Anar al contingut

Terremot de Loma Prieta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Cypress collapsed.jpg
Terremot de Loma Prieta

El terremot de Loma Prieta de 1989, també conegut com el terremot del '89 i el terremot de la Série Mundial, va ocórrer en el Àrea de la Baïa de Sant Francisco de Califòrnia el dimarts 17 d'octubre de 1989 a les 17:03 hora local (00:04 UTC del 18 d'octubre). Causat per una esmonyida en la falla de Sant Andrés, el terremot va durar aproximadament 15 segons i va marcar 6,9 en la escala sismológica de magnitut de moment (la magnitut de l'ona superficial va medir 7.1).[1] A causa del terremot varen fallir 63 persones[2] en la zona nort de Califòrnia, 3.757 persones varen ser ferides i entre 8000[3] a 12.000 persones varen quedar sense llar.

El terremot va ocórrer durant el calfament per al tercer joc de la Série Mundial de 1989, que per coincidència va figurar abdós equips de l'àrea de la Baïa de les Grans Lligues de Béisbol, els Oakland Athletics i els Sant Francisco Giants.

Este terremot va ser el primer en els Estats Units que va ser emés en la televisió en directe.

Antecedents

[editar | editar còdic]

L'història de les investigacions de terremots en Califòrnia s'ha centrat en gran mida en el sistema de la falla de Sant Andrés, per la seua forta influència en l'estat com a llímit entre la placa del Pacífic i la placa Nortamericana; és la falla més estudiada en el món. Andrew Lawson, geólogo de la Universitat de Califòrnia en Berkeley, havia nomenat la falla en honor al llac Sant Andrés (ans que ocorreguera el terremot de Sant Francisco de 1906) i després va dirigir una investigació sobre eixe event. La falla de Sant Andrés es va fracturar a lo llarc de 470 km durant el sisme de 1906, tant al nort de Sant Francisco com al sur en la regió dels montes de Santa Creu. Abans de 1989, s'havien fet públics varis pronòstics a llarc determini d'una gran sacsada a lo llarc de la falla de Sant Andrés en eixa àrea (l'event i els seus rèpliques varen ocórrer dins d'una brecha sísmica reconeguda), pero el terremot que va ocórrer no va ser lo que s'havia anticipat. L'event de Loma Prieta de 1989 es va originar en una falla inversa d'esmonyida oblicuo no descoberta que es troba adjacent a la falla de Sant Andrés.[4]

Pronòstics

[editar | editar còdic]

Ya que s'havien presentat molts pronòstics per a la regió propenca a Loma Prieta, l'event d'octubre de 1989 no va prendre per sorpresa als sismólogos. Entre 1910 i 1989 es varen anunciar 20 pronòstics molt diferents, alguns dels quals eren molt específics i cobrien múltiples aspectes d'un event, mentres que uns atres eren menys complets i vagos. En un event Mw 6.5 en el segment de Sant Joan Batiste, o un event Mw 7 en el segment de la Península de Sant Francisco, el sismólogo del Servici Geològic d'Estats Units (USGS), Allan Lindh va pronosticar en 1983 una llongitut de ruptura de 40 km (començant prop de Pajaro Gap, i continuant cap al noroest) per al segment de Sant Joan Batiste casi va igualar la llongitut real de la ruptura de l'event de 1989. En 1988 es va presentar un pronòstic actualisat, moment en el que Lindh va aprofitar l'oportunitat per a assignar un nou nom al segment de Sant Joan Batiste: segment Loma Prieta.[5]

A principis de 1988, el Grup de Treball sobre Provabilitats de Terremots de Califòrnia (WGCEP) va fer vàries declaracions sobre els seus pronòstics per al segment nort de 360 km de la falla de Sant Andrés, el segment de 90 km de la península de Sant Francisco i una part de 30 a 35 km d'eixe mateix segment que va ser denominat segmente sur dels monts de Santa Creu. La provabilitat a trenta anys d'un o més terremots de Mw 7 en l'àrea d'estudi es va estimar com del 50%, pero per la falta d'informació i la baixa confiança, es va assignar una provabilitat del 30% al segmente sur dels monts de Santa Creu. Dos terremots moderats, denominats terremots del llac Elsman per el USGS, varen ocórrer en la regió dels monts de Santa Creu en juny de 1988 i novament en agost de 1989. Despuix de cada event, l'oficina estatal de Servicis d'Emergència va emetre (per primera volta en l'història de l'Àrea de la Baïa) avisos a curt determini per a un possible gran terremot, lo que significava que hi havia «una provabilitat llaugerament major d'un event Mw 6.5 en el segment dels monts de Santa Creu de la falla de Sant Andrés». Els avisos posteriors als dos events del llac Elsman es varen emetre en part per les declaracions fetes per WGCEP i perque varen ser dos dels tres majors terremots ocorreguts a lo llarc de la zona de ruptura del terremot de 1906 des de 1914.[6][5]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «The October 17, 1989, Loma Prieta, Califòrnia, Earthquake --Selected Photographs». pubs.usgs.gov. Consultat el 2024-04-19.
  2. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada ProfMort
  3. «[1]». Consultat el 2024-04-19 (en en).
  4. Yeats, Robert (2012-04-26). Active Faults of the World (en en), Cambridge University Press, pp. 80-83, 89-92. ISBN 978-1-107-37560-4.
  5. 5,0 5,1 Harris, Ruth A.. «Forecasts of the 1989 Loma Prieta, Califòrnia, earthquake». pubs.geoscienceworld.org. Bulletin of the Seismological Society of America. doi:10.1785/BSSA0880040898. Consultat el 2024-04-19.
  6. Journal of Geophysical Research.104
    20,169–20,182.ISSN 0148-0227.doi:10.1029/1999JB900092.Consultat el 2024-04-19.