Anar al contingut

Ticomán

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Figurillas de ceràmica procedents de Ticomán. Representen a jugadors de pilota.

Ticomán és un jaciment arqueològic ubicat en l'alcaldia Gustavo A. Madero, en la Ciutat de Mèxic. Correspon a un antic llogaret del Periodo Preclàssic mesoamericà, els pobladors del qual podrien haver segut otomíés. Va ser una població contemporànea de Tlatilco, Cuicuilco, El Arbolillo i Zacatenco.

Localisació

Ticomán era un llogaret que es localisava en la ribera noroest del llac de Texcoco. Al nort del seu emplaçament es troba la serra de Guadalupe. Alguns llogarets propencs a Ticomán varen ser Tlatilco i Zacatenco. L'orige del nom que du este poble ve de Tepecoma o Tecota, que significa cerro fet a mà.

Senyes arqueològiques

Ticomán va ser un llogaret agrícola que dona conte dels processos socials que varen precedir el sorgiment de les organisacions estatals en Mesoamérica. L'evidència arqueològica permet observar que la societat de Ticomán estava estratificada, pero estaven organisats en una jefatura. El jaciment de Ticomán va ser explorat per Franz Boes. Les troballes han servit per a construir la cronologia del vall de Mèxic durant el Preclàssic.

La ceràmica típica de la fase Ticomán s'ha trobat en varis llocs del centre de Mèxic, ademés de Ticomán, en Temamatla (Ramírez et al., 2000: 100-118) i el vall del Mezquital (Hernández Reis, 2004: 158). D'acort en Ramírez et al. (2000: 161), la ceràmica de la fase Ticomán és una ceràmica otomí. Donades les seues similituts estilístiques en la ceràmica Coyotlatelco del Epiclàssic en el centre de Mèxic, esta última també seria una ceràmica d'orige otomí, encara que poguera haver segut manufacturada per pobles de diverses identitats ètniques.

Vore també

Referències

  • Hernández Reis, Carlos (2004): «El Preclàssic superior en Hidalgo i una hipòtesis sobre la ceràmica otomí primerenca i la coyotlatelco». En Nava L., Fernando (comp.), Otopames. Memòria de primer coloqui. Querétaro 1995. Ciutat Universitària: IIA-UNAM.
  • Ramírez, Felipe, Lorena Gámez, Fernán González i Mari Carmen Serra-Puche (2000). Ceràmica de Temamatla. Ciutat Universitària: IIA-UNAM.