Terremot de Sicília de 1693
El terremot de Sicília de 1693 va ser un desastre natural que va afectar parts del sur d'Itàlia prop de Sicília, llavors un territori partix de la Corona d'Aragó dels reis d'Espanya, Calàbria i Malta, l'11 de giner al voltant de les 21:00 hora local.[1] Este terremot va ser precedit per un tremolació de gran magnitut el 9 de giner.[2] El sisme principal va tindre una magnitut estimada de 7,4 en la escala de magnitut de moment, el més potent registrat en l'història italiana,[3] i una intensitat màxima de XI ( Extrema ) en la escala d'intensitat de Mercalli, destruint a lo manco 70 pobles i ciutats, afectant greument un àrea de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. i que va causar la mort d'unes 60.000 persones.[4]
El terremot va ser seguit per una série de tsunamis que varen devastar els llogarets costers del mar Jónico i del estret de Messina.[5] Casi dos terços de tota la població de Catania va perir.[4] El epicentre del desastre va estar provablement prop de la costa, possiblement en alta mar, encara que la posició exacta seguix sent desconeguda. L'extensió i el nivell de destrucció causats pel terremot varen donar lloc a una àmplia reconstrucció de les ciutats i pobles del surest de Sicília, en particular del Val vaig donar Note, en un estil barroc tardà homogéneu, descrit com "la culminació i el florecimiento final de l'art barroc en Europa".[6]
Segons un relat contemporàneu del terremot realisat per Vincentius Bonajutus, publicat en Philosophical Transactions of the Royal Society: "En este país era impossible mantindre's de peu o en un mateix lloc sobre la Terra danzante; és més, els que yacer en el sol eren sacsats d'un costat a un atre, com si estigueren en una ona ondulante".[1]
Entorn tectónico
[editar | editar còdic]Sicília es troba en part del complex llímit convergent a on la placa africana es subduce baix de la placa euroasiàtica. Esta zona d'subducción és responsable de la formació del estratovolcán Etna i d'una considerable activitat sísmica. No obstant, els terremots més amoladors ocorren en la zona de falles Siculo-calabrés. Esta zona de falles extensionales s'estén per uns Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist., formant tres segments principals a través de Calàbria, a lo llarc de la costa este de Sicília i immediatament en alta mar, i finalment formant el marge surest de la replanell ibláica. Les falles en el segment calabrés varen ser responsables de la seqüència de terremots de Calàbria de 1783.[7]
En la partix sur de la costa oriental de Sicília, les investigacions han identificat una série de falles normals actives, orientades cap a l'est. La majoria d'ells es troben en alta mar i alguns controlen conques que contenen grans gruixa de sediment cuaternarios. Les dos falles més grans, conegudes com falles mestres occidental i oriental, voregen semidramas en farcidures de fins a Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. i Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. respectivament. En terra, s'han reconegut dos edats de falles: una fase anterior en orientació NO-SE i una fase posterior en orientació SSO-NNE que clarament compensa al primer grup, inclosa la falla de Avola i el sistema de falles Rosolini-Ispica.[8]
Característiques dels terremots
[editar | editar còdic]
Premonició del 9 de giner
[editar | editar còdic]Dos dies abans del sisme principal, a les 21:00 hora local, es va produir un terremot destructiu, centrat en el Val vaig donar Note. Va tindre una magnitut estimada de 6,2 i una intensitat màxima percebuda de VIII a XI en la escala d'intensitat de Mercalli. S'han estimat intensitat de VIII o superiors para Augusta, Avola Vecchia, Floridia, Melilli, Note Antica, Catania, Francofonte, Lentini, Scicli, Sortino i Vizzini.[4] Augusta es troba prou fòra de la zona principal de fortes tremolació; els seus extensos danys provablement es deuen a la seua construcció sobre sediment no consolidats.[8]
Per la forma i ubicació de l'àrea de màxim dany, es creu que el terremot va ser causat pel moviment en la falla de Avola.[8]
El terremot de l'11 de giner
[editar | editar còdic]El terremot va durar quatre minuts, segons relats de l'época.[1] La magnitut estimada de 7,4 es pren de l'extensió i grau dels danys registrats, en un àrea molt gran que va alcançar X ( extrem ) o més en l'escala de Mercalli. Les sacsades màximes varen alcançar XI en les localitats de Buscemi, Floridia, Melilli, Occhiola i Sortino.[4]
Es debat l'orige del terremot de l'11 de giner. Alguns catàlecs donen un epicentre en terra sense cap associació directa en una estructura coneguda, mentres que uns atres proponen que la font va ser en alta mar pel tsunami associat, que va involucrar una ruptura a lo llarc d'una falla normal, part de la zona de falles Siculo-Calabresa,[8] o una ruptura a lo llarc de la zona d'subducción baix de la mar Jónico.[2] Un anàlisis de la distribució dels moviments de tsunami a lo llarc de la costa sugerix que una esmonyida submarina desencadenada pel terremot és la font més provable, en el cas de la qual el tsunami no proporciona cap restricció sobre l'epicentre.[9] L'orige de l'esmonyida de terra està respalat per l'observació de possibles cossos d'esmonyida de terra a lo llarc del penya-segat Hyblean-Malta.[3]
Els documents històrics del Archiu General de Simancas mencionen dotzenes de rèpliques, algunes tan tardanes com a agost de 1694, i unes atres supostament tan forts com el terremot inicial de l'11 de giner de 1693.[10] Les rèpliques varen continuar a lo manco fins a 1696, en els seus efectes concentrats en pobles a lo llarc de la costa, recolzant un epicentre prop de la costa o en alta mar.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 (1694).Philosophical Transactions of the Royal Society of London.18(207)
- 2–10.doi:10.1098/rstl.1694.0001.
- ↑ 2,0 2,1 (2006).Geophysical Research Letters.33(8)doi:10.1029/2005GL025442.
- ↑ 3,0 3,1 (2007).American Geophysical Union, Fall Meeting 2007, Abstract #S53A-1019.53
- S53A–1019.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Guidoboni. «Catalogue of Strong Earthquakes in Italy (461 BC – 1997) and Mediterranean Area (760 B.C. – 1500)». INGV-SGA. Consultat el 2020-01-16.
- ↑ (1998).Journal of Geophysical Research: Solid Earth.103(B2)
- 2749–2758.doi:10.1029/97JB03403.
- ↑ «Clapix Baroque Towns of the Val vaig donar Note (South-Eastern Sicily)». World Heritage List. UNESCO. Consultat el 2011-11-22.
- ↑ (2008).Tectonophysics.Elsevier.453(1–4)
- 177–192.doi:10.1016/j.tecto.2007.05.008.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 (1999).Geophysical Journal International.Royal Astronomical Society.London:139(2)
- 370–394.doi:10.1046/j.1365-246X.1999.00942.x.
- ↑ (2010).Seismological Research Letters.Seismological Society of America.81(6)
- 907–915.doi:10.1785/gssrl.81.6.907.Consultat el 2011-11-20.
- ↑ (1995).Annali vaig donar Geofisica.38(5–6)
- 531., Table I. List of aftershocks 1693–1694 from the AGS documents.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto de Sicilia de 1693» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.