The Crisis

The Crisis

Primer número, novembre de 1910

Un eixemplar de The Crisis de 1911 que mostra una còpia del relleu de Nebmaatre I en la piràmide de Meroe.

La portada d'agost de 1920 és un eixemple típic del número anual dedicat a l'educació baix la direcció editorial de Du Bois.

The Crisis és la revista oficial de l'Associació Nacional per al Progrés de les Persones de Color (NAACP). Va ser fundada en 1910 per W. I. B. Du Bois (editor), Oswald Garrison Villard, J. Max Barber, Charles Edward Russell, Kelly Miller, William Stanley Braithwaite i l'única dòna de l'equip inicial, Mary Dunlop Maclean. Des de la seua creació s'ha publicat de forma ininterrompuda.

The Crisis és considerada la revista orientada al públic negre més antiga del món. baix la direcció de Du Bois, es va convertir en un fòrum fonamental per a la defensa dels drets civils, el comentari polític, la cultura visual i les obres lliteràries associades al Renaixença d'Harlem de la década de 1920. En l'actualitat, la revista es descriu a sí mateixa com "una publicació trimestral de drets civils, història, política i cultura" que busca educar als llectors sobre temes que afecten als afroamericàs i atres comunitats de color.

Història

L'era de Du Bois

Inicis i l'era de Du Bois

El títul original de la revista era The CRISIS: A Record of The Darker Races («La CRISIS: Un registre de les races més obscures»). El nom de la revista es va inspirar en el poema de 1845 de James Russell Lowell, "The Present Crisis". La sugerència de nomenar la publicació en honor al poema va provindre d'una de les cofundadoras de la NAACP i destacada abolicionista blanca, Mary White Ovington. El primer número va ser mecanografiado i organisat per la secretària de la NAACP, Richetta Randolph Wallace.

Com a editor fundador de The Crisis, Du Bois va proclamar les seues intencions en el seu primer editorial:

L'objecte d'esta publicació és expondre aquells fets i arguments que mostren el perill del prejuí racial, particularment tal com es manifesta hui cap a les persones de color. Pren el seu nom del fet de que els editors creuen que este és un moment crític en l'història del progrés dels hòmens. ... Per últim, la seua pàgina editorial defendrà els drets dels hòmens, independentment del seu color o raça, els més alts ideals de la democràcia nortamericana i els intents raonables pero fervents i persistents de conseguir estos drets i fer realitat estos ideals". (The Crisis, novembre de 1910, 10)

Encara que The Crisis era oficialment un orgue de la NAACP, Du Bois gojava d'un ampli grau de control sobre les opinions expressades en el periòdic. Du Bois va escriure en Dusk of Dawn (1940) que la seua intenció era que The Crisis representara les seues opinions personals:

Em vaig propondre fer de l'opinió de Crisis una opinió personal; perque, segons argumentava, cap organisació pot expressar opinions definitives i ben delimitades... Crisis declararia obertament l'opinió del seu editor, sempre i quan, per supost, eixa opinió estiguera en concordancia general en la de l'organisació.

Afiliació a la NAACP

La NAACP es va fundar com a resposta als disturbis racials de Springfield en Illinois en 1908, cridant l'atenció sobre les injustícies a les que estava somesa la comunitat negra. Despuix d'este disturbi, William English Walling va redactar un artícul en el periòdic, instant a la seua audiència a lluitar contra el racisme de manera unificada. Oswald Garrison Villard va respondre a l'artícul de Walling en un propi titulat "The Call" («La cridada»), un text que invitava a les persones a assistir a una reunió nacional dedicada a la justícia interseccional per a tots els ciutadans sense importar la seua raça. Va haver 60 persones que varen acodir a la crida, sèt de les quals eren negres, entre elles Mary Church Terrell, Anada B. Wells i W. I. B. Du Bois. Esta reunió i la firma de la convocatòria varen dur a formar la NAACP en 1909.

