Torre de Comaro o dels Pepos

La torre de Comaro o dels Pepos, en Xert (Chert), en la comarca del Baix Maestrat, de la província de Castelló, és una torre de defensa, ubicada en la Rambla Cervera, enfront del “Mas dels Cantinells”, del municipi de Xert, que devia formar part de les fortificacions i torres de vigilància i defensa del núcleu poblacional. Com tota torre defensiva està catalogada, per declaració genèrica, com Be d'Interés Cultural, presentant anotació ministerial número: R-I-51-0012342, i data d'anotació quatre de juny de 2009, tal i com figura en la Direcció general del Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana. Actualment, és de propietat particular.

Es localisa en la part alta d'un tossal, la qual se situa en un meandre en el marge dret de la rambla Cervera, que discorre al nort del riu del mateix nom, molt prop del cridat azagador de la Font del Aguiló, que du fins al núcleu urbà d'Anroig, arraval de Xert, situat a pocs metros de la torre.

La zona és boscosa, en pins, olivares i armelers, pese a lo que des de la torre es pot contemplar la propenca Torre del Molinar.

Història

Xert és un terme municipal d'una antiga història, ya que en el seu territori, es conserven restants d'un important poblat de l'Edat del Bronze, la cridada Llosa Murada, que presenta un recint fortificado en restants d'habitàculs en el seu interior. Per la seua banda, el poble té orige musulmà, i va tindre que ser reconquistado, per les tropes cristianes de Jaime I d'Aragó en 1233. Es trobava en eixe moment baix la jurisdicció del castell de Cervera. Se li va concedir carta pobla en 1235, i com va ocórrer en atres poblacions de la zona, va passar primer a ser propietat de l'Orde del Temple, per a passar, posteriorment, en 1319, a l'Orde de Montesa fins al final dels señoríos, en el XIX.

En época de les Guerres Carlistas, varen tindre en la zona importants confrontacions, destacant la que va ocórrer en l'any 1836.

Descripció

Es tracta d'una antiga torre de vigilància que pot datar-se en época àrap. Com a conseqüència del seu actual abandó, només queda de l'antic torreón les parets, i es troba rodejat d'arboleda, podent-se accedir a ella només camp a través. Per la seua localisació possiblement es va alçar per a poder tindre un punt de vigilància que alertara de qualsevol aproximació que poguera realisar-se des de Catí o Morella.

Presenta una planta rectangular de 5,55 m en els seus cares nort i sur i 5,20 m en les seues cares este i oest. El sistema constructiu empleat és la mampostería, en sillería en cantons, finestres i porta, per a donar reforç a l'estructura. Per la seua estructura es pot deduir que l'altura va deure alcançar els tres pisos, i la coberta, que possiblement era d'un alvertent recauria a la frontera sur. La porta d'accés es troba en la frontera este de la planta baixa, i presenta un arc de mig punt que presenta dovelas, i sobre el que s'obri una finestra, també de sillería.

En la frontera nort es poden contemplar dos finestres en llindar, que són de major tamany, mentres que la que s'obri en la frontera sur és de menors dimensions. Destaca la presència en les fronteres este i oest. També existixen restants de murs, construïts utilisant el sistema de pedra en sec, que devien formar algun tipo d'amurallamiento.