Piràmides de Meroe

Piràmides de Meroe

Vista satelital de l'Antiga Nubia, a on apareix Meroe.

Piràmide Meroe en pilono en l'entrada.

Les piràmides de Meroe es troben en Sudan, a uns 200 quilómetros al noreste de Jartum, prop del poble de Begarawiyah. Segons la seua ubicació, es poden dividir aproximadament en tres grups (Begarawiyah nort, sur i oest) i es distribuïxen en chicotets tossals d'al voltant d'un quarto de quilómetro quadrat en tamany. En total, hi ha més de 900 piràmides i tombes, la majoria de les quals es troben en el sur i oest de Begarawiyah.

Les piràmides de Meroe, construïdes en pedra o en materials més peridors, tenen menys de 30 metros d'altura i són significativament més chicotetes que les conegudes piràmides de l'Antic Egipte i varen ser utilisades com a tombes per als reis, reines i alts funcionaris del regne històric de Kush en Nubia. El seu periodo de construcció s'estén principalment entre c. 300 a. C. i c. 300. La primera piràmide de Meroe, que es pot atribuir en seguritat a un governant, prové del rei Arakamani (Ergamenes I), que va regnar al voltant del 280 a. C.

Les piràmides de Meroe són Patrimoni de l'Humanitat per l'UNESCO des de 2011.

Orige

En tots els àmbits de la vida, especialment en la cultura de la classe dominant nubia, va existir una forta referència a l'Antic Egipte. Les creències i la cultura material estaven dominades pel seu veí del nort, especialment al començ de l'estat nubio. En este context, la costum de ser enterrat en piràmides provablement va ser adoptada per la classe dominant. No obstant, no solament es varen copiar les formes arquitectòniques d'Egipte, sino també la creència en una vida despuix de la mort. En la mida en que es dispon de fonts escrites, poden trobar-se casi els mateixos ritos i costums. Sobretot, era important que el difunt també fora recordat despuix de la seua mort i que se li feren ofrenes. Per a això, varen construir estructures funeràries relativament elaborades i accessibles, com és el cas de piràmides en un temple funerari. El deu suprem dels morts era, com en Egipte, Osiris, que per lo demés, aparentment, no va tindre temple propi ni cult en Nubia. També adoraven a atres divinitats funeràries com Isis i Anubis. Estes divinitats són mencionades una i una atra volta en els texts funeraris nubios i, per tant, també en els temples. Sobretot, s'invocava a Isis i Anubis quan demanaven pa i aigua, per a que els garantisara el suministrament d'aliments per a tota l'eternitat.

Construcció de les piràmides

Pla de la piràmide N7.

Cada piràmide consta de tres parts:

• Piràmides reals, inicialment construïdes en pedra arenisca local, pero que després també es va utilisar rajola. Tenen una altura d'entre 10 a 30 metros.
• Davant la piràmide, a l'est, existix un chicotet temple funerari en un pilono d'entrada, que sol estar ricament decorat en relleus. Ací la persona morta és nomenada i representada en escenes del inframón o junt a deïtats. Tot el complex piramidal a voltes està rodejat per un mur.
• Les cambres funeràries reals estan baix de la piràmide. L'entrada està front al temple, mai hi ha sales dins de l'estructura piramidal real. Els reis tenien un sistema d'enterrament de tres cambres, en les dos primeres a sovint decorades en pilars i l'última, per a enterrar pròpiament al difunt. Les reines solament tenien dos cambres subterrànees, i els reis posteriors solament tenien una tomba de dos cambres.

Les piràmides de Meroe tenen un àngul de 72 graus en comparació als 54 graus de les egipcíaques, i també són molt més chicotetes que aquelles. La majoria d'ells no estan revestides, sino escalonades, sense terminar en un vèrtiç, alguna cosa aplanadas o truncadas en la seua part superior i tal volta varen terminar en un cilindre chicotet i pla o en alguna decoració escultòrica, tal volta del Ba del difunt. Algunes disponen d'una obertura en la part alta de la part oriental, lo que va provocar la sospita dels cazatesoros de que poguera trobar una cambra amagada, lo que va provocar que en 1834, moltes d'elles anaren destruïdes per a buscar els suposts tesors amagats. Només en un cas es va encertar, trobant-se les joyes d'or de la reina Amanishajeto.

Les piràmides reals de Meroe es poden dividir en dos grups, que diferixen pel seu tamany. El primer grup data des del rei Ergamenes I (c. 280 a. C.) a la reina Amanishajeto (finals de el I). La llongitut mija dels costats és de 18 m. En el segon grup (des del rei Natakamani c. 50), no obstant, la llongitut mija dels costats és de sol 6,6 m. Durant este temps, òbviament, la construcció de piràmides va perdre importància. Al mateix temps, les piràmides de les reines o candaces es fan més grans que les dels reis.

Vore també

• Piràmides nubias
• Piràmides de Gebel Barkal
• Cementeri real d'el-Kurru
• Cementeri real de Nuri

Bibliografia

• Mark Lehner, Dones erste Weltwunder. Econ, Munich, 1997, ISBN 3-430-15963-6, pp. 197–199.
• Fritz Hintze, Studien zur meroitischen Chronologie und zu donen Opfertafeln aus donen Pyramiden von Meroe. Akademie-Verlag, Berlín, 1959.