Alperujo
L'alperujo, un subproducte de les almazaras que s'obté durant l'extracció d'oli d'oliva, és la mescla de: aigües de vegetació o alpechines (també coneguts com amurca); parts sòlides de la oliva, com el os, el mesocarpi i la pell; i restants grassos. Es definix com tot allò que resta de l'oliva molturada si eliminem l'oli d'oliva.[1][2][3][4]
Presenta grans problemes per la seua alta fitotoxicidad per lo que el seu maneig deu realisar-se en sum conte.[5][6] Pese a això, presenta composts que són potents antioxidants i té un gran poder antihongos, per lo que es poden produir colorants i enzimes.[3]
Orige
El alperujo sorgix dels nous sistemes de molturación de centrifugación de dos fases. Va supondre una revolució posat que és un nou subproducte de les almazaras en humitats molt altes (55-65%) i és de difícil maneig. Les orujeras s'han adaptat a la recepció d'este nou subproducte i aprofiten el seu oli restant ben a través d'una nova centrifugación o per mig de la seua extracció química en dissolvents. Este oli extret, segons la llegislació europea, serà oli d'orujo d'oliva.[5]
Composició
La composició de l'alperujo està de parts de l'oliva, que constituïx la seua part sòlida coneguda com orujo, i restants de l'oli de la mateixa, que són coneguts com alpechín o amurca. La part líquida presenta al voltant d'un 56% d'aigua en un PH de 5,4. Per la seua banda, el contingut sòlit representa un 91%. També pot trobar-se en ell una cantitat significativa d'oli residual que necessitarà ser refinat per a la seua utilisació.[5][3]
Tractament de l'alperujo
El problema més gran que existix en el tractament de l'alperujo és el seu caràcter contaminant, podent afectar greument sol i aigua.[5]
Els passos a seguir per a la seua correcta manipulació són:[5]
- Transport de la massa des de les almazaras a les plantes orujeras, usant per a això vehículs motors adaptats a este servici.
- Secat de la massa en la planta orujera. En un primer moment se seca a l'aire lliure en basses en lo que es tracta d'eliminar part de la humitat per simple evaporament. Més tart es termina el procés en un secadero d'aire calent.
- Extracció de l'oli residual, pares eliminar la chicoteta cantitat d'oli que conté per mig d'un procés d'extracció.
- Extracció de l'os de l'oliva que s'utilisarà com a combustible.
- Despuix de l'extracció de l'oli aprovechable, el fresto del producte el remanente d'alperujo desgrasado és encara aprovechable usant tècniques de cogeneración energètica o el compostage per al seu us com abonament orgànic.[2]
El compostage d'alperujo es realisa per mig d'un procés biològic controlat que transforma els restants orgànics, produint un humus estable. Les temperatures elevades que s'alcancen en el procés eliminen microorganismes patógenos i llavors de mals herbes conseguint un producte estable i higienizado, aplicable com a abonament o substrat: el compost. L'aplicació del compost d'alperujo com a esmena orgànica en el olivar permet retornar al sol els nutrients extrets en la collita, del modo més sostenible en térmens ambientals i econòmics. D'esta manera es tanca el cicle dins de la comarca en la menor despesa energètica.
Usos de l'alperujo
Despuix del seu tractament el alperujo pot tindre diversos usos com:
- Obtenció d'oli d'orujo, que era l'oli residual que contenia el alperujo no supon més d'un 2%. I com s'ha comentat abans ha de ser refinat abans del consum humà. Finalment es mescla en un chicotet percentage d'oli d'oliva verge extra i es comercialisarà com oli d'orujo d'oliva.[5]
- Ya que l'os de l'oliva està compost principalment per celulosa i una miqueta d'olis, els ossos de l'oliva residuals poden aprofitar-se en contar en un elevat valor energètic, una estructura resistent i propietats químiques que els optimisen per al seu us industrial, com és el ser font de biomassa. El seu alt poder calorífic, permet que s'ampren també en sistemes de calderes i estufes, generant calor i energia neta i renovable.[3][5][6]
- Obtenció d'orujillo, que és lo que queda de la mescla en separar l'oli, i l'os de l'oliva. Este residu s'usa com a biomassa per a la generació d'energia tèrmica i elèctrica, utilisant-se en calderes industrials.[2][3][5]
Referències
- ↑ Jurat, Augusto (2003). «Vocabulari». ''Les veus i refrans de l'olivera i l'oli''. Madrit: C&G Comunicació Gràfica, S. L.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Utilisació d'alperujo com a esmena per a la recuperació dels sols. FICHA DE LA TECNOLOGIA. Ministeri de mig ambient i mig rural i marí.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «El alpechín, el orujo i el alperujo: qué són, cóm es formen i usos» (en és-és). Cincolivas Blog. Consultat el 2026-05-15.
- ↑ «➩ Glossari de l'Oli d'Orujo d'Oliva | Oriva» (en és-és). Consultat el 2026-05-15.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 «Alperujo de l'Oli d'Oliva» (en és). Olis La Muralla. Consultat el 2026-05-14.
- ↑ 6,0 6,1 «Alperujo o cóm aprofitar al màxim l'oliva per a obtindre biomassa» (en és). EFE Vert. Consultat el 2026-05-15.
Enllaços externs
- Característiques agroquímicas del alperujo
- [enllaç trencat] Producció ecològica. Conselleria d'Agricultura i Peixca Junta d'Andalusia. Espanya
- Manual de compostage Producció ecològica. Conselleria d'Agricultura i Peixca Junta d'Andalusia. Espanya
- [enllaç trencat] Producció ecològica. Conselleria d'Agricultura i Peixca Junta d'Andalusia. Espanya
Bibliografia
Borja, R., & Racó, B. (2006). Tractament d'alperujos per mig de digestió anaerobio. Greixos i Olis, 5, 47-55.
Martínez, J., & Alba, J. (2004). Aprofitament energètic de l'orujillo en calderes industrials. Greixos i Olis, 55, 293-298.
Márquez, M. C., Aguado, J., & Ramos, A. (2008). Caracterisació i valorisació energètica de l'alperujo. Revista d'Ingenieria Química, 95-100.
Veta, S., & García, I. (2011). Aprofitament integral dels subproductes de l'olivar: valorisació de l'alperujo. Vida Rural, 54-58.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alperujo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.