Teucrium asiaticum
Teucrium asiaticum és una espècie de planta herbàcea de la família Lamiaceae endèmica de les Illes Balears.
Descripció
[editar | editar còdic]Sufrútice de 20-45 cm d'alt, erecto, d'olor penetrant. Els tallos són quadrangulars, ascendents i gráciles: els jóvens verts o rojosos, en glándulas esferoidals o en pèls papilosos retrorsos, els vells pardo-rojosos, glabrescentes.
Els fulls medixen 18-35 per 2-4 mm, linear-lanceoladas, lineares, cuneadas, de làmina atenuada en un pecíol de 3-4 mm, dentadas o serrades en dents mucronulados, planes o alguna cosa revolutas, en fes verda obscura, rugosa, en pèls flexuosos, retroflexos i en glándulas esferoidals, en envés blanquecino, en glándulas esferoidals i pèls retrorsos escampats.
La inflorescència simple o ramificada, en arracadas laxos de verticilastros de 2 flors opostes, la part superior en 8-12 verticilastros, les laterals en sol 2-5. Les bràcteas inferiors 9-10 per 3 mm, com els fulls caulinares, oblongo-lanceoladas, agudes, cuneadas, dentadas des de la mitat o el terç superior, planes i les bractéolas són ovado-lanceoladas, cuneadas, agudes o acuminadas, les superiors de 5 per 1,5 mm, sanceres, més curtes que el pedicel floral.
Les flors tenen un pedicel de 3,5-6 mm, retortillats en la fructificació, en pèls retrorsos i glándulas esferoidals. El cáliz, de 4-5 mm, campanulado, giboso, bilabiado té un tubo 3-3,5 mm, més llarc baix el sen del llavi inferior, més curt baix el sen del superior, de 2,2-2,5 mm, vert, reticulado, en glándulas esferoidals o en pèls curts, papilosos, retrorsos, en anell de pèls de la gola (carpostegio) tènue; el llavi superior de 2 per 2 mm, ovado-oblongo, cordiforme, cuspidado o mucronado, ascendent, en esquena plana, en marge i nervis engrossats; el llavi inferior en 4 dents triangular-obtuses, mucronados o espinescentes, convergents, els centrals agut-acuminados, els laterals més hendidos, ciliats, en glándulas esferoidals en la cara interna.
La corola, de 8-8,5 mm, és bilabiada, rosada en el tubo de 4-4,5 mm, exerto a lo manco en 1/3 de la seua llongitut, eixamplat en la boca, pubescente, rosat; lòbuls latero-superiors molt reduïts a dos auriculas erectas; el llavi inferior té uns 5-6 mm, en lòbuls laterals inferiors d'1 per 0,2 mm, oblongos, pubescentes en la cara externa; el lòbul central, de 3 per 1,5 mm, és oblongo, espatulado, en gola de prop d'1 mm, molt deflexo, pubescente en la cara dorsal.
Els fruts són núculas d'1,2-1,5 mm, subglobosas, planes, en glándulas esferoidals, de color pardo.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Clars de bosc, vores de camí, llocs oberts i nitrificados, fissures de roques i pendents pedregosas i rocoses, en substrat calizo; des de 50 fins a 1400 m d'altitut. Endèmic de les Illes Balears, concretament Mallorca i Menorca (Espanya). Florix de maig fins a novembre.[2][1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Teucrium asiaticum, va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Mantissa 1: 80. 1767.[3]
- Etimologia
Teucrium: nom genèric que deriva del Grec τεύχριον, i després el Llatí teucri, -ae i teucrion, -ii, usat per Plinio el Vell en Història naturalis, 26, 35 i 24, 130, per a designar el gènero Teucrium, pero també el Asplenium ceterach, que és un falaguera (25, 45).[4] Hi ha atres interpretacions que deriven el nom de Teucri, -ia, -ium, dels troyanos, puix Teucro era fill del riu Escamandro i la nimfa Idaia, i va anar l'antepassat llegendari dels troyanos, per lo que estos últims a sovint són cridats teucrios.[5] Pero també Teucrium podria referir-se a Teûkros, en llatí Teucri, o siga Teucro, fill de Telamón i Hesione i mig-germà d'Ajax, i que varen lluitar contra Troya durant la guerra del mateix nom, durant la qual va descobrir la planta en el mateix periodo en que Aquiles, segons la llegenda, va descobrir la Achillea.[6]
asiaticum: este epítet del Llatí és estrany per a una planta endèmica d'unes illes del Mediterràneu occidental, pero Linneo en la seua #diagnosis original en Mantissa Plantarum. Generum editionis VI. Et specierum editionis II de 1767 [1] indica clarament que ignora la seua procedència: "Habitat in Índia Orientali?", en interrogant. No obstant, i assumint que esta és el seu orige real, califica l'espècie de "asiàtica".
- Citologia
Número de cromosomas de Teucrium asiaticum (Fam. Labiatae) i táxones infraespecíficos:[7] 2n=32.[2]
- Sinonímia
- Scorodonia lancifolia Moench, Methodus: 384, 1794
- Teucrium lancifolium (Moench) Boiss., Diagn. Pl. Orient., II, 4: 56,1859[8]
Nom comú
[editar | editar còdic]- Català i Mallorquí : brutònica[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Teucrium asiaticum en Flora Ibèrica, RJB/CSIC, Madrit
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Teucrium asiaticum». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 3 d'abril de 2010.
- ↑ «Teucrium asiaticum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 15 de decembre de 2013.
- ↑ F. Gaffiot, Diccionaire Latin-Français, Hachette, Paris, 1934
- ↑ Encyclopedia Mythica: mythology, folklore, and religion
- ↑ Teucrium en M.L. Charters, Califòrnia Plant Names: Latin and Greek Meanings and Derivations - A Dictionary of Botanical and Biographical Etymology
- ↑ Teucrium asiaticum L. Proves Contribució a l'estudi citotaxonómico de la flora de les Balears. V Cardona, M. A. (1990)
- ↑ «Teucrium asiaticum». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 3 d'abril de 2010.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Herbario virtual del Mediterràneu (en Castellà, English i Català)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teucrium asiaticum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.