Toba calcàrea
La toba calcàrea, travertí,[1] o pedra tosca, este últim terme en l'àmbit de les roques industrials, és una roca calcàrea molt porosa, una varietat de rovina, formada per la precipitació de carbonat a partir de cossos d'aigua dolça a temperatura ambient, en numeroses ocasions sobre vegetals vius.[2][3]
Cicle de formació de la toba
Les aigües de pluja estan poc mineralisades i contenen molt baixa cantitat de diòxit de carbono (CO2), de l'orde del milimol. En creuar el sol eixes aigües aumenten la concentració de CO2, degut en part a la descomposició de la matèria orgànica produïda per l'activitat microbiana i per l'activitat biològica dels vegetals. Pel caràcter àcit del diòxit de carbono, en dissolució aquosa actua com un anhídrit de l'àcit carbónico, reaccionant en esta:[4]
podent dissoldre roques calcàreas.
procés que fa que en zones d'abundant roca calcàrea es formen cavitats i grutas. En estos llocs, durant el trayecte subterràneu l'aigua va aumentant la seua concentració d'ions calci (Ca2+) i carbonat àcit (ion bicarbonato) (HCO3-).[5]En emergir a la superfície i tornar a entrar en contacte en l'aire, l'equilibri iònic es trenca, perdent part del CO2 per la turbulència o, també, per l'acció biològica de les plantes en usar el CO2 en la fotosíntesis. Açò fa que l'equilibri es desplace cap a l'esquerra, tornant a precipitar el carbonat de calci (CaCO3) en forma de calcita.[6]
Els chicotets cristals de carbonat de calci es depositen sobre les superfícies sòlides de l'entorn, formant una corfa calcàrea sobre els vegetals presents en la font, manantial o riu. Són principalment els verdets, brots o qualsevol un atre vegetal els que, a sovint, servixen de respal. La superposició d'eixes capes successives forma la roca nomenada toba. Quan el respal vegetal mor i desapareix, deixa el lloc que abans ocupava buit i queda sobre la roca el negatiu d'eixe vegetal que és el responsable de la porosidad d'aspecte cavernoso de la toba.[7]
En la construcció s'usa com a roca ornamental. Generalment es troba en zones costeres de la Comunitat Valenciana (Costa Blanca), Múrcia, Balears... i més concretament formant "plages" al costat del mateix mar. La seua forma d'extracció és similar a la del marbre, tallant-se i formant grans blocs a on despuix es preparen segons la necessitat comercial.
També es troba àmpliament distribuïda per la península associada a sistemes fluvials i llacustres. Abunda especialment en l'Alt Tajo, en la zona del Pont Sant Pedro, en el Guadiana Alt, en la zona de les Estanys de Ruidera i en l'Alt Ebre, a on la toba constituïx l'ètim de molts topònims i algunes localitats: Valle de Tobalina, Tubilla de l'Aigua, Toba de Valdivielso, Tovera, Tubilleja, etc.
No es deu confondre en la pedra tosca o la toba volcànica o tosca, comuna en Canàries, formada per materials volcànics que emesos calents es sueldan i formen una pedra porosa de consistència mija i color des del roig al blanc groguenc.[8]
Usos
Esta roca s'utilisa com material de construcció, en forma de sellars, aplegant a tamanys de 40 × 20 × 50 cm, i un pes de 30 a 40 kg, pero pel seu porosidad, filtra molt l'humitat, causant a voltes l'aparició de verdet en les parets (una pedra d'este tamany aplegarà a duplicar el seu pes si es filtra aigua). Per la seua fàcil manipulació ya que té una formació mineral que es desfà en colpejar-se, s'utilisa com a ornamentació com a arc d'un portal o arcs recint obert semblant al porche o naya, pilars, fumerals (arc de l'obertura principal), etc. Existix l'ofici de "tosquero": canteros, casi escultors, que en les ferramentes adequades preparen les peces de tosca que poden formar un arc donant-los la curvatura necessària i afegint-los, segons exigències del client, volutes, vores resaltades per a formar l'arc total. Un arc (o cimbra) està format per peces pares iguals (una peça per a cada costat de l'arc d'igual tamany i gir) tancat per una única peça nomenada "clau", la qual és l'única que l'albañil que ho coloca pot tallar per al seu ajust final.
Per a una millor protecció i per a evitar que es filtre humitat, se li pot aplicar cert tipo de barniz, com l'usat per a embarcacions marines, per a que reblixca els poros i cobrixca la pedra d'una llaugera capa plàstica que no li fa perdre la seua vistositat.
En la Costa Blanca està actualment prohibida la seua extracció sense autorisació degut a que es troba en zones de domini públic (Llei de Costes), important-se la de Balears, que, és més clara (color crema o castanyer pàlit) i més fràgil que la valenciana.
Vore també
Catarates de Havasu Toba volcànica Travertí Tubilla de l'Aigua Valle del Rudrón
Referències
- ↑ Real Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals. «toba calcàrea». Vocabulari Científic i Tècnic. Accés 9 de novembre de 2020
- ↑ Tejada Àlber, Guillermo (1994). Vocabulari geomorfològic, Edicions Akal. Madrit, pp. 144. ISBN 84-460-0285-X.
- ↑ Real Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals. «travertí». Vocabulari Científic i Tècnic. Accés 9 de novembre de 2020
- ↑ Manahan, Stanley E. (2007). «Cap. 2.7. Acidea i CO2 en l'aigua», Introducció a la química ambiental, Reimpressió de la primera edició, Barcelona: Reverté Eds. [o.a.]. ISBN 978-84-291-7907-1. Consultat el 2024-03-02.
- ↑ «Roques carbonatadas», artícul publicat en el lloc web Petro Uniovi (Espanya). Consultat el 27 de març de 2011.
- ↑ Arenes, C.; Pardo, G.; Vázquez-Urbez, M.; Auqué, L; Sancho, C. i Osácar, C. (2010): «Geolodía 10 Saragossa»
- Archivat el 20 de juny de 2012 archivat en Wayback Machine., artícul publicat en el lloc web de la Societat Geològica d'Espanya. Consultat el 28 de setembre de 2012.
- ↑ Explicació clara i precisa. Consultat: 27-03-2011
- ↑ Klein, Cornelius; S.Hurlbut, Cornelius (2003). Manual de mineralogia., Reverte. Barcelona, pp. 642. ISBN 84-291-4698-3.
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Toba calcàrea.