Tesor de Lava

El tesor de Lava és un conjunt de monedes i plaques d'or descobert baix l'aigua en el chicotet Golf de Lava (part del Golf d'Ajaccio), sur de Còrsega, França, provablement en 1958. També és conegut com el "tesor de Còrsega" o "tesor de la Mar Mediterrànea". És considerat un de les troballes arqueològiques més importants del món i presenta un testimoni únic del nostre coneiximent de les monedes imperials romanes.
El descobriment es va realisar en la comuna d'Alata, Còrsega del Sur.
Descripció
[editar | editar còdic]La troballa mai va ser declarat oficialment. Part del tesor va ser descobert per dos germans que es trobaven bucejant en busca d'erizos de mar. En lloc de erizos, varen obtindre vàries monedes d'or que varen netejar i després varen vendre illegalment.[1] Segons la llei francesa, totes les troballes arqueològiques subaquàtics pertanyen a l'estat.[2]
En l'actualitat, el tesor es troba dispers en moltes coleccions públiques i privades.
Les monedes d'or trobades cobrixen el periodo des de la Decenales de Galieno del 262 d. C. fins al regnat d'Aureliano en el 272 d. C.
En total, aparentment es varen trobar prop d'1.400 monedes prop de Lava; d'estes, 450 ya han segut identificades.[3]
Dos terços de les monedes pertanyen a les folgues aurelianas.[3]
Ademés, s'han trobat una gran cantitat de monedes falcades baix Claudio el Gòtic.
Els arqueòlecs creuen que l'or estava en una galera que transportava a un important funcionari i que es va afonar despuix d'un incendi a bordo, mentres navegava per esta costa. Açò hauria succeït poc en acabant de que les monedes varen ser falcades. Pero el naufragi, en sí, mai va ser localisat. Aparentment, alguns destorbament geològics submarins o esmonyides de roques varen ocórrer en esta àrea des de el III.
Existix alguna evidència de que la peça més cara del tesor, una gran estàtua dorada d'un jove, va ser trobada i posteriorment fosa per excavadors illegals pel seu valor en or.
En total, el valor d'este tesor s'estimaria en vàries decenes de millons d'euros, inclús sense contar l'estàtua. Algunes de les monedes han segut valorades en 250.000 € cada una.
Història del descobriment
[editar | editar còdic]De manera misteriosa, les primeres 41 monedes d'or, áureos o medallones, varen aparéixer en el mercat en 1956. Es varen vendre en una subasta i varen ser objecte d'una publicació acadèmica creada per Jean Lafaurie, director d'estudis numismàtics romans de l'École Pratique dones Hautes Etudes en 1958.[4][5] Segons s'informa, en 1971 es varen fer atres descobriments.[6] Aixina i tot, segons Jean Lafaurie, un primer descobriment hauria tingut lloc en Còrsega per un peixcador de corals en el XIX.[7]
Un gran grup de monedes del tesor de Lava va ser expropiat per la justícia francesa en el mercat de monedes en 1986.
Tres buços cors, Felix Biancamaria, el seu germà Angel i el seu amic Marc Cotoni varen estar involucrats en estes troballes, i varen ser condenats en 1994 per un tribunal per comerç illegal d'antiguetats.[8]
En 2010, la policia va recuperar una valiosa vasija romana d'or pertanyent al 'Tesor de lava'.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «el misteri del tesor de lava» (en en-us). Notícies Ultimes. Consultat el 2021-03-01.
- ↑ «Confisc del sigle: descobrixen en França un tesor furtat fa 25 anys». actualitat.rt.com. Consultat el 2021-03-01.
- ↑ 3,0 3,1
- ↑ Jean Lafaurie, « Trésor d'un navire romain trouvé en Méditerranée », Revue numismatique 1958, p. 70 à 104.
- ↑ Jean Lafaurie, Hélène Huvelin, « Trésor d'un navire romain trouvé en Méditerranée, nouvelles découvertes », Revue numismatique 1980, p. 75 à 105.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ Jacques Mandorla, « En Corse, un trésor protégé parell Interpol [1] archivat en Wayback Machine. », 2013.
- ↑ 8,0 8,1 «Bits of the ‘Lava Treasure’ Recovered by French Police» (en en). rogueclassicism. Consultat el 2021-03-01.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Félix Biancamaria, « Li Trésor de Lava », La fièvre de l'or romain chez els plongeurs corses, Albin Michel, 2004
- Aurélie Fredy, « Li Trésor dones Biancamaria », Quand la pêche aux ourins tourne à la pêche miraculeuse, Elan Sud, 2016.
- Sylvianne Estiot, El tesor de lava de l'or romà . També en Trésors monétaires, tom XXIV, BNF, 2011ISBN 9782717724929
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tesoro de Lava» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.