Anar al contingut

Thrinax radiata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
guano de costa (Thrinax radiata)

Plantilla:Millorar redacció

El guano de costa (Thrinax radiata) és una espècie de palmera (família Arecaceae). Thrinax radiata va ser descrita per Lodd. ex Schult. & Schult. en l'obra Systema Vegetabilium 7(2): 1301. 1830.[1] Thrinax és un nom genèric que deriva del grec i significa "fitora", potser en referència als segments dividits i esmolats del full.[2] Radiata és un epítet latino que significa "radiant".[3]


Classificació i descripció

[editar | editar còdic]

Thrinax radiata és una palma de talle prim en un diàmetro que varia de 10 cm a 15 cm i una altura des dels 2 m fins als 15 m, encara que algunes plantes poden alcançar els 18 m. El creiximent dels individus és llent: tarden entre 30 i 50 anys per a alcançar una altura de 4 m, depenent principalment de les condicions de llum en les que es desenrollen.

L'edat estimada per a alcançar els 15 m oscila entre 100 i 145 anys.[4][5] Pot aplegar a créixer prou en els boscs i maniguas costeres a on viu. En la base presenta una gran cantitat de raïls mortes, que descollen per damunt del sol. Exhibix fulls en forma de palmito, entre 5 a 25 fulls per palma i fins a 1 m de diàmetro. La inflorescència és ramificada entre 50-60 cm de llongitut, ostenta menudes flors hermafroditas (5 mm) de color crema; el seu frut és globular, de 0.6-0.8 cm de diàmetro, és de color vert quan és inmaduro i en madurar és de color blanc.[5][4]

Els troncs són utilisats com a postes i els fulls per a treballs d'artesania, en la confecció de capells o per a cobrir teulades.

Distribució

[editar | editar còdic]

Habita en zones costeres arenenques en Mèxic, Cuba, Florida, Bahames, Jamaica, Belize, Hondures i les Illes Caiman. És l'única espècie del gènero en Mèxic, a on solament es troba en la península de Yucatán, particularment en els estats de Quintana Rosegue i Yucatán.[6][4]

Ambient

[editar | editar còdic]

La palma creix i es desenrolla en dunes costeres i en selves subperennifolias i subcaducifolias principalment en àrees en influència dels vents, no obstant s'ha trobat fins a 50 quilómetros terra adins. Es desenrolla per lo general en condicions de regions en clima tropical humit. Li la troba freqüentment en hàbitats netament tropicals costers, com a selves mijanes subperennifolias, selves mijana subcaducifolias, i en dunes costeres associades a sabanes, manglars i marismas de Quintana Rosegue i Yucatán.[7][6]


Creix preferentment en sols calcáreos alcalinos (rendzinas) i altes concentracions de sals; l'altura dels individus adults depén de les condicions microclimáticas i edàfiques. En zones seques creixen fins a 3 m menys que en els llocs a on hi ha selva mijana subperennifolia. Es pot trobar a T. radiata en dunes costeres en concentracions molt altes de sodi i clor per la rodalia a l'mar. No obstant, terra adins en la selva baixa i mijana subcaducifolia, la concentració que exhibix d'eixos nutrients és despreciable, lo que dona a entendre que esta espècie té la capacitat per a adaptar-se a concentracions diferents de salinitat en el sol.[8]

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

Les palmes són un component important en la majoria dels boscs tropicals i constituïxen un recurs clau per a la fauna, especialment en periodos d'escassea d'aliment.[9] T. radiata és una espècie de palma d'importància econòmica i cultural entre els mayas peninsulars.[7] La major amenaça que enfronten les poblacions d'esta espècie és la destrucció de la selva mijana, la vegetació costera i l'us local dels troncs com a material de construcció.[7]En la península de Yucatán, el tall i la venda illegal d'esta espècie són freqüents i carixen d'un control adequat.[10][11][4]Per les raons anteriors, esta espècie està catalogada com amenaçada en Mèxic, d'acort a la norma 059-ECOL-2001 de la SEMARNAT.

