Tibicenas
Tibicenas era el nom que li donaven els antics aborigen de l'illa de Gran Canària —Canàries, Espanya— a unes entitats demoníaques que formaven part de les seues creències. Segons la tradició, estes criatures apareixien en forma de gossos grans i de pèl espés.[1]
Etimologia
[editar | editar còdic]El terme, que també apareix en les variants tabicena, tebicena o tibisena, és de procedència aborigen, havent segut arreplegat en texts posteriors a la conquista europea de les illes.[2]
Per al filòlec i historiador Ignacio Reis, el terme procediria d'una forma primària ___protected_title_4___, podent ser traduït com a 'malvat, perillós'.[1] Cal indicar que un dels primers autors que varen arreplegar esta veu, l'ingenier Leonardo Torriani, indica en la seua obra que ___protected_title_6___.[3]
En la toponímia de l'illa de Gran Canària ha sobrevixcut en les variants Chobicena i Chibicena per a designar varis parages del terme municipal d'Agaete.[2]
Característiques
[editar | editar còdic]Un dels primers autors que menciona a estos sers és Juan de Abréu Galindo, qui diu que als antics canaris el dimoni «se'ls apareixia moltes voltes de nit, i de dia com a grans gossos lanudos; i en atres figures als quals cridaven tibisenas».[4]
La creència en entitats negatives que es manifestaven en forma de gos s'estenia també entre els aborigen de les illes de La Palma, La Gomera i Tenerife, encara que com a entitats singularisades baix les denominacions Yruene, Hirguan i Jucancha respectivament.[4][3][5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Reis García (2011). Diccionari Ínsuloamaziq, Santa Creu de Tenerife: Fondo de Cultura Ínsuloamaziq. ISBN 978-84-615-0960-7.
- ↑ 2,0 2,1 «Chobisenas / Chibisenas / Tibisenas». Diccionari de Toponímia de Canàries: Els Guanchismos. Universitat de Las Palmas de Gran Canària. Consultat el 14 d'abril de 2023.
- ↑ 3,0 3,1 Torriani, Leonardo (1959). Descripció i història del regne de les Illes Canàries: abans Afortunades, en el semblar de les seues fortificacions, Santa Creu de Tenerife: Goya Edicions, pp. 97.
- ↑ 4,0 4,1 Abreu Galindo (1848). Història de la conquista de les sèt illes de Gran Canària, Santa Creu de Tenerife: Imprenta, Litografia i Llibreria Isleña, pp. 89.
- ↑ Bethencourt Alfonso (1992). Manuel A. Fariña González (ed.). Història del Poble Guanche: tom II. Etnografia i organisació soci-política, 2ª edició, Sant Cristóbal de l'Estany: Francisco Lemus. ISBN 84-879-7300-0.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tibicenas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.