Terremot de Sicília de 1169
El terremot de Sicília de 1169 va ocórrer el 4 de febrer de 1169 a les 08:00 hora local en la vespra de la festa de Santa Águeda de Sicília. Va tindre una magnitut estimada d'entre 6,4 i 7,3 i una intensitat percebuda màxima estimada de X en la escala d'intensitat de Mercalli. Les ciutats de Catania, Lentini i Mòdica varen sofrir greus danys i el terremot també va provocar un paleotsunami. En general, s'estima que el terremot va causar la mort de 25 000 persones.
Entorn tectónico
[editar | editar còdic]Sicília es troba en part del complex llímit convergent a on la placa africana es subduce baix de la placa euroasiàtica. Esta zona d'subducción és responsable de la formació del estratovolcán Mont Etna. La majoria dels terremots amoladors ocorren en la zona del rift Siculo-Calabrian, una zona de falles extensionales que s'estén per uns 370 quilómetros, formant tres segments principals a través de Calàbria, a lo llarc de la costa este de Sicília i immediatament mar adins, i finalment formant el marge surest del replanell Hyblean, una plataforma carbonatada en el surest de Sicília. Les falles en el segment de Calàbria varen ser responsables de la seqüència de terremots de Calàbria de 1783.[1]
En la partix sur de la costa este de Sicília, les investigacions han identificat una série de falles actives normals d'esmonyida i buzamiento, en buzamiento cap a l'est. La majoria d'estos es troben en alta mar, i algunes conques de control que contenen grans gruixa de sediment cuaternarios. Les dos falles més grans, conegudes com falles mestres occidental i oriental, voregen mijos grabens, en una farcidura de fins a 700 metros i 800 metros respectivament. En terra, s'han reconegut dos edats de falles, una fase anterior en tendència Noroest-Surest i una fase posterior en tendència SurSuroeste-NorteNoreste que clarament compensa el primer grup, que inclou la falla de Avola i el sistema de falles de Rosolini-Ispica.[2]
Terremot
[editar | editar còdic]L'ubicació del epicentre del terremot és prou incerta, en diferents sismólogos donant ubicacions en alta mar i en terra; existix una incertitut similar sobre el terremot de Sicília de 1693. L'àrea danyada va ser similar a la del terremot de 1693, lo que sugerix que tant l'ubicació com la magnitut varen ser similars. S'han estimat intensitat de X per a Catania, Lentini i Modica, IX en Siracusa i Piazza Armerina i VIII en Santi Pietro i Paolo i Mesina. El terremot també es va sentir en Calàbria en una intensitat màxima de VI en Reggio Calàbria.
La magnitut del terremot ha segut estimada a partir de l'informació d'intensitat i estes estimacions varien de 6,4 a 7,3 en l'escala de magnitut d'ona superficial.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Active faulting and seismicity along the Siculo–Calabrian Rift Zone (Southern Italy)» (en anglés). ScienceDirect. Consultat el 2023-08-21.
- ↑ «Quaternary normal faulting in southeastern Sicily (Italy): a seismic source for the 1693 large earthquake» (en anglés). Geophysical Journal International. Consultat el 2023-08-21.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto de Sicilia de 1169» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.