Torrentada de Buill
La torrentada de Buill va ser un desastre natural ocorregut en el sur de Chile la nit del 3 de maig de 2002 en la localitat del mateix nom, ubicada en la Regió dels Lagos, aproximadament a 100 km al nort de Chaitén. Com a conseqüència de la llau, varen morir cinc persones i varen desaparéixer atres sèt, els restants de les quals mai varen ser trobats.
Antecedents
Buill és una chicoteta localitat costera ubicada en la zona occidental de la península de Comau, comuna de Chaitén, a la qual solament es pot accedir per mar o aire. Al començament de la década del 2000 es trobava habitada per prop de 80 famílies —dedicades en la seua majoria a la peixca artesanal i a l'agricultura de subsistència— en vivendes disperses en el sector.[1][2]
Durant abril de 2002 havia plogut casi tot eixe més; en els primers dies de maig sol en la ciutat de Chaitén s'havien registrat 122 mm de precipitacions en les 48 hores prèvies a la tragèdia,[2] mentres que en sectors de Cochamó, Hualaihué i Palena hi havia corts de ruta o anegamientos producte de les intenses pluges.[3]
Torrentada
Al voltant de les 19:45 hores del divendres 3 de maig, baix una intensa pluja, veïns del sector Punta Grossa, localisat 4 km al sur de la caleta, varen sentir una forta tremolació. Minuts despuix, es varen donar conte de l'esmonyida de terra, produït 2 km més dalt i en un ample aproximat de 800 m, el qual va sepultar a dos cases del lloc baix 15 m de fanc, roques i arbres.
Víctimes
Va haver dotze víctimes, pertanyents a dos famílies:
|
|
El cos d'Osvaldo Catín va ser trobat en les primeres hores després d'ocorreguda la tragèdia. Segons familiars, la vesprada del divendres 3 Osvaldo havia anat a la seua casa a saludar. Quinze minuts en acabant de que es retirara, varen sentir una forta tremolació, per lo que varen assumir que no va alcançar a entrar a la seua casa quan va ocórrer la torrentada.[4]
Al sendemà varen arribar equips de rescat de Bombers, Carabineros i l'Eixèrcit de Chile —posteriorment se sumaria l'Armada de Chile— per a ajudar en les llabors de busca, i el president Ricardo Lagos va manifestar la seua tristor i preocupació per la tragèdia.[3] També es varen evacuar a atres 23 persones davant el risc de noves torrentades. Els restants de Rosa Catín i els seus fills Martín, Bastián i Javiera varen ser trobats el matí del dumenge 5.[4] Els funerals de la família es varen realisar al sendemà, en una cerimònia que va contar en la presència d'habitants de tota la península, i d'autoritats com l'intendent regional Patricio Vallespín, el governador de la província de Palena Tomás Sánchez, l'alcalde de Chaitén José Miguel Fritis i el diputat Gabriel Ascencio.[5][6]
Cinc dies despuix de la torrentada, equips de rescat —en l'ajuda d'una màquina retroexcavadora— varen trobar els primers elements de la segona vivenda sepultada,[7] no obstant, a pesar dels esforços —més de 100 persones, entre uniformats i veïns varen participar en les llabors—, els restants de la família Catín-Muñoz mai varen ser trobats. La busca oficial va terminar el 15 de maig, i per part de familiars i veïns onze dies despuix.[8][9]
Conseqüències
Com a resultat de la tragèdia, el Govern va traslladar a més d'una trentena de famílies del sector de Punta Grossa a caleta Buill, de la mateixa manera que l'escola que existia en el lloc. Aixina mateix, va anunciar la reposició de la posta rural de Buill i la construcció d'una rampa.[9]
Vore també
Referències
- ↑ Toloza Jiménez, Víctor. «Economia de subsistència té península de Comau», El Llanquihue(Port Montt), 6 de maig de 2002, p. A6.
- ↑ 2,0 2,1 Ojeda Torres, Graciela. «Tràgic torrentada va sepultar 2 cases», El Llanquihue(Port Montt), 5 de maig de 2002, pp. A6-A7.
- ↑ 3,0 3,1 «Temporal en el sur deixa un mort i varis desapareguts», emol. com(Santiago), 4 de maig de 2002. Consultat el 1 d'agost de 2020.
- ↑ 4,0 4,1 Ojeda Torres, Graciela. «Dolorós Rescat», El Llanquihue(Port Montt), 6 de maig de 2002, p. A2-A3, A6, A9.
- ↑ «Emotius funerals del víctimes de la torrentada de Buill», Radi Cooperativa(Santiago), 6 de maig de 2002. Consultat el 1 d'agost de 2020.
- ↑ Ojeda Torres, Graciela. «Tot Buill va plorar a les seues víctimes», El Llanquihue(Port Montt), 7 de maig de 2002, p. A2.
- ↑ Ojeda Torres, Graciela. «Estarien prop dels desapareguts», El Llanquihue(Port Montt), 9 de maig de 2002, p. A11.
- ↑ «Va finalisar la busca dels sèt desapareguts per torrentada en Buill», Radi Cooperativa(Santiago), 15 de maig de 2002. Consultat el 1 d'agost de 2020.
- ↑ 9,0 9,1 Ojeda Torres, Graciela. «Va terminar l'angustiosa busca dels Catín», El Llanquihue(Port Montt), 28 de maig de 2002, p. A7.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aluvión de Buill» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.