La palma Chiit no està inclosa en cap dels 3 apèndixs de la Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvades (CITES), ya que no existix comerç en ella. Tampoc es troba en La Llista Roja de l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN).[12]

Nom comú

[editar | editar còdic]
  • Espanyol: guano de costa o palma de guano.[13]
  • Português: Palmeira leque brilhante
  • Maya de Yucatán: Ch'íit

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
  • www.seduma.yucatan.gob.mx/flora/fichas-tecnicas/Chit.pdf
  • www.redalyc.org/pdf/577/57707701.pdf
  • www.academia.edu/.../Densitat_de_Thrinax_radiata_Arecacea
  • http://www.palms.org/palmsjournal/2008/v52n1p46-50.pdf

Commons

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Thrinax radiata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 25 d'agost de 2013.
  2. ↑ ( J. Dransfield, N. Uhl, C. Asmussen, WJ Baker, M. Harley i C. Lewis 2008. )
  3. ↑ En Epítets Botànics
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Calvo-Irabien L. M. i Soberanis A. 2008. Indigenous Management Practices of Chit (Thrinax radiata) in Quintana Rosegue, Mèxic. Centre d'Investigació Científica de Yucatán. PALMS. Vol. 52(1) 2008.
  5. ↑ 5,0 5,1 Pérez I., G. Ceballos-González i L. Calvo-Irabién. 2005. Germinació ySupervivencia de Llavors de Thrinax radiata (Arecaceae), una especieamenazada en la Península de Yucatán. Bolletí de la Societat Botànica de Mèxic 77: 9-20.
  6. ↑ 6,0 6,1 Orellana R. i R. Duren, G. 1992. Palmes en Biodiversitat i desenroll humà en Yucatán. http://www.cicy.mx/sitios/biodiversidad/pdfs/cap4/16%20Palmes.pdf (visitada el 28 de Sep 2015)
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Olmsted, I. i M. J. Ercilla. 1988. Història natural de les palmes Chit i Nakax en Quintana Rosegue. Quintana Rosegue, Mèxic. Amics de Sian Ka'an, reserva de la biosfera. 29 p.
  8. ↑ Escamilla Bencomo, J.A., F. Quintal Tun. F. Medina Lara, A. Guzmán, I. Pérez i L.M. Calvo Irabién. 2005. Relacions solc-planta en ecosistemes naturals de la Península de Yucatán: comunitats dominades per palmes, p. 159 - 172. En: F. Batiste i G. Palau (Eds.) Caracterisació i Maneig dels Sols de la Península de Yucatán: Implicacions Agropecuarias, Forestals i Ambientals. Universitat Autònoma de Campeche, Universitat Autònoma de Yucatán. 282 p.
  9. ↑ Scariot A. 1999. Forest fragmentation effects on palm diversity in central Amazònia. Journal of Ecology 87:66-76.
  10. ↑ Calvo-Irabién L.M. i Ceballos-González G. 2004. La palma Chit, història del desenroll d'un pla de maneig per a una espècie amenaçada. En: Armijo N. i Llorens C. Eds. Us, Conservació i Canvi en els Boscs de Quintana Rosegue, pp.179-202, Universitat de Quintana Rosegue i CONACYT, Chetumal.
  11. ↑ Chan-Quijano, J.G. 2010. Densitat de Thrinax radiata (Arecacea) en el Rancho l'Estrela de l'Illa de Cozumel, Quintana Rosegue, Mèxic. En: Memòries en extens del Segon Congrés Internacional en CienciasSociales en el Surest Mexicà. Cancún, Quintana Rosegue. Universitat del Carib.
  12. ↑ Vázquez, S. M.M. 2012. Pla de Maneig Tipo per a Palma Chit (Thrinax radiata). Maneig Extensiu per a la Conservació i Aprofitament Sustentable. SEMARNAT. Mèxic D.F. 38. p.
  13. ↑ «Chit: la palma protegida que va chafar Will Smith». Unió. Archivat des d'el original, el 29 de maig de 2013. Consultat el 2 de novembre de 2015.
  1. Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., O.S.D.A. Database of the O.S.D.A., Beltsville.
  2. Balick, M. J., M. H. Nee & D.I. Atha. 2000. Checklist of the vascular plants of Belize. Mem. New York Bot. Gard. 85: i–ix, 1–246.
  3. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  4. Flora of North America Editorial Committee, i. 2000. Magnoliophyta: Alismatidae, Arecidae, Commelinidae (in part), and Zingiberidae. Fl. N. Amer. 22: i–xxiii, 1–352.
  5. Henderson, A., G. A. Galeano & R. Bernal. 1995. Field Guide Palms Amer. 1–352. Princeton University Press, Princeton, New Jersey.
  6. Sousa Sánchez, M. & I. F. Cabrera Cano. 1983. Flora de Quintana Rosegue. Llistats Floríst. Mèxic 2: 1–100.
  7. Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquín. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.
  8. Wunderlin, R. P. 1998. Guide Vasc. Pl. Florida i–x, 1–806. University Press of Florida, Gainesville.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Thrinax_radiata&oldid=585776»