Tormenta ígnea
Una tormenta ígnea és una conflagración de gran intensitat que és capaç de crear i mantindre el seu propi sistema de vents. Sol ser un fenomen natural, format durant els majors incendis forestals,[1] pero també s'ha documentat la seua aparició en atres escenaris, per eixemple, en incendis urbans despuix de bombardejos en bombes incendiàries.[2]
Mecanisme de les tormentes ígneas
[editar | editar còdic]Quan un àrea s'incendia, l'aire que està sobre esta es torna extremadament calent i puja ràpidament. L'aire fret que es troba al nivell del sol en l'àrea circumdant s'afanya a ocupar el buit deixat per l'aire en ascens, creant forts vents que ventilen més les flames agitant-les i proveint-les de més oxigen. Açò crea una tormenta ígnea, que es manté sola en temperatures que apleguen a més de 2000 °C, alimentada pel constant fluix d'oxigen.
Els experiments en fòcs de prova han mostrat que les tormentes ígneas poden crear vórtices de fòc que es mouen ràpidament i poden distribuir el fòc més allà de l'àrea del fòc original. Els vents en alguns d'estos vórtices poden alcançar forces tornádicas, efectivament creant un tornat ígneo. Estos potents tornados poden complicar els treballs dels bombers que combaten el fòc.
Una tormenta ígnea extremadament gran pugues inclús crear el seu propi sistema ambiental, injectant aire cap a dins i creant climes semblats a tormentes elèctriques que tendixen a ajudar al extendimiento de les flames.
Tormentes ígneas en ciutats
[editar | editar còdic]Els mateixos principis físics de la combustió poden també aplicar-se a estructures creades per l'home com les ciutats.
Incendis
[editar | editar còdic]Es creu que les tormentes ígneas han segut part del mecanisme de grans fòcs urbans com el Gran incendi de Roma, el Gran incendi de Londres, el Gran incendi de Chicago, i el fòc resultant del Terremot de Sant Francisco de 1906.
Bombardejos
[editar | editar còdic]Les bombes llançades pels bombardejos aéreus, una de les tàctiques principals de la Segona Guerra Mundial, varen incendiar moltes ciutats per la seua capacitat explosiva. Ciutats com Hamburc (vejau Operació Gomorra), Dresde (vejau Bombardeig de Dresde), Tòquio (vejau Bombardeig de Tòquio), Londres, Varsòvia, Kassel, Darmstadt, Stuttgart, entre unes atres, varen resultar en severs danys a causa dels sinistres que els bombardejos causaven.
Els bombardejos de fòc, utilisats en el mateix conflicte, consistien en soltar grans cantitats de poderosos explosius cap a les ciutats enemigues per a incendiar-les i destruir-les sistemàticament. En bona part d'estos atacs, es llançaven objectes inflamables per a fer a l'atac més ràpit i efectiu. Les ciutats de Dresde (Alemània) i Tòquio (Japó), varen ser les principals víctimes d'estos atacs, quedant gran part dels seus habitants cremats. Es diu que en el Bombardeig de Dresde, les persones es derretían i incendiaven en les condicions de forn resultants, mentres que Tòquio unes 60 000 persones es varen cremar vives.
Les armes nuclears tenen també moltes possibilitats de crear tormentes ígneas en àrees urbanes. Estos fenomens varen ser responsables de gran part de la destrucció d'Hiroshima i Nagasaki. (Vore efectes de les armes nuclears)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Scawthorn, Charles.; Eidinger, John M., {{{nom2}}}; Schiff, Anshel J., {{{nom3}}}; American Society of Civil Engineers. Technical Council on Lifeline Earthquake Engineering., {{{nom4}}} (2005). Fire following earthquake, American Society of Civil Engineers. OCLC 55044755. ISBN 0-7844-0739-8.
- ↑ «Wayback Machine». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 18 de febrer de 2013. Consultat el 19 de giner de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tormenta ígnea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.