Torre Lliberteu
La Torre Lliberteu (també cridada Torre St. Regis Hotel) és un rascacels ubicat en el Passejada de la Reforma, en la Delegació Cuauhtémoc en la Ciutat de Mèxic, front al monument de la Diana Caçadora, la seua construcció va començar en novembre de 2004 i va concloure en giner del 2008, va ser inaugurat en juny de 2008, en la presència del president Felipe Calderón.[1] L'edifici conta en un àrea comercial en els pisos 1-3 en els quals alberguen salons de festes, boutique i restaurants de super lux, ademés de 7 nivells d'estacionament subterràneu en capacitat per a 2 000 vehículs.
Al final de la seua construcció es va convertir en el segon edifici més alt de la Passejada de la Reforma i el nové més alt de la Ciutat de Mèxic, actualment ocupa el lloc 33 entre els més alts de la Ciutat de Mèxic.[2]
La torre alberga un hotel sent est el primer St. Regis Hotel & Residences de la cadena Starwood Hotels & Resorts Worldwide en Llatinoamèrica.
L'arquitecte del rascacels és l'argentí César Pelli, que prèviament havia treballat en la creació de les Torres Petronas, en Kuala Lumpur, les més altes del món fins a l'any 2004 i en Ciutat de Mèxic disseny les Torres Bessones de Polanco nomenades el Residencial del Bosc 1, el Residencial del Bosc 2 i l'Edifici de la Coca Coa.[3]
Disseny
La seua altura és de 150,1 metros fins a l'espiral, mentres que fins a l'últim pis alcança els 138,8 metros i fins al sostre o teulada aplega als 144,5 metros. L'edifici conta en 32 pisos.[4] L'altura aproximada entre pis i sostre és de 4 metros.
L'edifici dispon de 15 elevadors d'alta velocitat, en una velocitat màxima de 6,6 metros per segon, ademés de tres escals d'emergència presurizades, unitats automàtiques per al maneig de l'aire acondicionat i sistemes mecànics, elèctrics i de telecomunicacions distribuïts en cada pis. Cada planta té una superfície promig d'entre 1750 i 1825 m², en espais lliures de columnes i una altura lliure aproximada de 4,12 metros. L'àrea total de l'immoble alcança els 78 900 m² de superfície destinada a habitacions. Abans de la seua construcció, el terreny era ocupat per un estacionament públic.
Per la forma de la seua estructura, l'edifici és conegut en algunes ocasions com el «edifici got».
Estructura i ingenieria sísmica de la torre
Donada la sismicidad de la Ciutat de Mèxic, l'edifici va contar prèvia a la seua construcció en un estudi d'ingenieria sísmica per a poder-ho aïllar sismicamente i protegir-ho dels terremots que asechan constantment a la ciutat, per a això es varen considerar les següents ferramentes antisísmicas; 200 pilotes de concret, de formigó i acer que penetren a una profunditat de 60 metros superant la farcidura pantanoso fins a aplegar al subsol més ferm i aixina conseguir una major estabilitat al moment de l'arribada de les ones sísmiques aixina com el malbarat de l'energia devastadora d'un terremot. Ademés la torre conta en una estructura pretensada la qual ajuda a mantindre protegit l'esquelet de l'edifici ademés de donar una major estabilitat i mantindre la seua configuració vertical. La llosa va ser revestida de formigó pretensado per a soportar l'enorme càrrega de l'estructura i l'armassó de vidre de l'edifici.
La torre pot soportar en teoria un terremot de 9.0 en l'escala de Richter, el major terremot que la torre ha soportat va ser el succeït el 7 de setembre de 2017 de 8.2 i el del 19 de setembre de 2017 el qual va tindre una intensitat de 7.1 en l'escala de Richter.
La torre resistix vents de 257 quilómetros per hora, els vidres són de 2.3 centímetros de gruixa.
És considerat un dels edificis més segurs de la ciutat junt en: Torre Major, Chapultepec Un, Torre BBVA, Torre Reforma, Torre Eixecutiva Pemex, World Trade Center Mèxic, Torre Llatinoamericana, Torre HSBC, Edifici Reforma Avantel, Torre Mexicana d'Aviació, Torre Insígnia i Torre Lomas.
Vore també
Referències
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Torre Lliberteu (Skyscraperpage) 'Llista dels rascacels més alts de la Ciutat de Mèxic"
- ↑ «Corporatiu Coca Coa, Mexico - SkyscraperPage. com». skyscraperpage. com. Consultat el 2026-08-01.
- ↑ «Torre Lliberteu». SkyscraperPage.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Torre Libertad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.