Tesor de Valsadornín
El tesor de Valsadornín és un tesor de l'época de la Hispania romana (datat circa 270) trobat en les proximitats de la localitat de Valsadornín, província de Palència, Espanya.
Història
[editar | editar còdic]El tesor va ser trobat el 19 d'agost de 1937 pels germans Tomás i Eusebia Roldán quan recorrien a peu el camí que unia Valsadornín en Gramedo, localitat de la que eren veïns. En mig d'una forta tormenta, quan travessaven el parage de Santa Águeda en un lloc conegut com Valdiquecho, varen entropeçar en els restants d'un recipient que aguaitava del sol en una gran cantitat de monedes. Els germans varen arreplegar el tesor i ho varen traslladar a la seua casa. Allí varen comprovar que es tractava d'una espècie de gorc en un conglomerat de monedes oxidadas en el seu interior. El conjunt pesava 45 kg.[1]
Les autoritats arqueològiques palentinas varen procedir a inspeccionar el lloc en busca d'atres possibles restants, sense resultat. El tesor es va traslladar al Museu de Palència, pero no va aplegar complet puix els propis germans Roldán, aixina com veïns de Cervera de Pisuerga, el governador de Valladolit Juan Alonso-Villalobos Solórzano o el departament d'Arqueologia de l'Universitat de Valladolit, es varen quedar en part de les monedes. En este museu va permanéixer fins a 1951, quan es va traslladar la part amalgamada del tesor al Museu Arqueològic Nacional en Madrit.[2]
En 1979 es va realisar el primer estudi de la part que va quedar en Palència. Entre les monedes del tesor, els emperadors romans que majoritàriament apareixen representats són Galieno, Claudio II i Salonina, encara que en total hi ha díhuit governants representats.[3] El total de monedes en Palència era de 2421, que pesaven 6,2 kg, un 14 % de les de la troballa inicial.[4] L'examen de les monedes permet fixar la data d'ocultació del tesor no abans del 270 i el seu amo segurament ho amagara per l'inestabilitat interna de l'época.[5] Es va estimar que inicialment el tesor va poder tindre unes dèu mil peces.[6]
La part de Madrit va permanéixer en depòsit en el MAN per décades, esperant per a ser restaurada. Finalment entre 2016 i 2018 l'Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya va procedir a restaurar-ho i despuix de ser expost en el MAN, va ser entregat al Museu de Palència en giner de 2019 per a la seua exposició completa.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Calleja González, 1979, p. 7.
- ↑ Calleja González, 1979, p. 9.
- ↑ 3,0 3,1 «[1]», El País. Consultat el 22 de decembre de 2018.
- ↑ Calleja González, 1979, p. 13.
- ↑ Calleja González, 1979, p. 15.
- ↑ Calleja González, 1979, p. 16.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Publicacions de l'Institució Tello Téllez de Meneses.(42)
- 5-25.ISSN 0210-7317.Consultat el 21 de decembre de 2018.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tesoro de Valsadornín» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.