibit. Primer deu ser depurat o tractat adequadament per a que després puga ser usat.[6]
Obtenció
El método tradicional d'obtenció de l'oli d'oliva és a pressió en discontinu, lo que supon la molturación i prensa de l'olives, també existix un método més modern per centrifugación en continu, pel qual l'oli s'extrau per centrifugación d'una mescla d'olives mòltes i aigua calenta. En abdós sistemes es produïxen tres fases: a) l'oli, b) la fase sòlida i c) la fase acuosa.[6][7]
L'oli i la fase sòlida, denominada orujo, representen respectivament el 20 i 30% del pes d'oliva molturado, mentres que la fase acuosa representa l'atre 50% , i està formada per l'aigua de vegetació del frut, que forma part de l'efluent líquit, denominat alpechín. L'eliminació o depuració dels dos subproductes de l'indústria de l'oli d'oliva, en especial la de l'alpechín, constituïx un problema per a este sector de producció. [6][8]
Depenent de l'almazara, el seu sistema pot ser de tres o dos fases. Si és de tres fases, el trujal obté primer orujo, que és la mescla de pipos d'oliva, pell i carn, reutilisable; i despuix un líquit en dos fases que conté alpechín i l'oli d'oliva, que és separat per mig de decantament o centrifugación. Si el trujal és de dos fases, per un costat s'obté oli i per un atre una pasta denominada alperujo, que conté una mescla de orujo i alpechín, i de la qual s'obté l'oli de orujo d'oliva.[9]
Referències
- ↑ Pliny, John Bostock (1856). The Natural History of Pliny: Amurca of Olives - Twenty-one Remedies, p. 486.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «EL ALPECHÍN, ¿QUE ES, CUALES SON SUS USOS? - SMALLOPS» (en és-es). Consultat el 2026-05-21.
- ↑ 3,0 3,1 Ancient and Modern Day Pest Control
- ↑ «alpechín | Tesor dels diccionaris històrics de la llengua espanyola» (en és). «Tesor dels diccionaris històrics de la llengua espanyola». Consultat el 2026-05-21.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Jurat, Augusto (2003). «Vocabulari». ''Les veus i refrans de l'olivera i l'oli''. Madrit: C&G Comunicació Gràfica, S.L.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 CARACTERÍSTICAS I TRATAMIENTO DE LAS AGUAS RESIDUALES INDUSTRIALES POR SECTORES: MOLTURADO DE ACEITUNA PARA LA OBTENCIÓN DE ACEITE DE OLIVA VIRGEN F. CABRERA Institut de Recursos Naturals i Agrobiología de Sevilla, CSIC. Apartat 1052, 41080 Sevilla.
- ↑ GARCÍA RODRÏGUEZ, A. 1990. Eliminació i aprofitament agrícola de l'alpechín. Reunió Internacional sobre Tractament de Alpechines, Còrdova.
- ↑ RODRIGO ROMAN, J. 1990. Situació en Espanya. Reunió Internacional sobre Tractament de Alpechines, Còrdova.
- ↑ La problemàtica de les alpicheneras i alperujo
- Este artícul conté una traducció derivada de «Amurca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.