Torre del Rellonge (Monòver)
La Torre del Rellonge de Monòver, situada en la calle Torre nº 20, es considera un de les fites arquitectòniques i paisagístics més emblemàtics del municipi. De titularitat pública i catalogada com a Monument Històric, este immoble està declarat be de rellevància local (BRL), en el número d'IGPCV 03.089-9999-000033.[1][2] Aixina mateix, el seu règim de protecció i declaració individualisada estan respalats per la normativa valenciana (Decret 62/2011), lo que garantisa que este llegat de titularitat pública es mantinga intacte per a les futures generacions. cal destacar que, despuix de les recents intervencions de restauració finalisades en l'any 2025, este immoble presenta un estat de conservació excelent.[2]
Història
Des del punt de vista arquitectònic, es tracta d'una torre exenta construïda en l'any 1734, l'autoria del qual s'atribuïx al mestre Tomás Terol. L'edifici manté fins a l'actualitat el seu us original d'estajar el rellonge i les campanes de la ciutat, destacant pel seu notable interés històric i arquitectònic local, que ho definix com el principal referent visual del caixco antic de Monòver.[2]
Antecedents
Abans de l'existència de l'actual Torre del Rellonge, la medició del temps en Monòver va estar lligada a l'àmbit eclesiàstic. Originalment, el rellonge comunal, que en un principi era de sol i més tarde mecànic, s'ubicava en el campanar de l'antiga parròquia del XVI, la qual està hui desapareguda. Aixina mateix, la construcció de l'antiga parròquia es va iniciar el 19 de març de 1577, no obstant, va anar un procés marcat per l'extrema llentitut, com indica Inmaculada Vidal Bernabé:[3]
Per esta situació, el bisbe va ordenar la finalisació de les obres en el determini d'un any. No obstant, l'alvanç del proyecte es va vore afectat pel context històric de l'época, ya que, encara que en 1605 la sacristia ya estava terminada, les obres del campanar es varen detindre dràsticament per la profunda crisis econòmica que va sofrir la vila despuix de l'expulsió dels moriscos en 1609. cal destacar que esta precarietat financera va quedar reflectida en el Manual de Consells o Llibre d'Actes Municipals del XVIII.[3]
En l'acta de la sessió del 14 de juny de 1626 es posa de manifest que la vila caria de fondos per a costejar la torre de les campanes i fer el rellonge per lo que, reunit el Consell Particular es va acordar, en permís del senyor de la vila, impondre una treta en tots els fruts i productes que es tragueren de Monòver.[3]
Finalment, el 25 de març de 1627, es varen reemprendre els treballs en l'objectiu de concloure la torre en un màxim de dos anys. Segons el registre de les Actes Municipals, els encarregats d'alçar-la varen ser Nadal Pomares i Ginés Anar-els, en un cost per a l'arremate del campanar de 287 lliures. Aixina i tot, el proyecte va estar marcat per tensions i el procés no va estar exent de conflictes, ya que l'absència de visura conservada i el fet de que “un dels experts anara designat per Nadal Pomares i l'atre per Ginés Anar-els sense que la vila, per la seua banda, nomenara a un tercer posa de manifest les desavenències sorgides entre Pomares i Anar-els” revela importants desavenències econòmiques i de direcció entre abdós mestres. Les obres de la torre varen concloure definitivament en decembre de 1630 i va anar llavors quan es va instalar el primer rellonge mecànic, una peça de Jerónimo Prats per la que va cobrar 100 lliures. cal destacar que, per a la seua colocació, “de colp i repent es va procedir a foradar la torre-campanar", permetent que, per primera volta, el temps mecànic regira la vida quotidiana dels monoveros des de lo alt del temple parroquial.[3]
Història de la Torre del Rellonge actual
L'actual Torre del Rellonge de Monòver és el resultat de l'esplendor econòmic que va viure la vila durant el segon terç del sigle XVIII. La torre, construïda en 1734, es va erigir, com diu Vidal Bernabé[3]
L'ajuntament va concebre la torre com un monument independent que funcionara com a símbol del poder municipal front a l'eclesiàstic. Per a això, es va proyectar una torre exenta, separada del consistori, en la finalitat exclusiva d'albergar el rellonge de la ciutat i les seues campanes. cal destacar que este cas de tipologia civil és molt poc freqüent ya que l'únic referent propenc geogràficament que es coneix és la Torre del Rellonge de Villena, hui desapareguda.[3]
Respecte a l'ubicació de la torre, esta no va ser casual. Segons un document notarial del 12 de maig de 1734, es va alçar sobre el solar que ocupava la zamoha, terme castellanizado de l'àrap sauum’a, que fa referència al alminar. Este enclavament, situat en una elevació natural de terreny, era estratègic ya que antigament esta elevació facilitava la cridada a l'oració i despuix de l'expulsió dels moriscos en l'any 1609, es va convertir en el lloc idòneu per a que el sò de les campanes i el rellonge alcançara a tota la població.[3]
Respecte a l'autoria del proyecte esta va recaure sobre el mestre alacantí Tomás Terol. Despuix d'una subasta pública a la baixa de l'obra celebrada el 27 d'abril de 1734, Terol es va adjudicar l'obra i el 12 de maig del mateix any el mestre va formalisar el seu compromís davant el notari José Mira per a realisar la torre per 308 lliures, presentant com fiador a un atre ilustre cantero, Lorenzo Chápuli, junt a veïns d'Asp i Monòver. cal destacar que, a diferència de l'accidentada construcció del sigle anterior, les obres varen alvançar en una rapidea sorprenent, donant-se per concloses en octubre d'eixe mateix any.[3]
