Terremots d'Orient Pròxim de 1068
Els terremots d'Orient Pròxim de 1068 varen ser dos terremots importants que varen ocórrer en Oriente Pròxim el 18 de març i el 29 de maig de 1068. Els dos terremots a sovint es fusionen per fonts contemporànees.[1] El primer terremot va tindre el seu epicentre en algun lloc de la partix noroest de la Península aràbiga al voltant de Tabuk, mentres que el segon va ser més amolador en la ciutat de Ramla en Palestina, a uns 500 km al noroest.
El terremot del 18 de març va afectar la partix sur del sistema de falles de transformació del Mar Morta. Els events combinats varen ser responsables d'unes 20.000 morts, de les quals unes 15.000 varen ocórrer solament en Ramla, i varen causar danys en tota la Gran Síria, inclosa Palestina, a on un tsunami va devastar la costa mediterrànea, en Egipte i la Península aràbiga, i en àrees fins a l'est a lo llarc del Éufrates, com Al-Rahba i Kufa. A lo llarc de l'història, s'han produït atres terremots forts en la partix sur de la Transformació de la Mar Morta, que han afectat a la regió en general.
Entorn geològic
[editar | editar còdic]La Transformació de la Mar Morta és una falla transformante de 1000 km que s'estén des del Mar Rojo en el sur fins a la Falla d'Anatolia Oriental en Turquia al nort. L'extensió sur de la Transformació de la Mar Morta es coneix com la falla de Wadi Llaurava. Esta porció de la Transformació de la Mar Morta recorre 160 quilómetros des del nort d'Aqaba/Eilat fins al sur de la Mar Morta i té una taxa d'esmonyida de 2 a 4 milímetros per any. El patró temporal de grans events encara no s'ha aclarit, en sol quatre grans terremots ben documentats reportats en la vall de Llaurava durant els últims mils d'anys que varen ocórrer en 1068, 1212, 1293 i 1458.[2]
En 1998, Zilberman va pensar en ubicar l'epicentre de l'event de 1068 en la conca endorreica de Avrona, és dir, en la partix sur del Valle de Arava.[3] Ambraseys separa entre l'event de març en epicentre prop de Tabuk i l'event de maig més propenc a Ramla.
Efectes
[editar | editar còdic]Els efectes del terremot es varen vore des del nort de Banias, en el peu sur del mont Hermón, fins a la regió d'Hejaz en l'actual Aràbia Saudita. L'antiga ciutat d'Ayla, ubicada en l'extrem nort del golf de Aqaba, a on hui es troba la moderna Aqaba, va ser destruïda. Les investigacions paleosísmicas han revelat més de 12 quilómetros de ruptura de falles, començant just al nort de Aqaba/Eilat, que daten d'entre 900 i 1000 anys abans del present. Es va presentar una magnitut d'a lo manco 7,0 en base en el dany informat i l'extensió de les falles observades.
Es va provocar alarma en el Monasteri de Santa Catalina en la península del Sinaí, i va haver danys en l'antiga ciutat de Tinnis en el delta de l'Nilo, pero no més a l'oest a lo llarc de la costa egipcíaca en Aleixandria. En El Caire, l'únic dany va ser en un cantó de la Mesquita de Amr ibn al-As en Fustat. El sismólogo Nicholas Ambraseys va descriure un relat dels efectes en Ramla com a destructiu i en una gran pèrdua de vides. També va expondre els efectes al nort en Banias, a on varen morir 100, i en Jerusalem, a on el sostre de la Cúpula de la Roca va ser "desplaçat i després va tornar a la seua posició anterior". Aquells que es varen vore afectats pels greus danys en Ramla aparentment varen emigrar a Jerusalem, lo que va indicar a Ambraseys que, per lo demés, els efectes allí varen ser mínims.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «The Seismicity of Egypt, Aràbia and the Ret Siga: A Historical Review». Consultat el 2023-01-31.
- ↑ «Seismic behaviour of the Dead Siga fault along Llaurava valley, Jordan» (en en). Consultat el 2023-01-31.
- ↑ «Surface ruptures induced by the devastating 1068 AD earthquake in the southern Arava valley, Dead Siga Rift, Israel» (en en). Consultat el 2023-01-31.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremotos de Oriente Próximo de 1068» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.