The Imitation Game

The Imitation Game (titulada Dessifrant Enigma en Espanya i El còdic Enigma en Hispanoamèrica) és un biopic bèlic nortamericà, en cert suspens de 2014 sobre el matemàtic, criptoanalista i pioner científic de la computació britànic Alan Turing, qui va anar una figura clau en el dessifrat dels còdics de la màquina Enigma de l'Alemània Nazi, lo que va ajudar a la victòria dels aliats en la Segona Guerra Mundial, i que més vesprada va ser processat penalment per la seua homosexualitat. Protagonisada per Benedict Cumberbatch com Turing i dirigida per Morten Tyldum en guion de Graham Moore, es va basar en la biografia d'Alan Turing titulada Alan Turing: The Enigma, d'Andrew Hodges.

El guion de la película va encapçalar la Black List (llista dels millors guions d'Hollywood no produïts) en 2011. Despuix d'un procés de licitació contra atres cinc estudis, The Weinstein Company va adquirir els drets de la película per una sifra récort de $7 millons en febrer de 2014, la cantitat més alta jamai pagada pels drets de distribució en Estats Units en l'European Film Market.

La película va tindre la seua estrena mundial en el 41.° Festival de Cine de Telluride, en agost, i també es va presentar en el 39.º Festival Internacional de Cine de Toronto en setembre, en a on va guanyar el «Premi del Públic a la Millor Película», el més important del festival. Va tindre la seua estrena europea com a película d'obertura de la 58.ª edició del Festival de Cine de Londres (BFI) el 8 d'octubre de 2014. The Imitation Game es va estrenar en els cines del Regne Unit el 14 de novembre de 2014, i en els de els Estats Units el 21 de novembre d'eixe any.

La película narra la carrera contrarellonge d'Alan Turing (Benedict Cumberbatch) i el seu equip de dessifrat de còdics en el seu intent de trencar el sifrat de la màquina Enigma de l'Alemània Nazi en el ultrasecreto Quarter General de Comunicacions del Govern del Regne Unit, situat en la mansió de Bletchley Park durant els dies més obscurs de la Segona Guerra Mundial. El variopinto grup d'acadèmics, matemàtics, llingüistes, campeons d'escacs i oficials d'inteligència tenia un poderós aliat en el primer ministre Winston Churchill, que els va estendre un «chèc en blanc», autorisant de bestreta la prestació de qualsevol recurs que necessitaren.

La película comprén els periodos clau de la vida de Turing: els seus anys d'adolescent infeliç en l'internat, el triumfo del seu treball secret durant la guerra en la construcció del revolucionari «bombe» electromecànic, que va ser capaç de trencar 3000 còdics navals generats per Enigma, i la tragèdia de la seua caiguda en desgràcia durant la posguerra, despuix de la seua condena per «indecencia greu» per admetre haver mantingut una relació homosexual, alguna cosa que poc temps despuix va deixar de ser delicte.

Argumente

La película s'inicia durant l'investigació policial realisada en la llar del matemàtic Alan Turing en 1951, despuix d'un supost robo en est. És durant l'interrogat que el matemàtic parla als policies sobre el seu temps en Bletchley Park durant la Segona Guerra Mundial.

El film proseguix a mostrar a un jove Turing, atormentat pels acossaments sofrits durant el seu temps en un internat. És en este moment a on s'introduïx a Christopher Morcom, qui desperta en Turing un gran interés per la criptografia. Turing escomença a desenrollar sentiments romàntics cap al seu amic, que mor poc despuix per tuberculosis.

Despuix de la declaració de guerra per part de Gran Bretanya a Alemània en 1939, Turing viaja fins a Bletchley Park, on baixe els mandats del comandant Allistar Denniston s'unix a l'equip de criptógrafos encarregats d'entendre el funcionament de la màquina ENIGMA, per mig de la qual els nazis envien mensages codificats.