La NAACP va ser reconeguda en gran medida com una fundació comunitària de base, ya que depenia de la comunitat pròxima per a vendre subscripcions a la revista, The Crisis. En el seu primer any, la publicació va tindre una edició mensual de 1000 eixemplars. Dèu anys més vesprada, cap a 1918, superava els 100.000 llectors. També va aumentar el número de pàgines, passant de 20 a alcançar fins a 68; i de preu, començant en 10 centaus per eixemplar per a incrementar-se despuix a 15 centaus. The Crisis aplegaria a ser increiblement influent durant les décades de 1910 i 1920, i assumiria un paper protagónico en el moviment lliterari del Renaixença d'Harlem.

Impacte lliterari i artístic durant la Renaixença d'Harlem

Portada del número de maig de 1924

Encara que originalment la revista estava pensada per a ser una publicació política i de notícies i no lliterària, va tindre un impacte innegable en el moviment artístic i lliterari del Renaixença d'Harlem durant la década de 1920, especialment entre 1918 i 1926, quan Jessie Redmon Fauset va ser l'editora lliterària i va florir la lliteratura.

Encara que hui en dia seguix sent molt manco coneguda que Du Bois, les contribucions lliteràries de Fauset varen tindre la mateixa importància. El poeta Langston Hughes va descriure a Fauset com una de les "parteras de la Renaixença d'Harlem". Hughes va escriure en la seua autobiografia de 1940 The Big Siga que les festes en la casa de Fauset en Harlem eren tertúlies lliteràries prou exclusives "en molta poesia pero poc que beure" (Hughes 244).

Alguns dels escritors més coneguts de la Renaixença d'Harlem varen ser publicats per primera volta o es varen donar a conéixer en ser publicats en The Crisis durant la gestió de Fauset, inclosos Hughes, Countee Cullen, Arthur Huff Fauset (el mig germà menor de Jessie Fauset), Jean Toomer, James Weldon Johnson, Claude McKay, Effie Lee Newsome, Zora Neale Hurston, Gwendolyn Bennett, Arna Bontemps, Charles Chesnutt, Marita Bonner i Walter White. A pesar dels gusts i interessos personals de Fauset en els seus propis escrits, va incloure poesia, prosa, relats curts, ensajos i obres de teatre en The Crisis. Fauset va anar també la força primordial que va mantindre l'activitat llogística de l'oficina de Nova York entre 1919 i 1926. Despuix de la seua partida de The Crisis, la calitat i cantitat de la secció de lliteratura de la revista varen disminuir. En la seua biografia sobre Fauset, Jessie Redmon Fauset, Black American Writer, Carolyn Wedin Sylvander escriu que despuix de l'eixida de Fauset, varis poetes varen criticar a Du Bois per descuidar la lliteratura, imprimir peces que els poetes havien solicitat expressament que no es publicaren o imprimir treballs antics.

Ademés de la lliteratura, l'art va eixercitar un paper important en el mensage i la funció general de The Crisis. En el seu famós ensaig d'octubre de 1926 "Criteria of Negre Art" («Criteris de l'art negre»), que va ser pronunciat com a discurs en la conferència de la NAACP en Chicago en 1926, Du Bois va manifestar una de les seues postures sobre l'art:

Aixina que, tot art és propaganda i sempre deu ser-ho, a pesar de les planyences dels puristes. Em presente en absoluta falta de vergonya per a dir que qualsevol art que posseïxca per a l'escritura s'ha utilisat sempre com a propaganda per a conseguir el dret de la gent negra a amar i gojar. No m'importa un bledo cap art que no s'utilise per a la propaganda. Pero sí m'importa quan la propaganda es llimita a un bando mentres l'atre queda despullat i en silenci.

