Titan Clydebank
Titan Clydebank, més coneguda com Titan Crane, és una grua en voladizo de 46 m (150 peus) d'altura situada en Clydebank, West Dunbartonshire, Escòcia. Va ser dissenyada per a ser utilisada en l'elevació d'equips pesats, com a motors i calderes, durant l'equipament d'acorazar i transatlàntics en la drassana John Brown & Company. També va ser la primera grua en voladizo del món accionada eléctricamente, i la major grua del seu tipo en el moment de la seua finalisació.
Situada en l'extrem d'una dàrsena d'equipament en forma d'O, la grua es va utilisar per a construir alguns dels majors bucs de el XX, com el Queen Mary, el Queen Elizabeth i el Queen Elizabeth 2. L'estructura històrica, catalogada de categoria A, es va rehabilitar en 2007 com a atracció turística i museu de la construcció naval. Apareix en l'actual billet de 5 lliures del Clydesdale Bank.
Història
La drassana de Clydebank es va crear en 1871 despuix del trasllat de l'empresa James & George Thomson des dels Govan Graving Docks.[1][2]John Brown & Company va comprar la drassana en 1899, i en 1905 es va fer un demanat de 24.600 lliures per a la grua a l'empresa d'ingenieria Sir William Arrol & Co, en sèu en Dalmarnock.[3]El Titán es va terminar dos anys més vesprada, en 1907.[3]Va ser construït per l'ingenier escocés Adam Hunter (1869-1933),[4] que treballava com a ingenier cap per a Arrol & Co., Stothert & Pitt, de Bath (Anglaterra), va fabricar i va instalar la major part de la maquinària del Titán, inclosos els motors elèctrics construïts per Lancashire Dynamo and Motor Co.[4][5]
El dic es va utilisar per a equipar nous bucs, i la grua elevava motors i calderes als barcos.[6] La capacitat d'elevació del Titán, i l'ubicació de la drassana en la confluència del riu Clyde i el riu Cart, varen contribuir a l'èxit de la drassana, ya que podia construir bucs extremadament grans.[5][7]
Quan es va provar el 24 d'abril de 1907, el Titán era la major grua en voladizo jamai construïda, en una capacitat de 160 tonellades (160 tonellades llargues; 180 tonellades curtes) en un radi de 85 peus (26 m).[4]La capacitat d'elevació original es va aumentar a 203 tonellades llargues (206 t) en 1938, quan es va fer evident que l'especificació original seria insuficient per a instalar les noves torretes dels canons de llarc alcanç en bucs com el Duke of York.[4][8][9]
En les nits del 13 i 14 de març de 1941, el bombardeig de Clydebank pràcticament va destruir la ciutat. Varen morir 528 civils, més de 617 varen resultar greument ferits i 48.000 civils varen perdre les seues llars.[10] Només sèt propietats de Clydebank varen resultar indemnes, en un dels pijors bombardejos de Gran Bretanya.[11] Els bombardejos, en els que varen participar 260 bombarders de la Luftwaffe la primera nit i 200 la segona, varen tindre com a objectiu l'indústria de Clydeside, pero el Titan Crane no va sofrir danys.[10][12]
En 1968, la drassana es va fusionar en Upper Clyde Shipbuilders junt en atres quatre, en un intent d'aumentar la competitivitat.[13] En les eleccions generals de 1970 es va produir un canvi de govern i es va retindre la finançació per a la drassana, lo que va provocar el tancament de John Brown's.[3][13]Va ser comprat als administradors judicials per l'empresa Marathon Manufacturing Company, en sèu en Houston (Texas), per a la construcció de plataformes petrolíferes.[3] En 1980, Marathon va vendre la drassana a l'empresa francesa Union Industrielle et d'Entreprise (UiE). Els propietaris de UIE, Bouygues Offshore, varen tancar la drassana en 2001 i l'emplaçament es va destinar a la reurbanisació.[14]
Entre els bucs construïts per la grua figuren el HMS Hood, el Queen Mary, el Queen Elizabeth, el Queen Elizabeth 2 i el Royal Yacht Britannia.[15][16]
Renovació
La grua va caure en desús en la década de 1980 i, durant el periodo d'abandó, va sofrir actes de vandalisme en el pont de mando i corrosió en l'estructura.[17]En 1988, la grua va ser reconeguda com a estructura històrica catalogada de categoria A.[3]
L'empresa de regeneració urbana Clydebank Re-Built va iniciar un proyecte de restauració de 3,75 millons de lliures en 2005, i la grua es va obrir al públic en agost de 2007.[17] L'estructura es granalló per a eliminar la pintura vella i l'òxit, lo que va permetre realisar reparacions abans de tornar a pintar-la.[17] Es va instalar un ascensor per a que els visitants pujaren al pescante i una escala d'evacuació d'emergència, junt en una malla metàlica al voltant de la zona d'observació i focs per a allumenar la grua de nit.[17]
En 2015, es va afegir un puenting.
