Terremot de Niigata de 1964
El terremot de Niigata de 1964 va ocórrer a les 13:01 hora local del 16 de juny de 1964 en una magnitut de 7,6. l'epicentre va estar en la plataforma continental front a la costa noroest d'Honshu, Japó, en la prefectura de Niigata, a uns 50 quilómetros al nort de la ciutat de Niigata. El terremot va provocar la liqüefacció de gran part de la ciutat.
Geologia
[editar | editar còdic]El costat noroest de Honshu es troba en el marge surest del Mar de Japó, un àrea de corfa oceànica creada per un arc posterior que s'estén des del Oligoceno tardà fins al Mioceno mig. La tectónica extensional associada en l'expansió va formar una série de falles extensionales en tendència nort-sur i conques associades. Actualment l'àrea està sent deformada per la tectónica contraccional, provocant l'inversió d'estes conques anteriors, formant estructures anticlinals.[1] Es creu que el terremot va ocórrer pel moviment invers en una d'estes falles reactivades.[2]
Danys
[editar | editar còdic]Va haver 3.534 cases destruïdes i atres 11.000 danyades.[3] Este nivell de dany s'explica per l'influència de les males condicions del subsol. La major part de la part baixa de la ciutat de Niigata està construïda sobre depòsits deltaicos recents dels rius Shinano i Agano, que consistixen principalment en arena no consolidada. La sacsada durant el terremot va provocar la liqüefacció en compactación instantànea i la formació de molts volcans d'arena.[3][2] Es va trobar que els mapes d'àrees d'afonament i volcans d'arena coincidien estretament en els mapes antics de la posició dels antics canals dels rius. Es varen medir afonaments de fins a 140 centímetros en àmplies àrees associades en la liqüefacció. En una zona d'edificis d'apartaments construïts en terrenys guanyats a la mar junt al riu Shinano, la majoria dels blocs d'apartaments es varen inclinar i un d'ells es va derrocar per complet. Açò va ser a pesar dels nivells relativament baixos d'acceleració del sol registrats per acelerógrafos de moviment fort colocats en un d'estos edificis.[2]
Fòc i liqüefacció
[editar | editar còdic]La ciutat de Niigata, que acabava de recuperar-se del Gran Incendi de Niigata de 1955, va sofrir danys considerables pel fòc i la liqüefacció que va resultar del terremot. Ademés dels edificis destruïts per la liqüefacció en el marge esquerre del riu Shinano, també va haver grans danys en el marge dret. La pista del aeroport de Niigata estava prop del hipocentro i es va inundar per la liqüefacció i al tsunami i es va produir un incendi en l'interior de l'aeroport. Lo més devastador va ser que les canonades d'un tanc de gasolina propietat de Showa Shell Sekiyu, ubicat entre l'aeroport i el port, també varen resultar danyades per la tremolació. La gasolina del tanc va ser duta a la superfície de la mar pel tsunami i l'aigua subterrànea lliberada per la liqüefacció i es va incendiar 5 hores despuix del terremot. El fòc es va propagar als tancs propencs i va induir explosions que varen alimentar el fòc, lo que va permetre que continuara durant 12 dies. El fòc es va estendre a les zones residencials propenques deixant 1.407 persones desplaçades. Es diu que este incendi és el pijor incendi d'un complex industrial en l'història del país. En eixe moment, es va dir que la causa de l'incendi va ser la liqüefacció, pero investigacions posteriors sobre grans terremots varen revelar que el moviment del sol de llarc periodo també va jugar un paper.
En el moment de l'incendi, el nou camió de bombers especialment dissenyat per a combatre incendis químics encara no s'havia enviat a la ciutat de Niigata. Es va enviar una solicitut a l'Agència de Gestió d'Incendis i Desastres i es varen enviar tropes des de la divisió de Tòquio. Existia el perill de que el fòc s'estenguera a un tanc d'oxigen adjunt, pero les tropes de Tòquio varen conseguir evitar que s'estenguera al tanc, despuix d'una batalla de 20 hores.
Pont Showa
[editar | editar còdic]S'ha analisat en detalle la solsida del pont Showa en Niigata.[4][5] Segons els informes dels testics presencials, sembla que la falla va començar 70 segons despuix de l'inici del terremot, lo que sugerix que el moviment del sol no va ser el responsable. El moviment de pilotes baix de les piles del pont per l'expansió lateral causada per la liqüefacció, es considera com la causa principal de la falla.[4][5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «後期新生代における東北日本中部背弧域の地殻構造発達» (en japonés). J-STAGE. Consultat el 2023-07-04.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «General Report on the Niigata Earthquake of 1964» (en anglés). IRIS. Consultat el 2023-07-04.
- ↑ 3,0 3,1 «Historic Earthquakes Niigata, Japan 1964 June 16 04:01 UTC Magnitude 7.5» (en anglés). USGS. Archivat des d'el original, el 28 de giner de 2010. Consultat el 2023-07-04.
- ↑ 4,0 4,1 «CAUSES OF SHOWA BRIDGE COLLAPSE IN THE 1964 NIIGATA EARTHQUAKE BASED ON EYEWITNESS TESTIMONY:» (en anglés). CiNii Research. Consultat el 2023-07-05.
- ↑ 5,0 5,1 «Geotechnical Engineering for Disaster Mitigation and Rehabilitation» (en anglés). Consultat el 2023-07-05.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto de Niigata de 1964» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.