Anar al contingut

Territoris britànics del Pacífic Occidental

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els Territoris Britànics del Pacífic Occidental (en inglés: British Western Pacific Territories) era el nom d'una entitat colonial, creada en 1877, per a l'administració, baix un sol representant de la Corona britànica, a l'estil del Alt Comissionat per al Pacífic Occidental, d'una série d'illes del Pacífic en Oceania i les seues afores. A excepció de Fiji i les Illes Salomón, la majoria d'estes possessions colonials eren relativament menors.

Història

[editar | editar còdic]

La composició dels territoris va variar en el temps. Els membres més duradors varen ser Fiji (de 1877 a 1952) i les Illes Salomón, des de 1893 fins a 1976. Entre 1942 i 1945, l'Alta Comissió va ser suspesa. Mentres que la majoria de les illes estaven baix l'administració militar britànica, les Illes Salomón i les Illes Gilbert varen quedar baix l'ocupació japonesa.

La posició de l'Alt Comissionat del Pacífic Occidental va ser formalisada per l'Orde del Pacífic Occidental en el Consell de 1877 pel Consell Privat del Regne Unit. En l'artícul 12 es va establir un Tribunal del Alt Comissionat per al Pacífic Occidental.[1]

En 1952, Fiji va ser separat de l'Alt Comissionat. Posteriorment, el lloc de l'Alt Comissionat es va traslladar a Honiara, en les Illes Salomón, i l'Alt Comissionat era també Governador de les Illes Salomón. No obstant, el Tribunal de l'Alt Comissionat va seguir reunint-se en Suva, i el president del Tribunal Suprem de Fiji va seguir sent Comissionat Judicial Principal durant un atre deceni, fins a 1962, any en que es varen separar les dos oficines. En virtut de l'Orde del Consell sobre els tribunals del Pacífic Occidental, publicada el 15 d'agost de 1961 i en vigor des del 9 d'abril de 1962, el Tribunal de l'Alt Comissionat va passar a denominar-se Tribunal Superior del Pacífic Occidental i es va traslladar a les Illes Salomón.[1] El tribunal estava compost per un President de la Cort Suprema (com es va canviar el nom de l'oficina del Comissionat Judicial Principal) i dos juges puisne, un en base en Port Vila, Noves Hébridas (ara Vanuatu), i l'atre en Tarawa, Illes Gilbert i les Illes Ellice (ara Kiribati i Tuvalu).

La majoria dels grups d'illes havien conseguit l'independència o l'autogovern intern en 1971. El 2 de giner de 1976, en acabant de que a casi tots se'ls va otorgar la condició d'Estat per separat, es va abolir l'oficina de l'Alt Comissionat i l'entitat dels Territoris del Pacífic. No obstant, un remanente de l'Alta Comissió és el dret d'apelació dels tribunals de moltes nacions insulars davant el Tribunal d'Apelació de Fiji, que va persistir fins a finals del deceni de 1970.[2] En l'independència de Kiribati en 1980, totes les illes que formaven part dels Territoris (llevat les Illes Pitcairn) havien conseguit l'independència o havien segut anexades a atres entitats.

En 2002, els registres archivats d'esta Alta Comissió varen ser transferits a Nova Zelanda, i ara es troben en les Coleccions Especials de la Biblioteca de l'Universitat d'Auckland.[3]

Grups d'illes

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
SS Tokelau - Govern Steamer Gilbert i protectorats de les illes Ellice (30 d'abril de 1909)


En Polinèsia

[editar | editar còdic]

En Micronesia

[editar | editar còdic]

En Melanèsia

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Judicial System». Solomon Islands Historical Encyclopaedia, 1893–1978, 2013. Consultat el 20 d'agost de 2015.
  2. Justice Gordon Ward (2005) Achieving effective llegal representation in small Pacific island Commonwealth States [1] archivat en Wayback Machine.. Commonwealth Law Conference, London, September 2005
  3. «Western Pacific Archives». University of Auckland. Consultat el 2 de febrer de 2016.
  4. (1985) The Phosphateers, Melbourne University Press, p. 11. ISBN 0-522-84302-6.
  5. (1935) Ocean Island and Nauru; Their Story, Sydney, Austràlia: Angus and Robertson, limited, p. 29. OCLC 3444055.


Referències

[editar | editar còdic]