Anar al contingut

Torrelló Els Canelos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Torrelló Els Canelos

El torrelló Els Canelos és una de les construccions defensives que subsistixen de l'antiga fortificació colonial de Valdivia, en el sur de Chile, regió dels Rius. Es troba localisat en l'intersecció entre els carrers General Lagos i Yerbas Bones. Pertany al conjunt de monuments nacionals de Chile des de l'any 1926 en virtut del Decret Suprem 744 del 24 de març del mateix any; es troba en la categoria Monuments Històrics.

Història

Erro al crear miniatura:
Vista al lletrer del Torrelló Els Canelos.

Despuix de la Batalla de Curalaba de 1598, Valdivia va ser destruïda per la població huilliche en novembre de 1599. Despuix d'açò, una expedició holandesa comandada per Hendrick Brouwer es va aliar en els indígenes huilliches del canal de Chacao en contra dels colonizadores espanyols de Chiloé, mateixa estratègia que varen utilisar quan varen aplegar a la baïa Corral en 1643, encara que finalment es varen retirar de la zona.

El repoblament espanyol va començar en febrer de 1645, fins que paulatinament en 1684 es va refundar la ciutat en el lloc original, encara que les afores encara eren territoris controlats pel poble lafkenche-huilliche. Tant Valdivia com l'Archipèlac de Chiloé representaven els enclavaments més australs de la costa del Pacífic, i la seua importància estratègica per al Virreinato del Perú va generar la necessitat de fortificarlos per a evitar l'atac de la població indígena; aixina, per al cas de Valdivia, l'ingenier Juan Garland va proyectar una ret de defensa en 1678, a on es va incloure a este torrelló.

Després, la seua construcció seria eixecutada pel Governador don Joaquín de Espinoza i Dávalos en 1774 en murs de 60 cm en la seua base i 30 cm en la seua part superior; junte els de el Fanc, va vindre a completar l'estructura de fortificacions de Valdivia.

Actualment, «els torreones Els Canelos i Picar-te són els únics vestigis que permaneixen intactes de l'antiga fortificació de Valdivia».

Funció i usos

El torrelló Els Canelos és una construcció defensiva alçada per l'Imperi espanyol en la ciutat de Valdivia, sur de Chile. El seu emplaçament va respondre al caràcter estratègic de la zona, ya que constituïa, a través de l'estret de Magallanes i el Cap d'Hornos, el punt intermig per a la navegació des d'Europa cap a la costa americana del Pacífic. El torrelló és un dels vestigis que sobreviuen de l'antiga fortificació de la ciutat.[1] Va ser edificat conforme a la ret defensiva proyectada per l'ingenier Juan Garland, disseny que va donar orige també al torrelló del Fanc, alçat junt a est en 1774. A lo llarc de la seua història, el torrelló va complir diverses funcions: va operar com a calabós de màxima seguritat a inicis del sigle XIX, va ser utilisat com a costell de la justícia en 1822, molí de vent en 1834 i almagasén de pólvora en 1853. Estos canvis d'us mostren cóm la construcció va ser adaptant-se a distintes necessitats de la ciutat a mida que perdia la seua funció militar original.[2]

Arquitectura i materials

El torrelló correspon a una atalaya de 5,9 m (7 vares) de diàmetro exterior en la base i 4,6 m (5,5 vares) en la corona de les almenas. Posseïx un primer cos de talús de 4,2 m (5 vares) d'alt, en una altura total de 7,1 m (8,5 vares). El diàmetro interior utilisable és de 3,3 m (4 vares), delimitat per un mur d'aproximadament 1,25 m (4,5 peus) de gruixa. El seu sistema constructiu correspon a la albañilería simple de rajola cuita, elaborat en la fàbrica de l'illa de Valenzuela (actual illa Teixixca) i unit en morter de calç. Els seus murs exteriors conserven encara l'estuc de calç i arena. Originalment posseïa una coberta de teixixques d'argila en forma cònica, hui inexistent. En els seus inicis, el primer nivell del torrelló es trobava soterrat, sent habitable únicament el segon pis, al que s'accedia per mig d'una escala i una porta. En 1801 es va descobrir la secció inferior, deixant-la a la vista per a ser amprada com a calabós, lo que evidencia cóm la pròpia estructura de l'edifici va condicionar els usos que se li varen ser donant en el temps.[3]

Valor patrimonial

El torrelló va ser declarat Monument Històric per mig del Decret Exent N.° 744 del 24 de març de 1926, declaratoria reiterada posteriorment pel Decret Exent N.° 3512 del 31 de juliol de 1928.[2] Actualment forma part d'un proyecte de restauració en conjunt en el torrelló del Fanc, el fi del qual és posar en valor abdós construccions i vincular-les per mig de fites informatives urbanes. El torrelló Els Canelos i el torrelló Picar-te són els únics vestigis que permaneixen intactes de l'antiga fortificació de Valdivia, condició que els distinguix com a referents materials del sistema defensiu colonial espanyol en el sur de Chile. El Consell de Monuments Nacionals reconeix en el torrelló un valor històric, social, urbà, arquitectònic i arqueològic. El seu emplaçament en l'intersecció dels carrers General Lagos i Yerbas Bones, en l'antic accés sur de la ciutat, ho integra al paisage urbà històric de Valdivia com un element distinguible del periodo colonial. Per conservar els seus materials i estructura originals des de 1774, el torrelló constituïx una font d'informació directa sobre les tècniques constructives i l'organisació defensiva de l'Imperi espanyol en els seus dominis australs.

Notes

Referències

Vore també

Enllaços externs

Commons

  1. ↑ «Torrelló Els Canelos» (en en). Portal de Patrimoni.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Torrelló dels Canelos | Consell de Monuments Nacionals de Chile» (en es). www.monumentos.gob.cl. Consultat el 2026-07-27.
  3. ↑ «Consell de Monuments Nacionals de Chile. (s. f.). Torrelló dels Canelos.» (en es). Consultat el 2026-07-27.