Un detall curiós que revelen les actes és la liquidació final del proyecte. El 18 d'octubre de 1734, Terol va otorgar la seua carta de pagament per un total de 329 lliures (encara que el document cita erròneament 326). Este increment sobre el presupost original es va deure a que la torre va créixer cinc pams més de lo proyectat i a diverses millores introduïdes pel mestre, validades pels pèrits que varen realisar l'inspecció tècnica.[3]
Restauracions
Pese a la ferma construcció proyectada per Tomás Terol en 1734, l'estructura de la torre s'ha vist compromesa històricament per l'inestabilitat del terreny. Açò ha obligat a realisar diverses intervencions de consolidació per a garantisar que el seu característic inclinament no pose en risc l'integritat del Ben de Rellevància Local.[4]
En el XX la torre i el rellonge es varen vore somesos vàries restauracions. En 1942, l'arquitecte municipal va advertir que la torre es trobava en una situació d'una “alvançada ruïna” degut a que el terreny sobre el que s'assenta este ben havia cedit en l'àngul noreste, provocant que el centre de gravetat es desplaçara uns 22 centímetros. Davant el risc de colapse, es va procedir a un apuntalament d'emergència i es varen portar a terme obres d'afiançament per mig de l'encofrat de la seua base, una solució que va permetre estabilisar l'edifici durant décades. Pocs anys despuix, en 1947, el manteniment es va centrar en el seu alvertent funcional canviant-se el mecanisme del rellonge, que ya tenia uns 100 anys, pero no seria fins a la década del 1980 quan es realisarien noves obres de consolidació per a assegurar la pervivencia del conjunt.[3]
En l'any 2024, com a conseqüència de la solsida de les vivendes del carrer Sacristà l'estabilitat de la torre va tornar a estar en dubte per l'inestabilitat de talús pròxim. En esta última intervenció no solament es varen restaurar les patologies estructurals, les campanes i els seus soports, sino que les excavacions arqueològiques preventives varen descobrir una necròpolis migeval islàmica en tretze enterrament que daten d'entre els sigles XI i XIV. Entre estes troballes s'ha identificat des d'una dòna embarassada fins a individus en tradicions funeràries islàmiques molt marcades, confirmant aixina científicament que la torre es va alçar sobre l'antiga zamoha, és dir, el cor espiritual de Monòver en época andalusí.[4]
Finalment, per a garantisar que la torre no sofrixca més moviments, s'ha reforçat la base de la torre per mig de la construcció de murs de contenció i la consolidació del talús del carrer Sacristà, creant aixina sobre ell el nou espai públic de l'Àgora. D'esta manera, la Torre del Rellonge no solament ha segut restaurada en la seua fàbrica i acabaments, sino que ha quedat blindada front a futures esmonyides, integrant el seu passat arqueològic en un present renovat per al fruïment de tots els ciutadans.[4]
Descripció
La torre del Rellonge de Monòver representa un cas excepcional dins de l'arquitectura valenciana meridional, ya que es definix formalment com una torre exenta, una tipologia que, encara que és poc comú en la zona, guarda una estreta relació formal en els campanars exents del gòtic català. cal destacar que esta independència arquitectònica no és casual, ya que la seua construcció va ser impulsada per les autoritats civils per a estajar el rellonge de la ciutat i les seues campanes, buscant en això una image nítida del poder municipal front a l'eclesiàstic. Este gest simbòlic d'autonomia va ser fonamental, ya que fins al sigle XVII el temps dels monoveros ho regia el rellonge ubicat en el campanar de l'antic temple parroquial.[2]
Esta torre alcança els 18 metros d'altura i presenta una planta quadrada estructurada en quatre cossos que decreixen en dimensions conforme s'eleven. Respecte als materials amprats per a la construcció, esta torre està realisada en mampostería, no obstant, es varen amprar hilades de sellars de pedra en els punts de major compromís, com el va d'entrada i l'arrancada de la base. Aixina mateix, el segon cos de la torre alberga tant el rellonge solar com el mecànic,[1]mentres que els dos últims nivells, oberts per mig d'arcs, custodien el conjunt de les campanes.[3] En esta zona superior, els ànguls de la planta es achaflanan i es reforcen en chicotets contraforts per a suavisar la transició cap a l'arremate. Ademés, l'ornamentació és sòbria, destacant una série de boles de pedra de clara raigambre escurialense en l'últim cos, el qual culmina en l'emblemàtica cúpula de teixixca blava vidriada i un penell que corona l'edifici.[2]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Ficha tècnica de la Torre del Rellonge de Monòver. Catàlec Patrimoni de la Generalitat Valenciana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Catàlec de Proteccions de Monòver. Torre del Rellonge.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 Vidal Bernabé., Inmaculada. (Setembre 1995.). «La Torre del Rellonge». Monòver: Festes en Honor a la seua Patrona la Santíssima Verge del Remei. Setembre 1995.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Moya Soriano, Ester. Treballs arqueològics en el proyecte de rehabilitació del solar de la Torre del Rellonge de Monòver (Alacant). Memòria científica. Maig del 2024.
Bibliografia
VV. AA., Catàlec de Monuments i Conjunts de la Comunitat Valenciana, Valéncia, 1983.
VV. AA., Monuments de la Comunitat Valenciana. Valéncia. Arquitectura religiosa, Valéncia, 1995.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Torre del Reloj (Monóvar)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.