Este ensaig es va publicar conjuntament en una série de respostes en sèt parts per a un simpòsium cridat The Negre in Art: How Shall He Be Portrayed? («El negre en l'art: ¿Cóm deu ser retratat?»), que invitava a artistes i intelectuals tant negres com a blancs a respondre a sèt preguntes sobre les llibertats i responsabilitats dels artistes negres.

En perseguir l'us de l'art per a retratar positivament a la raça afroamericana, Du Bois va recórrer a la fotografia com un dels seus mijos predilectes. En Protest and Propaganda, Amy Helene Kirschke va escriure: "Du Bois creïa que l'art era en realitat l'encarnació de la llibertat d'expressió i que a través de l'art es podia manifestar la veritat, creant alguna cosa bell. Per mig de l'inclusió d'art i poesia, escritura creativa i fotografia, The Crisis podia dur la bellea a la llar" (123). Les arts també es varen utilisar per a plasmar els acontenyiments de l'actualitat. Les caricatures polítiques, les ilustracions i les fotografies gràfiques s'alineaven en el fort interés de Du Bois per la justícia social i per posar de relleu els atroços crims que es cometien contra els afroamericàs.

Impacte educatiu baix Du Bois

La revista The Crisis ha eixercitat un paper fonamental en la promoció de l'auge de les universitats afroamericanes i el sorgiment dels estudis afroamericàs. Des dels seus inicis, la revista va fomentar l'interés per l'educació superior, informant sobre el funcionament financer i administratiu de les universitats negres i les dificultats que estes institucions soportaven.

Els chiquets i l'educació eren dos temes que importaven de manera especial a Du Bois, la filosofia de la qual durant eixa época consistia que una "Dècima Part Talentosa" (**Talented Tenth) de la població afroamericana devia ser criada, educada i entrenada per a convertir-se en líders intelectuals i polítics d'èlit, un concepte que va introduir per primera volta en el seu llibre de 1903 The Souls of Black Folk. Els llectors podien vore açò reflectit en els números anuals dedicats a l'Infància i a l'Educació, que es publicaven en octubre i juliol respectivament, i que es recolzaven fermament en la fotografia com a mig per a exhibir lo millor de la joventut afroamericana.

Fauset, qui va aportar artículs per a The Crisis molt abans de convertir-se en la seua editora lliterària en 1918, també semblava preocupar-se profundament per la lliteratura infantil i va aportar la gran majoria dels continguts de The Brownies' Book, una revista mensual per a chiquets que Du Bois, l'editor comercial de The Crisis, Augustus Dill, i Fauset varen imprimir en 1920 i 1921. The Brownies' Book es va enfocar intensament en promoure estàndarts de comportament i orgull de gènero, classe i raça, utilisant aixina mateix fotografies per a inspirar als chiquets chicotets afroamericàs. Els temes comuns en The Brownies' Book incloïen el bon rendiment escolar, l'orgull per la pròpia apariència i el coneiximent de la pròpia herència, fent menció de numerosos contes populars africans i atres temes culturals d'Àfrica.

La publicitat també tendia a centrar-se en gran mida en l'educació, incloent en cada número durant este periodo anuncis de diverses escoles, institucions, cursos de formació i, per supost, coleges i universitats, que apareixien abans de l'índex de continguts en molts casos.

Impacte polític baix Du Bois

Du Bois va utilisar les seccions d'opinió de la revista per a promoure les seues posicions sobre els drets civils, la violència racial, el liderage polític, el treball i el panafricanisme. Entre les inquietuts habituals en els seus escrits es trobaven la promoció d'una image positiva, digna i progressista del poble afroamericà, aixina com les crides a l'acció, a la justícia social i al fi de la violència contra els negres. Les seues editorials també abordaven qüestions internacionals, inclós el Panafricanisme, que l'acadèmic Brandon Kendhammer ha descrit com un element central en el pensament polític anticolonial més ampli de Du Bois.

