The Blessing Way (The X-Files)
«The Blessing Way» és el primer episodi de la tercera temporada de la série de televisió de ciència ficció nortamericana The X-Files. Es va estrenar en la cadena Fox el 22 de setembre de 1995. Va ser dirigit per R. W. Goodwin i escrit pel creador de la série Chris Carter. «The Blessing Way» va contar en les aparicions especials de Floyd Ret Crow Westerman, Peter Donat i Jerry Hardin, i va presentar a John Neville com l'Home de les ungles perfectes. L'episodi va ajudar a explorar la mitologia general o el història fictícia de The X-Files. «The Blessing Way» va obtindre una calificació Nielsen de 12,3, sent vist per 19,94 millons de persones en la seua emissió inicial. L'episodi va rebre crítiques mixtes a positives dels crítics.
El programa se centra en els agents especials del FBI Fox Mulder (David Duchovny) i Dana Scully (Gillian Anderson) que treballen en casos vinculats a lo paranormal, cridat expedients X. En este episodi, Mulder es troba prop de la mort en una reserva navajo, i la tribu, liderada per Albert Hosteen (Westerman), ho cuida fins que recupera la salut. Mentrestant, Scully investiga un implant trobat en el seu coll i tem que la seua vida, i la de la seua família, córrega perill. «The Blessing Way» és part d'una història de tres episodis, que continua des del final de la segona temporada «Anasazi», i continua en el pròxim episodi, «Paper Clip».
El creador de la série Chris Carter, qui va cridar a l'episodi un dels seus episodis favorits per a escriure, va crear l'episodi com una forma d'explorar cóm reaccionaria el personage de Fox Mulder davant la mort del seu pare. L'episodi contenia varis efectes especials elaborats; El productor d'efectes Mat Beck va considerar que la seqüència en la que Mulder té una visió del seu pare i Gola Profunda com una de les més difícils de la temporada.
Argument
En Two Grey Hills, Nou Mèxic, Albert Hosteen (Floyd Ret Crow Westerman) i la seua família són colpejats pels Hòmens de Negre mentres busquen el parador de Fox Mulder (David Duchovny). Dana Scully (Gillian Anderson) és perseguida per un helicòpter negre ans que els soldats recuperen les seues còpies impreses de les traduccions d'Albert de la cinta digital, pero no poden trobar l'original. Scully nega tindre la cinta original i diu que està en possessió de Mulder. En retornar a Washington, el FBI posa a Scully en llicència obligatòria i l'obliga a entregar la seua placa i la seua arma. En entrar a l'oficina de Mulder, troba que falta la cinta.
Mentrestant, en la ciutat de Nova York, el fumador (William B. Davis) es presenta davant el Sindicat, els qui ho interroguen sobre el parador de la cinta. Mulder, viu pero greument ferit, es troba enterrat baix d'unes roques prop del vagó enterrat. Hosteen du a Mulder a una cabanya de sudaació navajo per a curar-se durant un ritual de «Blessing Way». Durant el ritual, Mulder té visions fantasmales de Gola Profunda i el seu pare, els qui ho insten a recuperar-se i continuar la seua busca de la veritat.
Melvin Frohike visita l'apartament de Scully i li mostra un artícul de periòdic sobre l'assessinat de Kenneth Soona. Quan retorna a la sèu de el FBI, curiosament el detector de metals s'activa. Scully li presenta a Skinner l'artícul del periòdic, pensant que les senyes de la mort de Soona poden aclarir a Mulder en l'assessinat del seu pare. Skinner, no obstant, es nega a fer cap seguiment al respecte. En acabant de que Scully es va, es revela que el fumador estava esperant en una habitació adjacent per a interrogar a Skinner sobre l'intercanvi. En eixir de l'edifici, Scully té una corazonada al vore el detector de metals novament que la du a localisar metal en la part posterior del seu coll. Scully veu un mege, qui extrau un chicotet implant de metal.
Melissa, la germana de Scully, l'insta a vore a un hipnoterapeuta per a recuperar els recorts perduts de la seua abducció. Scully es dirigix allí, pero s'esglaya i deté la sessió. En retornar a casa, Scully troba a Skinner eixint del seu apartament i alluntant-se; després nega estar allí. Mulder, recuperat del ritual «Blessing Way», és advertit per Hosteen de que no pot banyar-se ni canviar-se de roba durant quatre dies. Scully es dirigix a Boston per a assistir al funeral de Bill, a on es presenta a la mare de Mulder, Teena. En el cementeri, un membre del sindicat conegut com el Home de les ungles perfectes s'acosta a Scully, qui li advertix que està a punt de ser assessinada, ya siga per un parell d'assessins o per algú que ella coneix. Mulder va a Massachusetts i li pregunta a Teena sobre una foto antiga del seu pare parat en els atres membres del Sindicat front a un edifici misteriós.
