Terremot de Mèxic de 1979

El terremot de Mèxic de 1979 (també conegut com el sisme de l'Ibero) va succeir a les 05:07:15 CST (11:07 UTC) el 14 de març de 1979 en una magnitut estimada de 7.7 M_w i 7.7 M_s. El seu epicentre va ser en l'estat de Guerrer a 24 km al nort del municipi de Petatlán, Guerrero. El sisme va ser reconegut en els mijos de comunicació pels seus extensos danys en les instalacions de l'universitat Iberoamericana en la Ciutat de Mèxic. Va alcançar una intensitat màxima percebuda de VIII (Sever) en l'escala d'intensitat Mercalli Modificada.

El sisme es va sentir en varis estats de Mèxic, sent en els estats de Jalisco, Guerrero i Pobla els que varen registrar danys, i en la Ciutat de Mèxic va deixar 3,000 morts, 3,500 ferits i 100 immobles derrocats

Geologia

Artícul principal → Geologia de Mèxic.

Ubicat en el cim de tres de les grans plaques tectòniques, Mèxic és una de les regions més sísmicamente actives del món. El moviment relatiu d'estes plaques de la corfa causa terremots freqüents i erupció volcàniques ocasionals. La major part de la massa terrestre mexicana es troba en la placa nortamericana en moviment cap a l'oest. El fondo de l'Oceà Pacífic al sur de Mèxic està sent dut cap al noreste per la placa de Cocos subjacent. Degut a que la corfa oceànica és relativament densa, quan el fondo de l'Oceà Pacífic es troba en la corfa continental més llaugera de la massa continental mexicana, el fondo oceànic es subduce baix de la placa d'Amèrica del Nort creant la profunda trinchera d'América Central a lo llarc de la costa sur de Mèxic. També com a resultat d'esta convergència, la massa terrestre de Mèxic que es mou cap a l'oest es ralentisa i s'arruga creant les cadenes montanyoses del sur de Mèxic i terremots prop de la costa sur de Mèxic.

La Ciutat de Mèxic és vulnerable als terremots. La raó principal d'açò és la geologia de la superfície de la zona, especialment el centre de la ciutat. La ciutat va ser construïda originalment en una illa en el mig del llac Texcoco, i les regles asteques varen construir dics per a previndre inundacions mentres que les regles colonials espanyoles drenaron més alvance els llac en un proyecte hidràulic massiu (conegut com el Desaiguador) en resposta a les inundacions periòdiques importants. La geologia propenca a la superfície d'esta àrea es classifica en tres seccions: l'antic llit del llac, que és argila blana de cendra volcànica en un alt contingut d'aigua, un àrea de piedemonte, gran part de la qual està coberta per 5 a 30 metros de lava de menys de 2.500 anys d'antiguetat, i una antiga zona de la delta del riu.

En el llit del llac històric, la rovina predominant i els sediment d'argila volcànica amplifiquen la sacsada sísmica. El dany a les estructures es veu agravat per la liqüefacció del sol, que causa la pèrdua de soport dels fonaments i contribuïx a l'assentament espectacular de grans edificis.

Danys

Els danys varen ser extensos en la Ciutat de Mèxic, dos estructures de l'universitat Iberoamericana varen colapsar, no obstant no es va registrar algun mort o ferit per estos colapses degut a que en el moment del colapse no era horari escolar i no hi havia docents o alumnes adins de les estructures, ademés varis edificis administratius, tallers, aules i edificis de l'universitat varen colapsar o varen ser danyats irreversiblemente, estimant-se que el 90% d'esta universitat havia segut afectada, en total 5 edificis de part de l'universitat varen colapsar parcialment o per complet.

En la Ciutat de Mèxic la sifra total de danys varen ser: 39 estructures en dany, 25 en danys importants, 9 greus, 2 colapses parcials i 3 totals.

Infraestructura urbana

L'abastiment d'aigua potable va sofrir grans danys en la Ciutat de Mèxic, deixant a un 40 % dels usuaris sense el servici per més de 48 hores.

Gran part de la Ciutat de Mèxic es va quedar sense energia elèctrica i en total la ret elèctrica va quedar danyada en un 20% del territori nacional.