Tots els números publicats entre 1910 i 1934 conten en una secció d'opinió escrita per Du Bois (més vesprada rebatejada de "Opinion" a "Postscript"). Atres columnes de l'autoria de Du Bois incloïen la columna "Men of the Month" («Hòmens del més»), que presentava a hòmens negres exitosos en diverses professions; una columna de notícies anomenada "Along the Color Line" («A lo llarc de la llínea de color»); i la columna "Horizon" («Horisó»), que funcionava més be com un bolletí informatiu detallant els guanys positius dels afroamericàs. Du Bois incloïa en freqüència resenyes d'artículs de notícies d'atres publicacions que considerava incorrectes, i també feya un seguiment de certes causes especials. Com a editor, Du Bois no temia mostrar fotografies ni escriure sobre temes polèmics, com els linchaments, el racisme en les forces armades dels EE. UU., els problemes laborals i les disputes polítiques entorn a les postures de Booker T. Washington i de Marcus Garvey.

The Crisis també va servir per a promoure la producció de cine negre. El núcleu de la seua promoció va ser el Ethiopian Art Theatre de Chicago. Este teatre era un lloc que oferia formació i promoció als actors negres, aixina com ocupació per als ciutadans negres de Chicago. Va atraure a mils de negres del Sur, que ho veen com una prova d'èxit i orgull dins de la comunitat negra.

Per molt ferms que anaren les opinions manifestades per Du Bois en les pàgines de The Crisis, no era l'únic colaborador. Durant el periodo de Fauset com a editora lliterària, ella va escriure i va editar una columna titulada "The Looking Glass" («L'espill»), que consistia principalment en resenyes de lliteratura i art, pero que també incloïa atres ensajos. La columna "Outer Pocket" («Bojaca exterior») incloïa cartes dels llectors. Si be la principal preocupació i obligacions de Fauset radicaven en la lliteratura de l'época, compartia en Du Bois atres perspectives polítiques, com l'interés per l'educació i les famílies. Els temes culturals africans també eren d'interés general tant per a Du Bois com per a Fauset, lo que es va reflectir en els seus numerosos viages a l'estranger, la seua participació en varis Congressos i Conferències Panafricans, i en l'art de les portades i ilustracions en motius africans presents en les pàgines de The Crisis a lo llarc dels anys.

Despuix de Du Bois

La postura inicial de Du Bois com a editor guardava sintonia en el programa lliberal de reforma social i igualtat racial de la NAACP, pero cap a la década de 1930 Du Bois va començar a defendre una forma de separatisme negre. Açò va provocar disputes entre Du Bois i la NAACP, lo que va culminar en la seua renúncia com a editor en 1934. Va ser substituït per Roy Wilkins. No obstant, els problemes financers també varen influir. En les seues memòries de 1940, Dusk of Dawn, Du Bois va escriure que la publicació es va vore perjudicada durant la Gran Depressió, ya que la "circulació va caure de forma contínua fins que, per a 1933, a penes superava les dèu mil subscripcions pagades".

Encara que The Crisis s'ha publicat ininterrompudament des de 1910, els seus anys baix la direcció de Du Bois són, sense dubte, molt més coneguts que qualsevol atra época. Hi ha hagut 15 editors al front de la revista des de l'eixida de Du Bois. Roy Wilkins es va mantindre com a editor despuix de la marcha de Du Bois fins a 1949, quan va passar a ser el secretari en funcions de la NAACP. Posteriorment, James W. Ivy va assumir l'edició de la revista fins a la seua jubilació en 1966. La revista va continuar imprimint artículs de notícies i columnes d'opinió sobre l'actualitat i les preocupacions socials.

Despuix de la jubilació d'Ivy, atres persones que varen eixercir el càrrec d'editor varen ser Henry Lee Moon, Warren Marr II, Chester Arthur Higgins Sr. (1917–2000), Maybelle Ward, Fred Beauford, Garland Thompson, Denise Crittendon, Gentry Trotter, Paul Ruffins, Anada I. Lewis, Phil Petrie i Victoria Valentine.