Melissa crida a Scully i li diu que vindrà. Despuix de rebre una cridada d'algú que penja de colp i repent, Scully ix del seu apartament i li diu a Melissa que anirà a la seua casa. Quan ella es va, Skinner es deté en el seu auto i li diu que necessiten parlar en privat. Melissa apareix poc despuix i rep un dispar per error de Luis Cardinal, que s'amaga allí en Alex Krycek. En donar-se conte de que li varen disparar a la persona equivocada, els dos fugen. Mentrestant, despuix de dur a Skinner al departament de Mulder, Scully ho sosté a punta de pistola, creent que és el traïdor del que va parlar el Home de les ungles perfectes. Skinner li diu a Scully que està en possessió de la cinta digital. En eixe moment, algú ix per la porta. Açò distrau a Scully lo suficient com per a que Skinner l'apunte en la seua arma.[1][2]
Producció
El creador de la série, Chris Carter, va sentir que este era un dels seus episodis favorits per a escriure, ya que li va resultar interessant explorar cóm reaccionaria el personage de Fox Mulder davant la mort del seu pare. Carter havia perdut recentment a un dels seus pares quan va començar a treballar en l'episodi. Frank Spotnitz va dir sobre l'episodi que «Les expectatives per a vore cóm Mulder eixia del vagó eren molt altes despuix d'un estiu d'espera. Sabíem que teníem que respondre a eixa pregunta i mantindre suficient intriga al final de l'episodi per a retindre als espectadors en la tercera i última part. També vaig pensar que seria una gran aposta fer tot l'assunt mític indi. Vaig pensar que molta gent no respondria necessàriament a això. Aixina que estava nerviós per això, pero molt emocionat per la llínea argumental de Scully i la forma en que tot això es relacionaria en Mulder i Skinner».[3] El creador de la série Chris Carter va assistir a vores i rituals navajos per a assegurar-se de la precisió dels successos de l'episodi, despuix de ser avisat d'imprecisions en l'episodi anterior per acadèmics navajos.[4] Un pintor d'arena va ser contractat per a crear les dos pintures d'arena per a la seqüència del Camí beneït, que va tardar en crear un dia sancer.[5] Les escenes ambientades en Nou Mèxic es varen filmar en la mateixa pedrera de Vancouver que s'havia utilisat com a suplent en l'episodi anterior, «Anasazi», que el seu repintado solament va requerir retocs menors.[6]
Mat Beck, el productor d'efectes visuals, considerava que la seqüència a on Fox Mulder té una visió de Gola Profunda i el seu pare era la més difícil de la temporada.[7] Al final de l'episodi es llig «In Memoriam, Larry Wells, 1946-1995». Wells era un dissenyador de vestuari del programa.[8] Mark Snow va canviar lleument la melodia de piano del tema musical d'obertura (i el seu corresponent tema acurtat en els crèdits) respecte al de les primeres dos temporades en este episodi. La música es va mantindre sense canvis durant varis anys. El títul de l'episodi es referix a la cerimònia del poble navajo denominada Camí beneït. Est és el primer episodi en el que Mitch Pileggi apareix en els crèdits cóm coprotagonista en els crèdits d'obertura.
Referències
- ↑ Lowry, 1995, pp. 231-233.
- ↑ Lovece, 1996, pp. 181-183.
- ↑ Edwards, 1996, pp. 138-139.
- ↑ Lowry, 1995, p. 233.
- ↑ Edwards, 1996, p. 139.
- ↑ Gradnitzer y Pittson, 1999, p. 84.
- ↑ Lowry, 1996, p. 78.
- ↑ Lowry, 1995, p. 234.
Bibliografia
- Edwards, Ted (1996). X-Files Confidential (en anglés), Little, Brown and Company. ISBN 0-316-21808-1.
- (1999) X Marks the Espot: On Location with The X-Files (en anglés), Atarassana Pulp Press. ISBN 1-55152-066-4.
- (1996) The X-Files Declassified (en anglés), Citadel Press. ISBN 0-8065-1745-X.
- Lowry, Brian (1995). The Truth is Out There: The Official Guide to the X-Files (en anglés), Harper Prism. ISBN 0-06-105330-9.
- Lowry, Brian (1996). Trust No One: The Official Guide to the X-Files (en anglés), Harper Prism. ISBN 0-06-105353-8.
- Este artícul conté una traducció derivada de «The Blessing Way (The X-Files)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.