Disseny
El Titán utilisava un contrapeso fix i polipastos elèctrics montats en un voltó giratori, lo que ho feya més ràpit i sensible que els seus predecessors de vapor.[18] Per a elevar conjunts més chicotets que no requerien la capacitat total d'elevació de 150 tonellades (150 tonellades llargues; 170 tonellades curtes), s'utilisaven un polipasto auxiliar de 30 tonellades (30 tonellades llargues; 33 tonellades curtes), ya que les càrregues grans eren comparativament poc freqüents.[19]
El Titán medix 49 metros (161 peus) d'altura, pesa unes 800 tonellades (790 tonellades llargues; 880 tonellades curtes) i s'assenta sobre quatre pilotes de formigó afonats a una profunditat de 23 metros (75 peus)[19][9]Els braços del voladizo medixen 45,7 metros (150 peus) i 27,4 metros (90 peus) de llongitut.[19][9]La torre té 12 metros (39 peus) quadrats i el seu centre se situa a només 10,7 metros (35 peus) de la vora del moll.[9]
Despuix de la retirada de la grua Beardmore en la década de 1970 i de la Fairfield Titan en 2007, ara hi ha quatre grues voladizas jagantes en el riu Clyde:[16][20] les atres estan en Stobcross (grua Finnieston), Scotstoun (grua Barclay Curle) i Greenock (grua James Watt Dock).[20] Es varen construir menys de xixanta grues voladizas jagantes en tot lo món, sis d'elles en el Clyde, i en maig de 2011 es creu que solament quedaven onze, quatre d'elles en el Clyde.[9]
Referències
- ↑ "John Brown's Shipyard". Clyde Waterfront. Archivat de l'original 3 Giner 2014. Rebut 21 Març 2014.
- ↑ "J. and G. Thomson". gracesguide.co.uk. Rebut 22 Abril 2014.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 "History". Clydebank Rebuilt. Archivat de l'original 21 Març 2014. Rebut 21 Març 2014.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 "Titan Crane". American Society of Civil Engineers. Rebut 29 Giner 2022.
- ↑ 5,0 5,1 Historic Environment Scotland. "Clydebank, Former John Brown Shipbuilding Yard, Titan Cantilever Crane, Including Former Fitting Out Dock (Category A Listed Building) (LB22993)". Rebut 28 Març 2019.
- ↑ "Titan Clydebank". clydewaterfront.com. Rebut 22 Abril 2014.
- ↑ "John Brown & Company (Clydebank) Ltd". University of Glasgow. Rebut 22 Abril 2014.
- ↑ "Scotland's Titan Crane dedicated by ASCE, ASME as a landmark". American Association of Engineering Societies. Archivat de l'original 22 Març 2014. Rebut 21 Març 2014.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 "Titan Crane, Clydebank". engineering-timelines.com. Rebut 22 Març 2014.
- ↑ 10,0 10,1 "Clydebank Blitz". Education Scotland. Archivat de l'original 6 Març 2016. Rebut 21 Març 2014.
- ↑ "The Clydebank Blitz". BBC. Rebut 21 Març 2014.
- ↑ "Top engineering award for Clydebank's Titan Crane". BBC News. 5 Juliol 2012. Rebut 22 Març 2014.
- ↑ 13,0 13,1 "Upper Clyde Shipbuilders work-in 1971/72". University of Strathclyde. Rebut 22 Abril 2014.
- ↑ Cresswell, Jeremy (1 Agost 2001). "Curtain goes down on the end of an era as Clydeside yard puts up For Ix sign". The Scotsman. Rebut 22 Març 2014.
- ↑ Osborne, Hannah (20 Agost 2013). "Scotland's Titan Crane Recognised as Engineering Masterpiece With International Award". International Business Claves. Rebut 21 Març 2014.
- ↑ 16,0 16,1 "Titan Crane". Clyde Waterfront. Archivat de l'original 13 Març 2014. Rebut 22 Març 2014.
- ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 "Titan Crane, Clydebank" (PDF). MacLean and Speirs. Archivat de l'original (PDF) 22 Març 2014. Rebut 22 Març 2014.
- ↑ "Scotland's Titan gains Eiffel Tower status". Institution of Civil Engineers. 22 Agost 2013. Rebut 21 Març 2014.
- ↑ 19,0 19,1 19,2 "Facts". Clydebank Rebuilt. Rebut 21 Març 2014.
- ↑ 20,0 20,1 "And then there were four: Titan Cranes of the Clyde". gbarr.info. 1 Juny 2011. Rebut 22 Març 2014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Titan Clydebank» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.