Des de 1997 fins a 2003, es va publicar baix el nom de The New Crisis: The Magazine of Opportunities and Idees, pero des de llavors el títul ha tornat a ser The Crisis.

El 7 d'agost de 2007, Jabari Asim va ser nomenat editor de The Crisis pel llavors editor comercial Roger Wilkins. Asim va aplegar a The Crisis procedent de The Washington Post, a on s'eixercitava com a editor adjunt de Book World.

El Chicago Tribune va incloure a The Crisis dins de la seua llista de "50 revistes favorites" en 2008, declarant: "Esta venerable publicació de l'Associació Nacional per al Progrés de les Persones de Color ha continuat evolucionant i allumenant des del seu número d'estrena en novembre de 1910 (un any despuix de la creació de la NAACP)".^[11]

Publicitat

La revista incloïa anuncis d'ocupació, escoles, llibres, negocis, events culturals i servicis dirigits als llectors afroamericàs. Durant la direcció editorial de Du Bois, les institucions educatives i les publicacions varen ocupar un lloc especialment destacat entre els seus anunciants. Entre les escoles anunciades es trobaven l'Universitat Howard, l'Universitat Fisk, el Paine College, l'Escola de Formació per a Professors de Cheyney i moltes atres. La característica principal que estes escoles tenien en comuna era que totes eren exclusives per a estudiants de color. Un atre anunci popular baix la gestió de Du Bois era el d'ofertes d'ocupació. Alguns dels llocs solicitats eren professors, venedors, enfermers, dentistes, posats en el servici civil i taquígrafs. Sempre existia la necessitat d'agents publicitaris; The Crisis inclús contava en el seu propi anunci solicitant agents específics per a la revista. La secció publicitària també integrava anuncis d'atres revistes i llibres per a llegir. Una d'estes publicacions era The Brownies' Book, una revista per a chiquets; inclús s'oferia una subscripció doble per a The Brownies' Book i The Crisis a un preu especial. Una atra era Locoma Magazine, una revista per a adults que abordava temes com el matrimoni, el divorç, l'eugenèsia i el control de la natalitat. The Crisis també publicitaba llibres que afirmaven ser llectures obligatòries per a tots els afroamericàs; entre estes obres figuraven Darkwater: Voices from Within the Veil de Du Bois, Scott's Official History of the American Negre in the Great War d'Emmett Jay Scott i As Nature Leads de J. A. Rogers. A mida que la revista va continuar el seu creiximent i influència, es va incorporar una taula de llibres que els llectors podien adquirir a través de la revista, denominada "The Crisis Book Mart". Esta selecció de llibres contava en escritors influents com Langston Hughes, Alain Locke, Claude McKay, entre uns atres. Gran part dels llibres i revistes publicitados en The Crisis tenien com a objectiu exhibir la cultura i educar als afroamericàs. Els bien també figuraven en els anuncis de la revista, aixina com parceles de terra per a la construcció de vivendes i inclús per a vacacionar en diverses locaciones com Orchardville, Idlewood, Pleasantville i Atlantic City. Açò evidenciava la dispersió dels afroamericàs per diferents ciutats, aixina com la seua floreciente prosperitat econòmica.

Un anunci de 1920 en The Crisis per a l'adquisició d'una parcela de terra

Atres tipos de publicitat en The Crisis promovien la música, aixina com a vocalistes i músics. Entre els promocionats es trobaven la soprano lírica Cleota Collins, el violiniste de concert Wesley I. Howard i el grup d'entreteniment d'alt nivell Invincible Concert Co. Aixina mateix, s'incloïen anuncis de discs de fonógraf, llibres d'himnes i obres de teatre.

