Terremot en Hondures de 2009
El terremot en Hondures de 2009 va ocórrer el 28 de maig d'eixe mateix any a les 08:24:45 UTC (02:24:45 AM hora local). El epicentre va ser ubicat en el Mar Carib, 64 km (39 milles) al noreste de l'illa de Roatán i 130 km (80 milles) nort-noreste de La Ceiba.[1] El terremot es va produir a una profunditat d'al voltant de 10 km en una zona de falles transformantes situada en la Fossa de les Caimà que forma el llímit tectónico entre la Placa Nortamericana i la Placa del Carib, i continua fins a la Falla de Motagua.
El poderós sisme va durar 30 segons i va ser sentit en Guatemala, Nicaragua, El Salvador i Belize; i inclusivament Cancún i Chetumal[2] en Mèxic. En els primers reportes es varen mencionar 6 fatalitat,[3] i varis ferits en Hondures, de la mateixa manera que un número no determinat d'edificis destruïts o danyats.[1][4]
Un avís de tsunami va ser posat en efecte en les costes caribenyes d'Hondures, Guatemala i Belize, en acabant de que el Centre d'Avís de Tsunamis del Pacífic emetera un avís de la "possibilitat d'un tsunami local que podria afectar les costes", després va passar l'efecte 90 minuts despuix.[4]
Víctimes fatals i danys
[editar | editar còdic]
En el primer reconte dels danys donat a conéixer per la «Comissió Permanent de Contingències» (Copeco) d'Hondures, es varen contabilisar 6 morts (sifra que va aumentar a sèt el dia 30)[5] i una cantitat no establida de ferits, els números dels quals variaven entre 13[6] i 17.[7] La destrucció material va incloure el pont «La Democràcia» en la ciutat d'El Progrés, Yoro i el palau de la Cort Suprema de Justícia en Sant Pedro Sula. El President de la República, Manuel Zelaya, va expressar el següent dia del sisme que «per a la magnitut que s'havia anunciat», els danys no eren de la «quantia que s'esperava».[7] A pesar de tot, d'acort al cap de Copeco va ser «el major sisme que (es) ha produït en l'història de la nostra nació».[8] D'acort a experts, va ser la poca densitat poblacional i la dispersió dels assentaments lo que va ajudar a evitar morts en les localitats més propenques al centre del terremot.[9] No obstant, un monte preliminar de les destrosses va ser calculat en US$100 millons; entre l'infraestructura més perjudicada es trobava l'Empresa Nacional Portuària (ENP) en Port Cortés.[10][11]
D'acort a un informe de Copeco donat a conéixer el 5 de juny, s'havien registrat unes 3.000 vivendes afectades, 27 ponts o vaus danyats i un total de 111 persones lesionades. Fins a eixa data, per lo manco 10 rèpliques de gran intensitat s'havien produït en la zona nort del país, principalment en els departaments de Cortés, Atlántida i Yoro.[12] D'acort a un informe del 9 de juny, més de 500 microsismos es varen registrar per baix de 3.5 en l'escala Richter i més de 100 per dalt de 4.0 des del 28 de maig, sent el més fort l'ocorregut el 7 de juny (5.7). Ademés, d'acort a un expert, el terremot va activar una série de falles a l'interior d'Hondures, que en época recent es trobaven inactives.[13] El govern hondureny va emetre un decret d'emergència fins al 15 de juny, díhuit dies despuix del sisme.[14]
Per un atre costat, el sinistre va aplegar a ocasionar problemes en la ret d'internet en Amèrica Llatina pel trencament del cable de fibra òptica a 200 quilómetros de la costa de Guatemala.[15] En este país el sisme va ser sensible en un 75% del territori i es varen reportar danys materials principalment en el departament d'Izabal.[16] En este lloc varen ser reportades, el dia 30, 2.500 persones afectades per deterioració en vivendes, pous d'aigua i distribució d'aigua potable.[17]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 USGS. «Magnitude 7.3 - OFFSHORE HONDURAS». Archivat des d'el original, el 31 de maig de 2009.
- ↑ Fernando Meraz. «[1]», Mileni Diari. Consultat el 28 de maig de 2009.
- ↑ [enllaç trencat]. El Temps.com. Consultat el 28 de maig de 2009.
- ↑ 4,0 4,1 BBC. «Major quake strikes off Hondures».
- ↑ Aumenta a sèt el número de morts pel terremot en Hondures. ADN.és. Consultat el 30 de maig de 2009.
- ↑ A lo manco cinc morts i quantiosos danys pel fort seisme en Hondures. AFP. Consultat el 29 de maig de 2009.
- ↑ 7,0 7,1 President d'Hondures aliviat per danys mínims a causa de sisme
- Archivat el 1 de juny de 2009 archivat en Wayback Machine.. La Prensa Gràfica. Consultat el 29 de maig de 2009.
- ↑ Hondures inicia reconstrucció despuix de poderós sisme. Prensa Lliure.com. Consultat el 29 de maig de 2009.
- ↑ Potent terremot en Hondures va causar menys danys que els esperats. Diari CoLatino.com. Consultat el 29 de maig de 2009.
- ↑ el%2028%20de%20maig%20de%202009/Edicions/2009/05/29/Notícies/Sisme-en-Hondures-deixa-al-menys-100-millons-en-perdudes Sisme en Hondures deixa a lo manco $100 millons en pèrdues el%2028%20de%20maig%20de%202009/Edicions/2009/05/29/Notícies/Sisme-en-Hondures-deixa-al-menys-100-millons-en-perdudes archivat en Wayback Machine.. L'Heralt.hn. Consultat el 30 de maig de 2009.
- ↑ «The M7.3 Hondures Earthquake of May 28, 2009. EERI Special Earthquake Report — August 2009». EERI. Consultat el 7 d'octubre de 2009.
- ↑ Cadena de sismes aumenta pànic en Hondures
- Archivat el 11 de juny de 2009 archivat en Wayback Machine.. L'Heralt.hn. Consultat el 6 de juny de 2009.
- ↑ Activades perilloses falles geològiques en Hondures
- Archivat el 13 de juny de 2009 archivat en Wayback Machine.. L'Heralt.hn. Consultat el 10 de juny de 2009.
- ↑ Hondures declara emergència per terremot [2] archivat en Wayback Machine.. L'Heralt.hn. Consultat el 16 de juny de 2009.
- ↑ Sisme en Hondures afecta conexió a internet. Amèrica economia.com. Consultat el 28 de maig de 2009.
- ↑ [enllaç trencat]. La Tribuna. Consultat el 29 de maig de 2009.
- ↑ Terremot en Hondures va afectar a 2.500 habitants del Carib guatemaltec. ADN.és. Consultat el 30 de maig de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto en Honduras de 2009» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.