Torre Molino o Mas Torreta de Forcall
La Torre Molino o Mas Torreta, també coneguda com Molino Torreta, Molino Nou o Molino de Lloch, està ubicada en el terme municipal de Forcall, a 1050 metros d'altitut en la vora del replanell que s'estén sobre la vall, a uns tres quilómetros de Forcall, junt a la gasolinera,[1] en la comarca dels Ports de Morella, en la província de Castelló.[2][3]
Es tracta d'una torre defensiva alçada en el complex d'un mas en la finalitat de protegir tant les collites com als agricultors que s'ocupaven d'elles en una zona més apartada de lo raonable del núcleu poblacional per a que poguera estar protegida per ell. Està catalogada com Be d'Interés Cultural, tal i com queda reflectit en la Direcció general de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana. Pese o potser per la seua declaració com BIC genèrica, no presenta inscripció ministerial, tenint com a identificador el còdic: 12.01.061-015.
Història
El núcleu poblacional de Forcall pot remontara al Neolític, pese a que l'actual població de Forcall tinga el seu orige en unes alqueries àraps, que varen deure ser conquistades en l'any 1235 aproximadament, per les tropes de Gil Garcés d'Azagra i Benito de Torres, oficials de Blasco d'Alagón. El 2 de maig de 1264 Forcall va adquirir la categoria de vila, baix la jurisdicció de Morella, procedint-se a la seua fortificació en l'any 1361.[4]
A lo llarc dels anys, Forcall es va enfrontar numeroses voltes a Morella, fins que finalment la seua independència en 1691.[4]
Va tindre una gran importància durant les guerres carlistas, convertint-se en una zona per a presoners, Forcall va servir de presó a 3.000 presoners isabelinos capturats pel general Cabrera.[4]
Per un atre costat, la dispersió i el repartiment de les terres que ha segut típiques de la zona valenciana, ha donat lloc a la construcció en els pobles dels masos. Forcall no és una excepció i a lo llarc del seu terme municipal es poden contemplar un gran número d'estos caserius a on la gent habitava estes edificacions, cultivava i treballava les terres que les rodejaven, cuidaven el ganado i pastoreaban les raberes…[5]
Pero en l'arribada de l'industrialisació i la millora dels mijos de comunicació es produïx un continu abandó d'estos masos i inclús de pobles sancers, desplaçant-se la població a les ciutats en busca de millors oportunitats.[5]
Per un atre costat les millores en els sistemes productius aixina com en els tractors i mijos de comunicació i treball en general varen fer que l'agricultor poguera anar a viure a núcleus poblacionals que li permeteren contar en millors condicions de vida, tals com a aigua corrent o llum elèctrica.[5]
Els caserius es transformen en simples explotacions ganaderes o be són abandonats, cultivant-se les terres propenques.[5]
En Forcall queden molt pocs caserius habitats, encara que tenen un paper fonamental en la vigilància de les terres. Ademés, esta forma de vida, en Forcall, ha deixat construccions d'importància artística considerable i que actualment estan catalogades com Be d'Interés Cultural.[5]
La Torre Molino o Mas de la Torreta va pertànyer, entre atres propietaris, a la Família dels Mire, i està datada en el XVI, de fet, el primer testimoni que es té de la seua existència és de 1561 (document del notari Vicente Onofre de la Tonda en referir-se a un "hereditas" de Jacabo Moumeneu), podent-se considerar com una edificació cristià migeval que ha aplegat en modificacions fins a li época moderna.[1][6]
Descripció artística
La torre, que està datada en el XII, té tres plantes, utilisant-se la més alta per a almagasenar, en la del mig se situaven les molgues i en la baixa s'arreplegava la farina. Per la seua banda, el molí necessitava una série d'edificacions, unes eren utilisades com a almagasén i unes atres per a usos diversos. També necessitava el molí una bassa de recollida de l'aigua, la qual està destruïda en l'actualitat.[5]
Per la seua banda el mas en sí està formada per planta baixa més tres altures; a això s'han afegit una série d'edificacions tals com a miradors i balcons. Un dels edificis, el que té la teulada d'un sol alvertent té un anex chicotet que s'utilisa com a corral d'animals.[5]
La fàbrica que més s'utilisa en el conjunt és la mampostería, i com en moltes atres construccions els cantons i el tapial estan reforçats per sellars.[5]
Hi ha constància documental de la presència d'habitants en el mas de la mateixa família durant més de 95 anys.[5]
El material utilisat en la construcció és la mampostería, reforçada en els cantons, dovelas i llindars en sellarres.[1]
Els restants que es poden observar en l'actualitat destaquen la fàbrica de sillería de les portes (algunes en dovelas i arc de mig punt), alguna finestra gòtica, aixina com l'existència d'aspilleras.[1]
Es va utilisar com a molí (d'una sola molga) de farina i Batán, situant-se a la marge dreta en la confluència en el barranc de Chiva de Morella.[6]
Se li dona el nom de Torreta perque junt al molí hi ha una chicoteta torre, que en el seu moment va ser defensiva, i que va acabar utilisant-se com a colomer en els últims anys.[6]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 http://www.xn--castillosdeespaa-lub.es/es/content/moli-de-la-torreta
- ↑ http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/Detalles_bics.asp?IdInmueble=6056
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 14 de juliol de 2014. Consultat el 26 de juny de 2014.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 http://www.monumentalnet.org/comunidad_valenciana/castellon_castello/forcall/forcall/torre_sello.php
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 10 d'agost de 2015.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 19 de juliol de 2014. Consultat el 26 de juny de 2014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Torre Molino o Masía Torreta de Forcall» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.