Atres anuncis de la revista The Crisis comprenien una gran varietat de temes: un bust de Booker T. Washington, nines de color, cremes per al creiximent i preparació del cabell (els productes de Madam C. J. Walker per al cabell / Nile Queen), peluques (catàlec de moda), esmalt dental (la pols dental antiséptico Dr. Welters), esmóquines, membresías de la NAACP, sagells nadalencs (per a la NAACP / protecció contra la tuberculosis), la campanya "On Health's Highway" en respal als pacients en càncer, servicis de lavandería, calendaris fotogràfics en art negre, servicis funeraris i d'embalsamamiento, aixina com segurs de vida, salut i accidents. Molts d'estos anuncis reflectien la pressió social per a que els afroamericàs, i les dònes en particular, s'enfocaren en la seua apariència estètica. Un de dits anuncis declarava explícitament: "És el deure els sers humans ser atractius".

Bibliografia adicional

Recursos generals – Llibres

• Bontemps, Arna. The Harlem Renaissance Remembered: Essays Edited With a Memoir. Nova York: Dodd, Pixeu, 1972. Imprés.
• Bornstein, George. "How to Read a Page: Modernism and Material Textuality". Material Modernism: The Politics of the Page. Cambridge: Cambridge University Press, 2001. 5–31. Imprés.
• Driskell, David, David Levering Lewis, i Deborah Willis Ryan. Harlem Renaissance Art of Black America. Nova York: Harry N. Abrams, 1987. Imprés.
• Fabre, Geneviève, i Michel Feith (eds). Temples for Tomorrow: Looking Back at the Harlem Renaissance. Bloomington: Indiana University Press, 2001. Imprés.
• Farebrother, Rachel. "The Crisis (1910-34)". The Oxford Critical and Cultural History of Modernist Magazines. Eds. Peter Brooker i Andrew Thacker. Vol. 2. Oxford: Oxford University Press, 2012. 103–124. Imprés.
• Ferguson, Jeffrey B. The Harlem Renaissance: A Brief History with Documents. Boston: Bedford St. Martin's, 2008. Imprés.
• Hughes, Langston. The Big Siga. Ed. Joseph McLaren. Columbia: University of Missouri Press, 2002. Imprés.
• Ikonné, Chidi. From Du Bois to Van Vechten: The Early New Negre Literature, 1903–1926. Westport: Greenwood Press, 1981. Imprés.
• Kirschke, Amy Helene. Art in Crisis: W. I. B. Du Bois and the Struggle for African American Identity and Memory, Bloomington: Indiana University Press, 2007. Imprés.
• Marks, Carole, i Diana Edkins. The Power of Pride: Stylemakers and Rulebreakers of the Harlem Renaissance. Nova York: Crown, 1999. Imprés.
• New Voices on the Harlem Renaissance: Essays on Race, Gender, and Literary Discourse. Eds. Austràlia Tarver i Paula C. Barnes. Madison: Fairleigh Dickinson University Press, 2006. Imprés.
• Perry, Margaret. Silence to the Drums: A Survey of the Literature of the Harlem Renaissance. Westport: Greenwood Press, 1976. Imprés.
• Schäffer, Christina. The Brownies' Book: Inspiring Racial Price in African-American Children. Fráncfort: Peter Lang, 2012. Imprés.
• Taylor, Quintard. From Timbuktu to Katrina: Readings in African American History. Boston: Thomson, 2008. Imprés.
• Van Wienen, Mark W. Partisans and Poets: The Political Work of American Poetry in the Great War. Cambridge: Cambridge University Press, 1997. Imprés.