Turing resulta una persona difícil per al treball en equip, considerant inferiors als seus companyers. És en este moment a on, en solitari, dissenya una màquina per a dessifrar els mensages de ENIGMA. Denniston es nega a promocionar la construcció de la màquina, fent que Turing escriga al primer ministre (Winston Churchill). Aixina, Churchill situa a Turing com a cap de l'equip de criptógrafos i els oferix els recursos econòmics necessaris per a la creació de la màquina. En este moment, Turing despedix a Furman i Richards i publica en el periòdic un crucigrama de gran dificultat per a trobar a nous membres. És aixina com el matemàtic coneix a Joan Clarke; davant la negació dels seus pares de que la jove treballe en el grup de criptógrafos, Turing conseguix un treball per a Clarke en les dònes que intercepta els mensages i escomença a compartir els seus plans en ella. En l'ajuda de Clarke, Turing s'obri als seus companyers d'equip, guanyant-se el seu respecte.

La màquina creada per Turing no conseguix dessifrar els mensages lo suficientment ràpit, fent que Denniston ordene la seua destrucció i l'acomiadament de Turing. No obstant, els criptógrafos amenacen en marchar-se davant estes decisions. En este moment, Clarke planeja tornar en els seus pares; per a evitar-ho, Turing li propon matrimoni. És durant la festa de compromís, que Turing confessa a Cairncross la seua homosexualitat, sent aconsellat que la mantinga en secret.

Despuix d'escoltar la conversació en una de les treballadores de Bletchey Park sobre els mensages que rep d'un mateix codificador alemà, Turing descobrix com deu programar la màquina i, despuix de recalibrarla, conseguix dessifrar un dels mensages. La celebració entre els criptógrafos decau de manera ràpida en saber que un comboi serà atacat i que, qualsevol acció que prenguen per a evitar-ho, farà que els alemans es donen conte que ENIGMA està compromesa i canvien la maquinària. Encara en les súpliques de Peter, germà del com es troba en el barco, els criptógrafos decidixen no actuar i Turing crea un model per a indicar que mensages enviar a les autoritats.

Poc despuix, Turing descobrix que Cairncross és un espia soviètic, enfrontant-se a ell. Cairncross respon que els soviètics són aliats que treballen en el mateix objectiu que ells, aplegant a amenaçar a Turing en desvelar la seua orientació sexual. Quan l'agent del servici secret anglés, Menzies, apareix per a amenaçar a Clarke, Turing revela que Cairncross és un espia; no obstant, Menzies confessa que ya ho sabia, planejant els mensages que serien filtrats als soviètics per al benefici de Gran Bretanya. Tement per la seguritat de Joan Clarke, Turing li ordena que es marche de Bletchley Park, revelant al mateix temps que és homosexual i dient-li que únicament l'estava usant pels seus grans dots de criptografia. Desconsolada, Clarke decidix quedar-se, dient que esta és una de les tasques més importants que realisarà en la seua vida.

En finalisar la guerra, Menzies recomana a l'equip de criptógrafos que destruïxquen la màquina, ya que l'equip MI6 vullgues que els governs al voltant del món creen que tenen una màquina de codificació indescifrable. Ademés, recomana a l'equip que mai tornen a retrobar-se o a parlar de lo ocorregut i tot lo que han portat a terme.

Finalment, la película se situa de nou en 1952, moment en el que Turing és condenat a presó per "indecencia". No obstant, per a evitar-ho, decidix sometre's a la castració química per a poder seguir en les seues investigacions. És en este moment en el que Clarke, ya casada, li visita, veent el seu terrible estat físic i mental. La dòna intenta consolar-li, recordant-li que la seua llabor va salvar millons de vides.

En l'epílec s'explica com Turing es va suïcidar el 7 de juny de 1954 despuix d'un any de teràpia hormonal. Ademés, en 2013, la reina Elisabeth II va reconéixer i honoró el treball de Turing, que finalment permetria la creació de l'ordenador modern.