Anar al contingut

Alperujo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Alperujo

El alperujo, un subproducte de les almazaras que s'obté durant l'extracció d'oli d'oliva, és la mescla de: aigües de vegetació o alpechines (també coneguts com amurca); parts sòlides de la oliva, com el os, el mesocarpi i la pell; i restants grassos. Es definix com tot allò que resta de l'oliva molturada si eliminem l'oli d'oliva.[1][2][3][4]

Presenta grans problemes per la seua alta fitotoxicidad per lo que el seu maneig deu realisar-se en sum conte.[5][6] Pese a això, presenta composts que són potents antioxidants i té un gran poder antihongos, per lo que es poden produir colorants i enzimes.[3]

El alperujo sorgix dels nous sistemes de molturación de centrifugación de dos fases. Va supondre una revolució posat que és un nou subproducte de les almazaras en humitats molt altes (55-65%) i és de difícil maneig. Les orujeras s'han adaptat a la recepció d'este nou subproducte i aprofiten el seu oli restant ben a través d'una nova centrifugación o per mig de la seua extracció química en dissolvents. Este oli extret, segons la llegislació europea, serà oli d'orujo d'oliva.[5]

Composició

[editar | editar còdic]

La composició del alperujo està de parts de l'oliva, que constituïx la seua part sòlida coneguda com orujo, i restants de l'oli de la mateixa, que són coneguts com alpechín o amurca. La part líquida presenta al voltant d'un 56% d'aigua en un PH de 5,4. Per la seua banda, el contingut sòlit representa un 91%. També pot trobar-se en ell una cantitat significativa d'oli residual que necessitarà ser refinat per a la seua utilisació.[5][3]

Tractament del alperujo

[editar | editar còdic]

El problema més gran que existix en el tractament del alperujo és el seu caràcter contaminant, podent afectar greument sol i aigua.[5]

Els passos a seguir per a la seua correcta manipulació són:[5]

  • Transport de la massa des de les almazaras a les plantes orujeras, usant per a això vehículs motors adaptats a este servici.
  • Secat de la massa en la planta orujera. En un primer moment se seca a l'aire lliure en basses en lo que es tracta d'eliminar part de la humitat per simple evaporament. Més tart es termina el procés en un secadero d'aire calent.
  • Extracció de l'oli residual, pares eliminar la chicoteta cantitat d'oli que conté per mig d'un procés d'extracció.
  • Extracció de l'os de l'oliva que s'utilisarà com a combustible.
  • Despuix de l'extracció de l'oli aprovechable, el fresto del producte el remanente d'alperujo desgrasado és encara aprovechable usant tècniques de cogeneración energètica o el compostage per al seu us com abonament orgànic.[2]

El compostage d'alperujo es realisa per mig d'un procés biològic controlat que transforma els restants orgànics, produint un humus estable. Les temperatures elevades que s'alcancen en el procés eliminen microorganismes patógenos i llavors de mals herbes conseguint un producte estable i higienizado, aplicable com a abonament o substrat: el compost. L'aplicació del compost d'alperujo com a esmena orgànica en el olivar permet retornar al sol els nutrients extrets en la collita, del modo més sostenible en térmens ambientals i econòmics. D'esta manera es tanca el cicle dins de la comarca en la menor despesa energètica.

Usos del alperujo

[editar | editar còdic]

Despuix del seu tractament el alperujo pot tindre diversos usos com:

  • Obtenció d'oli d'orujo, que era l'oli residual que contenia el alperujo no supon més d'un 2%. I com s'ha comentat abans ha de ser refinat abans del consum humà. Finalment es mescla en un chicotet percentage d'oli d'oliva verge extra i es comercialisarà com oli d'orujo d'oliva.[5]
  • Ya que l'os de l'oliva està compost principalment per celulosa i una miqueta d'olis, els ossos de l'oliva residuals poden aprofitar-se en contar en un elevat valor energètic, una estructura resistent i propietats químiques que els optimisen per al seu us industrial, com és el ser font de biomassa. El seu alt poder calorífic, permet que s'ampren també en sistemes de calderes i estufes, generant calor i energia neta i renovable.[3][5][6]
  • Obtenció d'orujillo, que és lo que queda de la mescla en separar l'oli, i l'os de l'oliva. Este residu s'usa com a biomassa per a la generació d'energia tèrmica i elèctrica, utilisant-se en calderes industrials.[2][3][5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Jurat, Augusto (2003). «Vocabulari». ''Les veus i refrans de l'olivera i l'oli''. Madrit: C&G Comunicació Gràfica, S. L.
  2. 2,0 2,1 2,2 Utilisació d'alperujo com a esmena per a la recuperació dels sols. FICHA DE LA TECNOLOGIA. Ministeri de mig ambient i mig rural i marí.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «El alpechín, el orujo i el alperujo: qué són, cóm es formen i usos» (en és-és). Cincolivas Blog. Consultat el 2026-05-15.
  4. «➩ Glossari de l'Oli d'Orujo d'Oliva | Oriva» (en és-és). Consultat el 2026-05-15.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 «Alperujo de l'Oli d'Oliva» (en és). Olis La Muralla. Consultat el 2026-05-14.
  6. 6,0 6,1 «Alperujo o cóm aprofitar al màxim l'oliva per a obtindre biomassa» (en és). EFE Vert. Consultat el 2026-05-15.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
  • Característiques agroquímicas del alperujo
  • [enllaç trencat] Producció ecològica. Conselleria d'Agricultura i Peixca Junta d'Andalusia. Espanya
  • Manual de compostage Producció ecològica. Conselleria d'Agricultura i Peixca Junta d'Andalusia. Espanya
  • [enllaç trencat] Producció ecològica. Conselleria d'Agricultura i Peixca Junta d'Andalusia. Espanya

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Borja, R., & Racó, B. (2006). Tractament d'alperujos per mig de digestió anaerobio. Greixos i Olis, 5, 47-55.

Martínez, J., & Alba, J. (2004). Aprofitament energètic del orujillo en calderes industrials. Greixos i Olis, 55, 293-298.

Márquez, M. C., Aguado, J., & Ramos, A. (2008). Caracterisació i valorisació energètica del alperujo. Revista d'Ingenieria Química, 95-100.

Veta, S., & García, I. (2011). Aprofitament integral dels subproductes del olivar: valorisació del alperujo. Vida Rural, 54-58.