Recursos generals – Artículs de revistes acadèmiques

• Ardis, Ann. "Making Middlebrow Culture, Making Middlebrow Literary Texts Matter: The Crisis, Easter 1912". Modernist Cultures 6.1 (2011): 18–40. PDF.
• Austin, Addell. "The Opportunity and Crisis Literary Contests, 1924–27". CLA 32.2 (1988): 235–246. PDF.
• Carroll, Anne. "Protest and Affirmation: Composite Texts in the Crisis". American Literature 76.1 (2004): 89–116. PDF.
• Castronovo, Russ. "Beauty Along the Color Line: Lynching, Aesthetics, and the Crisis". MLA 121.5 (2006): 1443–1459. PDF.
• Digby-Junger, Richard. "The Guardian, Crisis, Messenger, and Negre World: The Early-20th-Century Black Radical Press". The Howard Journal of Communications 9 (1998): 263–282. PDF.
• Farebrother, Rachel. "The Lesson Which Índia is Today Teaching the World: Nationalism and Internationalism in The Crisis, 1910–1943". Journal of American Studies 46.3 (2012): 603–623. PDF.
• Kirschke, Amy Helen. "Du Bois and The Crisis Magazine: Imaging Women and Family". Notes in the History of Art 24.4 (2005): 35–45. PDF.
• ---. "The Burden of Black Womanhood: Aaron Douglas and the 'Apogée of Beauty.'" American Studies 49.1 (2008): 97–105. PDF.
• Musser, Judith. "African American Women's Short Stories in the Harlem Renaissance: Bridging a Tradition". Mellus 23.2 (1998): 27–47. PDF.
• Omodele, Remi. "'For Us, About Us, Near Us and By Us': American Women Playwrights and the Making of NAACP-DuBois's Edutainment Agenda". Women's History Review 11.1 (2002): 49–70. PDF.
• Reymond, Rhonda L. "Looking In: Albert A. Smith's Use of 'Repoussoir' in Cover Illustrations for the Crisis and Opportunity". American Periodicals 20.2 (2010): 216–240. PDF.
• Stavney, Anne. "'Mothers of Tomorrow': The New Negre Renaissance and the Politics of Maternal Representation". African American Review 32.4 (1998): 533–561. PDF.

Antologia

• Davis, Arthur P., i Michael W. Peplow (eds). The New Negre Renaissance: An Anthology. Nova York: Holt, 1975.
• Ferguson, Jeffrey B. The Harlem Renaissance: A Brief History with Documents. Boston: Bedford/St. Martin's, 2008. Imprés.
• Gates Jr., Henry Louis, i Gene Andrew Jarrett (eds). The New Negre: Readings on Race, Representation, and African American Culture, 1892–1938. Princeton: Princeton University Press, 2007. Imprés.
• Honey, Maureen (ed.). Breaking the Ties that Bind: Popular Stories of the New Woman, 1915–1930. Norman: University of Oklahoma Press, 1992. Imprés.
• Honey, Maureen (ed.). Shadowed Dreams: Women's Poetry of the Harlem Renaissance. New Brunswick: Rutgers University Press, 1989. Imprés.
• Musser, Judith (ed.). "Girl, Colored" and Other Stories: A Complete Short Fiction Anthology of African American Women Writers in The Crisis Magazine, 1910–2010. Jefferson, Carolina del Nort: McFarland, 2011.
• Roses, Lorraine Elene, i Ruth Elizabeth Randolph (eds). Harlem's Glory: Black Women Writing, 1900–1950. Cambridge, Mass: Harvard University Press, 1996. Imprés.
• Walden, Daniel (ed.). W. I. B. Du Bois: The Crisis Writings. Fawcett: Greenwich, 1972. Imprés.
• Weinberg, Meyer (ed.). W. I. B. Du Bois: A Reader. Nova York: Harper, 1970. Imprés.
• Wilson, Sondra Kathryn (ed.). The Crisis Reader: Stories, Poetry, and Essays from the N. A. A. C. P.'s Crisis Magazine. Nova York: Modern Library, 1999. Imprés.

Recursos en llínea

• The Crisis. Google Books. Web. Múltiples dates d'accés.
• The Crisis. Modernist Journals Project. Web. Múltiples dates d'accés.
• Finkelman, Paul (ed.). Encyclopedia of African American History 1896 to the Present. Oxford: Oxford University Press, 2009. Recurs de llibre electrònic. Web. Múltiples dates d'accés.